ESCOLES EN XARXA

DONES A L’AFGANISTAN: UNA VIDA ESCLAVITZADA

                 Desenes de dones intenten immolar-se cada any a l’Afganistan calant-se foc amb gasolina. La majoria semblen mòmies, cobertes amb benes de cap a peus. Per intentar suïcidar-se s’immolen ruixant-se amb líquid inflamable i tot el cos crema en flames. Les que arriben amb més del 70% del cos cremat difícilment se salven. Les dones afganeses arriben a aquests intents de suïcidi després d’estar vivint en una situació d’extrema agonia, després d’haver-se hagut de casar molt jóvens forçadament, amb algú que no volien o que ni tan sols havien vist en la seua vida.

                 Durant el 2005, La Comissió Independent de Drets Humans de l’Afganistan va registrar un total de 112 casos d’immolacions de dones afganeses. Enguany aquest nombre ha disminuït, però tot i així, segueix sent molt alt. La majoria de dones que intenten immolar-se són molt jóvens, de divuit a vint anys, i la principal raó del suïcidi és la dels casaments forçats. Es calcula que el 95% dels casaments a L’Afganistan són forçats. Els pares trien el marit per a la seua filla, que normalment és un home que ella no ha vist mai o que ha vist en comptades vegades, i amb el qual no manté cap mena de relació fins al dia de l’enllaç. Les famílies les casen per conveniència, és a dir, per raons de seguretat i sobretot per diners. El dot pot anar dels 1000 dòlars fins als 6000 dòlars. Pensen que els fan un bé, i no s’adonen de les conseqüències nefastes per a elles.

                 Els matrimonis infantils també tenen un paper important en aquest fenomen. Es poden donar, fins i tot, aberracions com ara xiquetes casades a l’edat dels dos o tres anys amb xics de divuit, o adolescents de setze amb hòmens de cinquanta. A l’Afganistan es considera una xica de vint anys massa gran per casar-se, i a les zones rurals es pot considerar que una xiqueta d’onze ja pot deixar la casa paterna. Aquestes nenes, quan es casen, deixen d’anar a l’escola i sovint moren quan tenen fills perquè pareixen quan estan a la pubertat i el seu cos no està preparat. La violència contra les dones al país és endèmica i són habituals i generalitzats els maltractaments de dones a mans del marit, però també de qualsevol altre familiar, ja siguen hòmens o dones. Qualsevol dona a l’Afganistan és víctima de violència sexista. Es calcula que el 33’8% de les dones pateixen violència física i el 24% sexual. A més a més, és tradició que la dona se’n vaja a viure a casa dels pares del marit i que després del casament no puga visitar la seua família durant un mes.

                 Així doncs, aquesta extrema situació de vida esclavitzada de les dones afganeses, col·loca l’Afganistan al primer o a uns dels primers llocs a la llista dels països on pitjor situació es troben les dones moralment. No sols per la discriminació i falta de respecte o desconsideració, sinó també per aquesta obligació de casar-se forçadament quan són molt jóvens o adolescents, que ja s’ha convertit en un costum de la cultura respectable i que sembla completament normal. Per aquesta situació a la qual es veuen obligades quan estan en un moment de la seua vida en què se suposa que haurien d’estar aprenent i fent tot el que els correspon a la seua edat, desenes s’intenten suïcidar cremant-se vives cada any. En tracta, per tant, d’un fet aberrant que només pot entendre la persona que es troba en aquest estat i arriba fins a tal punt de desesperació que necessita fer-ho.

Quan parlem de drogues estem parlant d’una diversitat elevada de tipus i formes. Però entre aquestes en destaca una en l’actualitat sobre les demés: la cocaïna. Molts testimonis han contat les dures etapes on van estar lligats estretament amb aquest compost químic, i com molts d’ells estan satisfets d’haver superat un tram de la seva vida on no eren ells mateixos, on els dominava la droga. Ara bé, quines són les característiques d’aquesta droga i per què és la més consumida? Per què augmenta el consum entre joves a més de ser fàcil i accessible? Quins són els seus efectes? Són algunes preguntes que ens podríem fer quan parlem de cocaïna.

El que hi ha al carrer, és a dir el que la gent consumeix és en realitat clorhidrat de cocaïna, en forma de pols blanca, cristal·lina i de gust amarg. És un estimulant del sistema nerviós central amb un gran poder d’addicció i que afecta directament el cervell.Aquesta substància s’obté a partir de la planta de coca, arbust que creix principalment a Bolívia i el Perú. Podem distingir dues formes químiques de cocaïna. La que hem anomenat abans, en forma de pols i la cocaïna de base (també anomenada crack). Els traficants la barregen amb tota mena de substàncies (talc, sucre, detergent, amfetamina...) per fer-la  allargar i així poder traure’n major benefici, i a la vegada és molt més perillosa per al consumidor. Quan es consumeix, quasi sempre va acompanyada del consum d’alcohol. Encara que també, s’acompanya amb cannabis, èxtasi i al·lucinògens. Aquestes mescles multipliquen els efectes contra la salut i són molt perilloses per al consumidor.

En l’actualitat, el consum de la cocaïna ha augmentat bruscament. Els joves comencen associant la cocaïna a la festa, als caps de setmana i a eixir de marxa. Necessiten prendre alguna cosa per aguantar dos nits de festa, afirmen molts. A més és fàcilment accessible i està més barata que fa 20 anys: la ratlla pot valdre des de 4 o 5 euros fins a 8 o 10. Els joves  que en consumeixen grans quantitats esporàdicament un cap de setmana, són tan addictes com un individu que necessita tres dosis diàries. Aquest comportament és el que provoca l’addicció que creuen controlar.

La cocaïna actua com una droga psicoestimulant que s’absorbeix fàcilment i que va directament al cervell. A més estimula l’emissió del principals reguladors de la conducta emocional, la motivació i les sensacions de plaer. Els efectes immediats que produeix la cocaïna són: la sensació d’eufòria, d’energia, d’estar mentalment més despert, de major confiança en tu mateix i de parlar molt més. A llarg termini crea una gran addicció al temps que  genera una gran i ràpida tolerància. És a dir, el que la consumeix cada vegada necessita més quantitat per aconseguir els efectes de la droga. Són moltes les complicacions mèdiques a causa del consum: problemes amb el cor, problemes respiratoris, efectes neurològics (apoplexia, convulsions i mals de cap), nàusees i dolors abdominals. El consum reiterat de la droga causa que al cervell es produïsca  un canvi de funcionament dels circuit del reforç, és a dir, un canvi en la conducta racional. Quan una persona té canvis físics o psíquics, en el comportament laboral o escolar, en les relacions socials, pèrdua de diners o canvis en les rutines, podríem dir que són indicis importants d’addició a aquesta droga.

En conclusió, podríem dir que la cocaïna és una droga que s’obté de la planta de coca (a Bolívia, Perú...) i pot estar en forma de pols o en cocaïna de base (crack). Al consumir-la afecta directament al cervell i provoca efectes immediats. Clar que a llarg termini crea una ràpida tolerància al consumidor i  una addicció que els joves pensen controlar. El seu consum és cada vegada més nombrós i barat, associat a la festa i a eixir de marxa. A més, el consum reiterat provoca problemes mèdics i la seva addicció transforma físicament i psíquicament a la persona consumidora.