VILAWEB Escola Catalana ÒMNIUM - LLENGUA CULTURA PAÍS

Accés de l'autor

dm, 27/03/2007 - 16:30 | Enllaç permanent

Visita al refugi antiaeri de Flix

 

Els nens i nenes de 2CS a la tarda del dia 2 de març vam anar a visitar un refugi antiaeri de la guerra civil. Ens van explicar que aquell refugi es va fer al 1937 perquĂš els ciutadans de Flix s’hi poguessin amagar durant els bombardejos. El primer bombardeig va ser al 23 de febrer de 1937 quan els refugis encara no estaven construĂŻts i la gent s’amagava on podia, als canals de “FECSA”, a davall de roques, als masos... Com que l’Ajuntament es va donar compte de quĂš els bombardejos eren continus van decidir construir nou refugis, els quals van ser construĂŻts amb les mĂ quines que estaven fent el canal de navegaciĂł i el de força de “FECSA”. Els de la central hidroelĂšctrica, els van deixar les mĂ quines perquĂš havien aturat la construcciĂł dels canals degut a la guerra. Al refugi encara es poden observar moltes coses de fa setanta anys, els forats de les barrines, un dibuix de dos milicians fent guĂ rdia, els claus del cablejat elĂšctric, dos textos, un que hi deia “1937 GN Di 23 de FRERO Vonvadearon Filx GM” i l’altre que hi deia “NO FUMAR”. TambĂ© ens van explicar que al refugi s’havia  trobat una bala, una moneda i un collaret. Ens van dir que al refugi no hi havia porta hi feien una mena de corralets amb sacs plens de terra per evitar que entres dins al refugi la metralla de les bombes per si en queia alguna de molt a prop. 

 

Tot seguit vam anar a veure l’exposiciĂł de fotografies dels bombardejos, ens van explicar que van bombardejar Flix perquĂš creien que a la fĂ brica hi feien productes quĂ­mics per la guerra com ara el gas mostassa. El que va passar va ser els que bombardejaven es pensaven que la fĂ brica estava al poble i no es aixĂ­ perquĂš estĂ  a la “colĂČnia la fĂ brica” o al “barri”. L’ Ajuntament de Flix a part de construir els refugis va demanar ajuda a la Generalitat de Catalunya i van instal·lar dos canons antiaeris, un a la punta del canĂł i l’altre a Sebes, estaven un a cada costat del riu per disparar amb encreuament, aixĂ­ obligaven a que els avions volessin mĂ©s alts, i per tant tenien menys punteria i encertaven menys. Es veu que hi havia bombes de molts pesos des de 25kg fins a 300kg. En una fotografia s’hi pot observar molt bĂ© els forats de les bombes sobre el terme de Flix que semblaven els crĂ ters de la lluna i es veia com el diĂ metre del crĂ ter d’una bomba era mĂ©s gran que el diĂ metre de la torre gran del Castell Nou.

entreu per a publicar comentaris
dv, 16/02/2007 - 12:32 | Enllaç permanent

Viatge a LapĂČnia

Hola, em dic Rhian Alexandra Bush i tinc 11 anys. SĂłc d’Anglaterra, d’un poble que es diu: Harold Wood. Fa dos anys que visc a Flix, un poble de la Ribera d’Ebre. Tinc un germĂ  i una germana, el meu germĂ  es diu Lewis i tĂ© 9 anys, la meva germana es diu Maddison i tĂ© 4 anys, jo sĂłc la germana mĂ©s gran i faig segon de Cicle Superior.

Aquestes vacances de Nadal la meva famĂ­lia i jo vam anar a LapĂČnia.

En baixar de l’aviĂł havĂ­em de buscar el nostre autobĂșs que es deia: El dringar dels cascavells. L’autobĂșs ens va portar fins a un gimnĂ s ple de roba especial per a la neu, ells ens van donar: granotes d’esquiar, guants, botes, mitjons especials, bufandes, orelleres i barrets. Vam tornar a pujar a l’autobĂșs i ens van portar fins on dormirĂ­em, eren unes casetes de fusta de dues plantes. Cada caseta tenia un nom en FinlandĂšs molt estrany, la nostra es deia: Ounavaaranpirit, o una cosa semblant.

Vaig preguntar a una monitora Finlandesa, que es deia: Gota de Neu, i que parlava molt bĂ© l’anglĂšs:

- Quina Ă©s la capital de LapĂČnia?

I ella em va respondre:

- La capital de LapĂČnia Ă©s Rovaniemi.

Jo escoltant molt bé intentava pronunciar: Rovaniemi i Ounavaaranpirit.

Vam entrar a la nostra caseta i vam triar on dormiria cadascĂș i que menjarĂ­em per sopar, al final vam menjar macarrons. DesprĂ©s de sopar vam veure uns dibuixos en finlandĂšs que no vam entendre perĂČ ens van agradar. Dues hores mirant la televisiĂł i, a dormir.

Al dia segĂŒent ens vam aixecar a les nou perquĂš a les deu havĂ­em d’estar a fora esperant l’autobĂșs perquĂš anirĂ­em a un lloc per triar les activitats que es feien en aquell parc (trineus de huskys, trineus de rens, motos de neu, baixar muntanyes amb trineus de plĂ stic, etc...), aixĂ­ podrĂ­em descobrir les activitats que voldrĂ­em fer durant una hora, perĂČ s’havia de pagar. Nosaltres vam triar dues d’aquestes activitats: Trineus de huskys i motos de neu. Entre les dues vam pagar 400 euros.

Després vam anar a dinar. Jo i els meus germans vam menjar patates fregides i hamburguesa i els meus pares vam menjar sopa de verdures. En acabar de dinar vam anar a la nostra caseta a dutxar-nos. Vam passar tres hores mirant la televisió i jugant amb la neu, fins que la meva mare ens va cridar:

-Rhian, Lewis, Maddison Ă©s hora d’anar amb els trineus dels huskys!

Nosaltres vam entrar rĂ pidament i ens vam posar les granotes d’esquiar. Vam sortir a esperar l’autobĂșs que ens portaria fins on estaven els huskys.

Quan vam baixar hi havia tres tancats amb huskys; un amb huskys petits, un amb els huskys que corrien i l’altre amb els huskys vells que no podien córrer. Va sortir un home d’una caseta que estava al mig d’un bosc petit i ens va dir:

-Jo em dic Manumanup i us portaré amb els trineus.

Després de la passejada dels huskys, Manumanup ens va portar a una caseta gran on ens va parlar sobre els huskys, ens van explicar quant pesen, quants anys tenen de vida, etc...

DesprĂ©s de dues hores parlant sobre els huskys vam pujar a l’autobĂșs un altre cop i vam tornar fins a la nostra caseta a sopar.

DesprĂ©s els meus germans i jo vam jugar a fet i amagar a dins de la caseta. Jo vaig parar i vaig haver de comptar mentrestant els meus germans s’amagaven.

- 1,2,3,...100!

Vaig pujar les escales a veure si els podia trobar. Primer vaig anar a la meva habitaciĂł, i vaig mirar sota el llit... Vaig trobar la meva germana petita. DesprĂ©s vam anar a l’habitaciĂł dels meus pares, vaig sentir un soroll, sortia de l’armari. Vaig mirar a dins, hi estava el meu germĂ . DesprĂ©s d’algunes hores jugant vam anar a dormir.

El dia segĂŒent era l’Ășltim dia que estĂ vem a LapĂČnia perquĂš marxarĂ­em cap a casa.

Vam despertar-nos i vam esmorzar un got de llet cadascĂș i amb un plat al mig de galetes per a tots.

DesprĂ©s d’esmorzar vam anar a mirar la televisiĂł perĂČ no hi havia res que ens interessĂ©s. DesprĂ©s vam anar a dutxar-nos i a vestir-nos, vam recollir la roba i la vam posar a les maletes. Vam sortir a esperar l’autobĂșs. Quan vam pujar hi havia molta gent que tambĂ© anaven a l’aeroport. Quan vam arribar a l’aeroport vam deixar les maletes i vam pujar a l’aviĂł. DesprĂ©s de tres hores a l’aviĂł finalment vam arribar a Barcelona, desprĂ©s vam pujar al nostre cotxe per tornar a casa nostra.

Finalment quan vam arribar a casa vam treure les maletes del cotxe i la meva germana, el meu germĂ  i jo vam anar a jugar mentre els pares ordenaven les maletes.

SĂ­ algĂș va a LapĂČnia on vaig anar jo, segur que s’ho passarĂ  molt bĂ©!!!!!!!

entreu per a publicar comentaris
dv, 02/02/2007 - 14:26 | Enllaç permanent

Visita a la central hidroelĂšctrica de FECSA - Flix


El dia 9 de novembre de 2006 els alumnes de segon de cicle superior van anar de visita a la central hidroelÚctrica de Flix. Quan vam arribar un treballador de la central ens va acompanyar durant tota la visita. Primer vam visitar la sala més gran on es veia una part de les turbines, el treballador ens va dir que les estaven pintant i que mai les havien canviat mai.


DesprĂ©s ens van ensenyar la resclosa, tot i que Ă©s molt estreta feia molta impressiĂł. Ens van dir que avui per avui no hi deixen passar ningĂș per que l’Ășltim cop que hi va passar una barca d’uns pescadors de Riba-roja fa tres o quatre anys al passar es va bolcar la barca i ara si algĂș ha de pujar o baixar pel riu i han de passar per la resclosa lloguen un camiĂł que porti la barca.


Al cap d’una estona vam veure la càmera de carrega on hi havia una màquina neteja reixats que treia les brutícies que baixen pel riu i s’acumulen al reixat. El treballador ens va dir que la màquina neteja reixats podia funcionar manual, automàticament i quan nota que el reixat està brut comença a netejar. Ens van fer una demostració.


Per acabar ens van ensenyar la sala de control, hi havia un munt d’armaris amb els noms de les poblacions on hi anava l’electricitat. Hi havia un ordinador que ho controlava tot:

Quantes turbines funcionaven, les vegades que funcionava la màquina neteja reixats, i moltes coses més.


I per Ășltim ens van dir que l’aigua feia un salt de dotze metres, que a la central a partir de les tres de la tarda no hi ha ningĂș, que la controlen des de Lleida i que amb aquell moment treballaven amb un voltatge de 7 KW a una turbina i a l’altra 8 KW.


Va ser una visita molt interessant per poder observar com es fabricava electricitat amb l’energia hidràulica de l’aigua.

 

Cliqueu aquĂ­ per veure un reportatge fotogrĂ fic.

entreu per a publicar comentaris
Syndicate content


Escoles en xarxa - SecundĂ ria

Navega per l'arxiu

« juliol 2008  
dl dt dc dj dv ds dm
  1 2 4 5 6
7 8 9 10 11 13
15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31