ESCOLES EN XARXA

El dijous passat dia 10 d’abril va venir a l’escola el Conseller Joaquim Nadal. Els nois i noies de sisè hem estat treballant el tema de l’organització de l’estat, i per tant hem parlat de la Constitució i de l’Estatut. Per altra part, en el treball de la família, els avis ens van parlar força de com havien viscut a guerra civil i de la postguerra. Joaquim Nadal va venir per parlar-nos de totes dues coses: la seva visió sobre la Constitució i l’Estatut i com ell havia viscut la postguerra.  Primer ell ens va explicar el que havia preparat: els canvis polítics que havia viscut. A molts de nosaltres ens va costar entrar en l’explicació pel  seu llenguatge polític i d’adult. Després, però, ja ens va parlar d’una manera que ens semblava més propera.  Ell ens va explicar que havia nascut a Girona, i que quan era petit el pati de la seva escola era la plaça de la catedral, així que tots els nens de l’escola veien la plaça i la catedral com una cosa molt normal. Fins que no va tenir uns anys, no es va adonar que era un lloc important. Ens va explicar com vivia com a nen i com a jove en la Girona franquista, els problemes amb l’ús del català, la seva escola...  Ell va ser professor d’història a un institut de Girona. Allà va ser on va anar entrant el món polític a través de grups ciutadans. Passats uns anys el PSC,li van demanar si volia sortir a la llista del partit per les eleccions municipals. Ell va dir que sí, però sense estar entre els cinc primers. La proposta era ser cap de llista... Aquelles eleccions ell les va guanyar i va ser alcalde de Girona durant vint anys. Després es va presentar con a candidat al Parlament de Catalunya. I ara és Conseller de la Generalitat de Catalunya.

 Desprès que ell ens expliqués moltes coses, nosaltres li vam fer les preguntes que havíem preparat. Va ser una llarga ronda de preguntes. Al final es va deixar anar i va ser més graciós: ens va dir que ell parlava com a mínim el doble més ràpid que el seu imitador de Polònia. Aleshores vam acabar parlant de Polònia... com era previsible!

A sisè estem estudiant el tema de l’energia. A més a més de treballar els diferents tipus d’energia hem entrat també al tema de la contaminació, la capa d’ozó, el canvi climàtic...

Això ens ha portat a investigar sobre la despesa d’energia i la necessitat d’utilitzar cada cop més les energies renovables. Un company ens va portar aquesta notícia per comentar-la a classe: L’energia solar es pot aplicar de moltes formes, fins i tot a les bicicletes.Peter Sandler, ha creat una bici amb plaques solars a les rodes, el nom de la bicicleta és E-V Sunny Bicycle, l’inconvenient és que pesa molt, 34 kg.L’energia que es genera en circular, s’acumula en una bateria que dóna potència a un motor de 50 watts. Aquesta energia acumulada  aconsegueix que la bici pugui córrer fins a 30 km per hora.El motor és útil a l’hora de fer pujades amb molt pendent perquè en deu minuts d’estar exposades al sol les plaques, ja pot funcionar el motor.Si us interessa el preu és de 1295 dòlars. Una altra feina que hem fet ha estat comparar les prestacions del Toyota Prius amb un altre cotxe de característiques tècniques semblants, un Ford Fusión 1600 amb motor convencional.El Toyora Prius és un cotxe que va amb motor elèctric quan circula a poca velocitat, i que utilitza un motor d’explosió quan ha d’anar més ràpid. Comparant velocitat, consum... hem vist que eren molt semblants, les grans diferències eren l’emissió de gasos i... el preu.Per què si es vol fomentar l’ús d’energies no contaminants el Toyota Prius val el doble que l’altre cotxe?

Un informe de l’Acadèmia Nord Americana de Pediatria (AAP), fet a Espanya, ha detectat un excés d’activitats extraescolars i l’abús de jocs virtuals: ordinadors, videojocs….  Tot això fan que perilli una de les activitats més educatives: els jocs tradicionals i el joc espontani.Aquests tipus de joc afavoreix  la imaginació, la creativitat, les habilitats físiques, el control emocional… També ajuda a aprenen a negociar, a compartir, a defensar els seus punts de vista, a resoldre conflictes etcAquest estudi diu que jugar no és perdre el temps, que els nens han de jugar i,  si els pares juguen amb ells, encara millor. Els pares haurien de procurar passar més temps amb els seus fills. A classe hem parlat d’aquesta notícia. Nosaltres pensem que hi ha un problema, i és que els pares, normalment, tenen poc temps per estar amb els seus fills perquè tenen massa feina, i com que no tenen temps els “aparquen” amb una màquina o els apunten a activitats extraescolars: anglès, música.. Creiem que fer extraescolars en grup pot ser divertit i educatiu, i més encara si es fa amb nois i noies d’altres escoles. També ens sembla que els pares haurien de destinar més temps per estar i jugar amb els seus fills. En general ens agrada més estar amb els nostres pares que no estar amb unes màquines, perquè nosaltres, quan estem sense pares, juguem amb les màquines.Això tampoc vol dir que els pares estiguin sempre amb nosaltres, nosaltres també volem el nostre temps lliure. Hi hauria d’haver la possibilitat que els pares tinguessin un temps lliure per ells sols.També ens adonem que depèn dels treballs tens més o menys temps per estar amb els teus fills.   

Aprofitant l’espai que ens brinda la sisena hora, i ara que l’edifici nou ens permet disposar d’un laboratori, totes les classes de primària tenim una sessió setmanal destinada al treball experimental.

Els experiments procurem que quedin integrats al treball de les àrees de Coneixement del  Medi.

Abans de començar l’experiment ens preguntem    què passarà? Què passaria si…?Després fem l’experiència, l’observem, comprovem si la nostra predicció era, o no, certa. En el cas que hi hagi diferències procurem explicar el perquè del resultat imprevist.

Aquestes feines les fem en petits grups, a més a més de fer l’experiència, fem un treball escrit de seguiment que ens ajuda a concretar els passos, les observacions, i a explicar cada resultat.Abans d’acabar la sessió fem una posta en comú per compartir els diferents punts de vista.

El nou edifici és molt bonic i té un camp de futbol molt gran.

Tenim un gimnàs nou molt espaiós i al vestuari hi cabem tots. Per baixar al gimnàs hi ha una rampa que hi porta. És possible que hi posin cistelles de bàsquet per poder jugar tots junts. Els llums del gimnàs són molt bonics.

El pati de l’escola segueix igual, l’únic és que han crescut les plantes. Un arbre ha crescut tant que arriba a la alçada de la classe, i estem a l’últim pis.

L’amfiteatre, unes grades a l'aire lliure,  ja està obert i enllaça amb l’amfiteatre del nou edifici, és un lloc de pas entre una i altra construcció.

També hi ha una nova sala d’anglès, és més espaiosa i està a l’edifici nou.

De sales de música ara en tenim dues, una davant de biblioteca i l’altre a la planta baixa del nou edifici.

Totes les reformes m'agraden, l'escola està quedant molt bonica i quan estigui acabada serà més agradable i espaiosa.

              Jaume Bosch Fauró                                                                                                                                                                                                             

El dia 5 de febrer el poeta Francesc Parcerisas va venir a l‘escola per parlar-nos de poesia. Cada any es convida a diferents escriptors, dibuixants, periodistes o editors per parlar-nos del món del llibre, vist des d’un o altre punt de vista. Amb aquest actes l’escola vol impulsar i motivar els treballs literaris i plàstics que conclouran en els Jocs Florals.