|
|
|
|
||||||||
ESCOLES EN XARXACEIP El SitjarCEIP El Sitjar |
|
|||||||
|
|
||||||||
|
||||||||
|
dm, 15/05/2007 - 16:47
| Enllaç permanent
poemes
Quan miro la lluna la veig tan rodona  que sembla un plat. Quan miro la lluna, des del meu prat, sembla misteriosa, al mig del cel estrellat. Quan miro la lluna dins del meu estany, sembla una pruna en ple bany. Quan miro la lluna des del meu llit, es un raig de llum                    en la fosca nit.                     La rosella és vermella, creix al camp. Tota ella molt lleugera, és al bell mig de la pradera. Una abella, s’hi ha aturat, no se pas que ha passat. El pol·len, ha dispersat.
dm, 15/05/2007 - 16:30
| Enllaç permanent
Una gota d'aigua
Hola! Segur que no sabeu qui sĂłc, oi? Molt bĂ©, doncs, em presentarĂ©: sĂłc la Gota Imaginativa; aixĂ Ă©s com em diu tothom per un fet que ara mateix us explicarĂ©... i sobretot sĂłc la gota mĂ©s crĂtica que hagueu conegut mai, ja ho anireu veient… Llegiu, llegiu la meva història.... Era una nit molt estelada, la lluna es veia radiant com mai, i tot just començà vem a entrar a les costes de Florida. Jo i les meves companyes jugĂ vem amb la nostra mare: la Broma Angelical. JugĂ vem al joc de les "gotinyes" que ara us explicarĂ©: Aquest joc consisteix a fer la bola de nĂşvol mĂ©s gran; qui ho aconsegueix, guanya i, com a premi, les seves companyes li deixen mig nĂşvol per dormir per a ella sola. Aquest cop jo vaig ser la guanyadora, em vaig endormiscar i... - Vigila companya ! Vigila ! - - Auxili ! Socors ! - - Però què passa, per què em desperteu a trenc d’alba?- vaig dir mig adormida. En adonar-me que la mare nĂşvol s’havia esfumat i que les meves companyes s’havien evaporat, em vaig fixar que una gran llum il·luminava les meves bromes veĂŻnes... Em vaig posar a pensar com una desesperada i nomĂ©s vaig treure una conclusiĂł... - Això, nomĂ©s podia ser un coet ! "jolines!" No poden passa per un altre lloc? Coet per aquĂ, coet per allĂ ! Això semblen les Rambles de Barcelona a l’estiu!! Si fins i tot ja me’ls conec a tots: Ariane 5000, USA coet, Titan II, Redstone. Ah... i no us he parlat dels satèl·lits que envien a Mart i a la Lluna… Buf! Un dia que passĂ vem per Amèrica del Nord (allĂ on tant se’ls en fot el canvi climĂ tic i que nomĂ©s pensen en fer guerres i matar gent) [dit clar Ă©s aixĂ]… al meu nuvi, en "Romeuaigua" li va caure una d’aquelles hèlices al cap i... "bueno" ja us podeu imaginar el que va passar... DesprĂ©s d’haver tret aquesta conclusiĂł, vaig pensar que el millor era que havia de recomençar de nou la meva vida com a gota d’aigua. Em vaig posar a rumiar a veure on podia començar, i vaig decidir que aniria a Catalunya, ja que unes companyes meves em van dir que el Partit Popular volia treure aigua del riu Ebre per als "ricatxos" i els seus camps de golf. Això em va fer posar negra i em vaig encoratjar i, finalment, cap al "Parc Natural d’AigĂĽes Tortes i Estany de Sant Maurici". En arribar, que per cert vaig tardar 4 dies, 7 hores, 52 minuts i 13 segons, em vaig tirar a l’Estany de Cavallers. AllĂ va començar la veritable aventura. Com tots sabeu, en els llacs, pantans, estanys... l’aigua no s’atura, i pel corrent vaig sortir disparada juntament amb mils i milers de gotes mĂ©s. LES CENTRALS HIDROGRĂ€FIQUES DE FECSA ENDESA ! La "superdestructora", aixĂ Ă©s com li diem les gotes desprĂ©s d’assabentar-nos que volia destruir el magnĂfic congost de Mont-Rebei i la seva fauna ! Quin horror ! Això volia dir que haurĂem de patir un altre perill, però sort dels ecologistes, que segur que ho aturaran aviat i no la deixaran continuar. Això es un altre tema, concentrem-nos... per on anava... Ah, ja estĂ ! Allò de les centrals hidrogrĂ fiques ! Ah, el que us deia: allĂ vaig passar molta por i, per un moment, juntament amb milers de gotes atemorides igual que jo, em vaig pensar que els nostres dies de glòria s’acabaven... Per sort, degut a un "tallcircuĂŻt" entre els fils que donaven energia a la central, es va parar tot durant uns minuts, menys nosaltres, els components de l’aigua, que ens vam poder escapar entre les escletxes de les immenses turbines. DesprĂ©s d’aquesta experiència tan horrorosa, vaig anar baixant a poc a poc pel riu Tort fins a arribar al campament de TOIRIGO, on un nens em van posar damunt una barqueta que havien fet ells i em van fer rodar amb una "mini-nòria" que havien construĂŻt els seus monitors. Però jo volia continuar explorant aquell territori catalĂ tan magnĂfic. Vaig passar per infinitat de rius: el Segre, el Noguera Ribagorçana, rieres, tĂşnels subterranis, coves... fins arribar al punt final: el mar. AllĂ vaig tornar a començar el cicle de la vida de les gotetes d’aigua... Aquesta història la vaig viure, tot just desprĂ©s d’evaporar-me.
dm, 15/05/2007 - 16:17
| Enllaç permanent
Entrevistem a l'escriptora Elena O'Callaghan
Durant la setmana cultural va venir a l’escola l’escriptora Elena O’Callaghan i Duch, autora del llibre " De l’embolic treu-ne profit! " que els nens i nenes de 6é havien llegit durant el curs.
dv, 15/12/2006 - 18:27
| Enllaç permanent
La calefacciĂł
LA CALEFACCIĂ“ DE L’ESCOLA A l’escola tenim una caldera de BIOMASSA: El concepte de biomassa Ă©s molt extens: comprèn tot tipus de matèria orgĂ nica. La BIOMASSA estĂ formada per llenya, arbustos, residus vegetals, restes de poda, residus agrĂcoles, industrials, residus sòlids urbans i aigĂĽes residuals urbanes entre altres. La caldera de l’escola Ă©s molt gran; ha costat noranta sis mil euros i l’han portada d’Àustria. Els pellets els porten de França: Els pellets sĂłn el combustible natural, no contaminant i, sobretot, renovable. El combustible: els pellets És un material de forma cilĂndrica i de color marrĂł; sĂłn nets i de fĂ cil maneig. Estan fabricats per troncs de pi (en aquest cas), tot i que poden estar fets d’altres vegetals. Funcionament: Un "bisenfi" fa entrar els pellets a la caldera. La caldera els crema sense fer gaire fum. El cremador, quan nota que tĂ© els tubs embussats de cendra, fa una vibraciĂł de manera que la cendra caigui fora del tub, dipositant-se en unes capses metĂ l·liques. Aquestes cendres serveixen d’adob. Avantatges de la biomassa: *aprofita molt els residus per mitja de digestors. *contamina molt poc. És un gran privilegi tenir aquesta caldera, ja que ens proporciona molta escalfor ESSENT RESPECTUOSA AMB EL MEDI.
dv, 15/12/2006 - 18:21
| Enllaç permanent
La calefacciĂł
LA CALEFACCIĂ“ DE L’ESCOLA A l’escola tenim una caldera de BIOMASSA: El concepte de biomassa Ă©s molt extens: comprèn tot tipus de matèria orgĂ nica. La BIOMASSA estĂ formada per llenya, arbustos, residus vegetals, restes de poda, residus agrĂcoles, industrials, residus sòlids urbans i aigĂĽes residuals urbanes entre altres. La caldera de l’escola Ă©s molt gran; ha costat noranta sis mil euros i l’han portada d’Àustria. Els pellets els porten de França: Els pellets sĂłn el combustible natural, no contaminant i, sobretot, renovable. ELS PELLETS: És un material de forma cilĂndrica i de color marrĂł; sĂłn nets i de fĂ cil maneig. Estan fabricats per troncs de pi (en aquest cas), tot i que poden estar fets d’altres vegetals. Funcionament: Un "bisenfi" fa entrar els pellets a la caldera. La caldera els crema sense fer gaire fum. El cremador, quan nota que tĂ© els tubs embussats de cendra, fa una vibraciĂł de manera que la cendra caigui fora del tub, dipositant-se en unes capses metĂ l·liques. Aquestes cendres serveixen d’adob. Avantatges de la biomassa: *aprofita molt els residus per mitja de digestors. *contamina molt poc. És un gran privilegi tenir aquesta caldera, ja que ens proporciona molta escalfor ESSENT RESPECTUOSA AMB EL MEDI.
dv, 24/11/2006 - 17:04
| Enllaç permanent
SalĂł del llibre a Mollerussa
El dia 14 de novembre, els nens i nenes de cicle superior de l’escola CEIP El Sitjar vam anar al salĂł del llibre. Quan vam arribar, un guia ens estava esperant . Com cada any, el salĂł anava d’un tema molt interessant: "Els viatges". Van explicar que havien triat aquell tema per fer-nos adonar que els viatges no sĂłn nomĂ©s quan vas de vacances... sinĂł que es viatja per moltes mĂ©s raons, per exemple, quan algĂş ha de mudar-se a alguna altra ciutat, a algun altre poble, a algun altre paĂs..., en definitiva, canviar-se de casa. En acabar, el guia ens va fer pujar al tercer pis, on hi havia totes les novetats de llibres, per als mĂ©s petits i els mĂ©s grans. Mentre uns exploraven, els altres jugaven a l’ordinador. A continuaciĂł, el guia ens va portar al segon pis, on van representar una obra de teatre, "ELS TRES PORQUETS" Al cap d’una estona, ens van cridar per avisar-nos que l’escriptora Maria Carme Roca havia arribat. Ens va explicar molts dels seus secrets: com treballava, on, quan, de quina manera… per a que n’aprenguĂ©ssim molt i arribĂ©ssim tan lluny o mĂ©s que ella. TambĂ© ens va dir que per ser un bon escriptor o una bona escriptora, un ha de sacrificar-se molt en els estudis, i el secret mĂ©s important Ă©s llegir molt. La senyora Maria Carme, quan va acabar el que tenia previst, va dedicar molta estona a contestar preguntes: quants llibres havia publicat, quin li havia anat mĂ©s bĂ©, quin tipus de temes li agradaven mĂ©s, si escrivia en companyia... En acabar la visita al salĂł del llibre, ens van donar una revista, anomenada "¡ I al cap d’una estona, ens va vindre a buscar un autocar.
dl, 20/11/2006 - 17:35
| Enllaç permanent
Descobrir Balaguer i la CastanyadaSEl dia de la sorida a la capital de la Noguera era un dia molt esperat per tots els nens i nenes del col·legi de Linyola: ERA LA FESTA DE LA CASTANYADA!!!
Al matĂ, passades les nou, vĂ rem marxar tots amb autocars del Manel de Barbens. En arribar a Balaguer, els autocars ens van deixar al començament de l'Avinguda Gaspar de PortolĂ . AllĂ vam caminar fins a la Plaça Mercadal, travesant el pont per damunt del riu Segre, on ens van distribuir ens uns quants grups, donat que cada cicle feia diferents activitats. Els nens d'educaciĂł infantil van anar a veure el Parc de Bombers; segons ens van dir, els va agradar molt, i va resultar una gran experiència per a ells. Els de cicle mitjĂ van fer una visita guiada per diferents llocs de Balaguer. I els de cicle superior van fer quasi el mateix que els de cicle mitjĂ , però mĂ©s complex, ja que l'Anna, la nostra guia, ens va donar mĂ©s informaciĂł.
Els de cicle superior, en arribar a la Plaça Mercadal, ens vam reunir en un grup guiat per l'Anna. Primer, vam anar a visitar el Barri Jueu, el "Call" , on ens van dir que hi havia hagut una comunitat jueva molt important. AllĂ vĂ rem veure diferents construccions històriques, d'èpoques diverses: - Una casa d'uns senyors molt rics de Tarragona, d'estil modernista, situada al Carrer de Sant Josep, a tocar de la plaça Mercadal. - L'esglĂ©sia del Miracle (antigament havia estat una mesquita); allĂ l'Anna ens explicĂ la història de la Mare de DĂ©u del Miracle, d'aquĂ provĂ© el nom de l'esglĂ©sia;  és una Mare de DĂ©u per la qual hi ha  molta devociĂł a la ciutat de Balaguer. Abans d'esmorzar, però, vam visitar l'esglĂ©sia de Sant Josep, d'estil barroc i situada al mateix carrer. En acabar la ruta pel Barri Jueu, vam anar a la plaça davant del Museu, on vĂ rem esmorzar i jugar una estoneta. En acabar d'esmorzar, vam pujar fins a la muralla que envoltava el Balaguer antic i allĂ vam fer una parada perquè l'Anna ens havia de donar informacions sobre: la història, els dies de Mercat, les seves defenses... DesprĂ©s, vam pujar fins a la muralla entrant per la porta del Pou del Gel i que contĂ© una gran tramada de graus. QUIN CANSAMENT!! 75 ESCALES (aprox.) En arribar a dalt, vam visitar l'esglĂ©sia de Santa maria situada al Pla d'AlmatĂ , i, per grups, vam pujar fins a un dels campanars secundaris; allĂ , vam contemplar la bonica vista del cementiri ple de flors i la preciosa vista de l'horitzĂł calmat. En acabar de visitar l'esglĂ©sia, vam anar al parc del Sant Crist on, al cap d'una estona, vam dinar i menjar unes castanyes superbones!!! Felicitats,  professors cuiners!!!! En acabar de dinar i menjar castanyes, vam jugar i cantar cançons. I... al final,  vam retirar-nos a descansar a Linyola. QUINA SUPERCASTANYADA  MÉS GUAI!!!
dv, 10/11/2006 - 14:22
| Enllaç permanent
ESTRENEM ESCOLA¡AQUEST CURS ELS NENS I NENES DE LINYOLA ESTRENEM ESCOLA ____________________________________________- El passat any 2005 es van iniciar les obres de reforma i ampliació de la nostra escola. Durant tot el cus passat vam fer classes en unes aules prefabricades que estaven al pati de l'escola. Vam pati molta calor i molt fred. Tot l'any,caps de setmana inclosos, hem vist treballar amb molt bon ritme els paletes. L'escola ha estat molt ben valorada per tothom per la seva amplitud, lluminositat i comoditat, però se'ns ha quedat una mica petita. Hi ha un projecte per fer un nou edifici per els pà rvuls.
Per fi després de tot un any en barracons hem estrenat amb molta il.lusió l'escola que tant esperà vem. Tenim unes aules molt espaioses, molta llum, pintades d'un color groc-carbassa molt alegre. Tenim una biblioteca molt gran, ascensor per als nens que ho necessiten i un gran porxo per poder jugar quan plogui. Encara tenim que estrenar el menjador i la cuina , però serà com la d'un hotel de quatres estrelles. Tos espiem per les finestres i no hi falta de res. Estem molt contents¡ entreu per a publicar comentaris
 |
 Darreres aportacions
Escoles en xarxa - SecundĂ ria
Navega per l'arxiuCerca |
|||||||
|
||||||||
|
||||||||
