El passat divendres dia 30 de març, coincidint amb l’últim dia del trimestre, els alumnes de segon de batxillerat van organitzar una xerrada per tal d’aprofundir i aprendre més coses sobre la política.

Durant la setmana del 17 al 22 de març, els alumnes de primer de batxillerat vam tenir el privilegi de fer un viatge d’estudis per Itàlia.

El dia 29 de març, els nois i noies de 3r d’ESO, vàrem anar a veure una obra de teatre anomenada En defensa dels mosquits albins deMercè Sàrrias i dirigida per Càrol López.

Commemoració de la jornada a l’Escola

             Aquest curs hem commemorat el Dia de la Dona Treballadora amb dues activitats vinculades sota el títol Professions de gènere?

El passat 8 de gener de 2007 els alumnes de 1r de Batxillerat vàrem poder estrenar 30 ordinadors portàtils en una de les nostres aules.

Les dues darreres sessions d’experimentació havíem construït circuits elèctrics utilitzant piles de petaca com a font d’alimentació, fils elèctrics com a conductors i havíem inventat diferents interruptors.
Avui teníem una qüestió per resoldre: l’aigua pot conduir l’electricitat?

 

El cap de setmana del 21 i 22 d’octubre, la majoria dels alumnes  de quart d’ESO de l’escola Costa i Llobera van deixar els sofàs, els llits i la televisió per anar a veure la festa del Modernisme de la Colònia Güell. La Festa del Modernisme de la Colònia Güell està feta per donar a conèixer el poble i retornar a l’època del seu naixement, tot recreant l’ambient modernista. El primer que s’ha de valorar és, crec jo, el gran treball que fa la gent del poble per dur a terme aquesta festa, així com el seu altruisme, ja que molts d’ells després no poden veure pràcticament res de la festa pel fet d’estar ocupats en el seu propi racó teatral. La recreació de l’ambient de fa cent anys  és realment bona en tot: els vestits, els decorats i les activitats; i esdevé una festa molt acollidora ja que pels carrers veus les feines de la gent de la colònia i les seves vides. També hi ha una bona interpretació i una bona difusió del que es vol donar a conèixer.   L’activitat ha estat proposada pel professor d’història, veí de la colònia, que representava el paper d’Eusebi Güell.  Trobo que influeix positivament en la classe que els alumnes vagin a una activitat extrascolar proposada per un professor i facin un esforç, aixecant-se més d’hora i anant fins a la Colònia per fer una activitat cultural. De la Festa, hi ha una cosa que es pot valorar positivament i negativament alhora, i és el fet de no tenir un recorregut molt marcat. Per una banda et dóna més independència per passejar pel poble i anar veient el que et trobes i per l’altra costa més veure totes les coses.  En fi, valoro la festa molt positivament ja que et fa sentir com si t’haguessis ficat en una màquina del temps i et proporciona un passeig agradable i bell. Alhora aprens coses noves tot sentint l’ambient tan ben recreat per  la gent del poble. Realment interessant. La Colònia Güell va ser creada per a escapar dels problemes sindicals que hi havia a Barcelona amb revoltes i una situació  una mica caòtica. Per això, la Colònia Güell estava situada en la tranquil·litat de la natura, amb uns edificis que, com la cripta de Gaudí, s’adaptaven a aquesta, tot seguint l’estil modernista. La vida allà estava marcada pel treball: el valor de la Colònia, per dir-ho d’alguna manera. També, però, era un lloc ple de vida i els seus habitants, igual que avui en dia, eren una gent amb gran iniciativa. Eusebi Güell, el propietari de la fàbrica, estava content amb això, ja que de fet, és precisament el que buscava, la tranquil·litat de no tenir queixes. Per aquesta raó donà al poble molt bones condicions de treball així com una escola o una església feta pel mateix Gaudí, actualment patrimoni de la humanitat. La gent treballava, sí, però hi havia molta vida a part del treball. Hi havia clar, gent que no treballava a la fàbrica, sinó que treballava per als treballadors de la fàbrica (una feina una mica redundant). Hi havia les monges que cuidaven als nens, vetllaven els malalts... També hi havia artesans  i altres oficis, com el de dida. Aquesta colònia va estar molt lligada amb la música, ja que tenien una colla de caramellaires, un cor de Clavé i a l’Ateneu Unió tocaven la pianola. 

La Colònia Güell era, en fi, un poble efervescent on la gent, tot i el dur treball, vivia prou bé i anà forjant la seva pròpia identitat, fins al dia d’avui, que els seus habitants encara rememoren el naixement de la Colònia Güell, que no per ser un poble creat “artificialment” és menys poble sinó tot al contrari: és un poble amb un esperit fort i orgullós.

Pepe Cornet  Masana

4t d’ESO 

LES OBRES TIREN AMUNT

 

 Les obres de la nostra escola Costa i Llobera estan en construcció des de l’estiu passat. És una gran sorpresa per a tots els alumnes de l’escola, l’avançades que les hem vistes en tornant de vacances. Una gran il·lusió quan s’acabin, un dia que tots esperem amb ansietat. Estan situades darrera el pati, al costat de l’edifici de primària, com es veu a la foto. Abans hi teníem una esplanada , un lloc més per jugar a l’hora de pati a la vora del bosc, i que això és un dels desavantatges, haver hagut de talar, fer malbé, una petita part del bosc.Un problema que acostumem a tenir també, per culpa de les obres, és que moltes pilotes que s’alcen una mica més del compte van a parar allà dins, i haver d’anar-les a buscar cada cop, i a sobre, molestar els obrers, és pesat. També el soroll que provoquen, a vegades és molt molest.Les noves construccions es basen en un propi camp esportiu, que és un gran avantatge ja que des de sempre hem hagut d’anar al poliesportiu de Can Caralleu. També, ampliar l’escola, amb noves aules, un nou edifici. En aquest, hi estudiaran els alumnes de la ESO i Batxillerat.N’espero bastant d’aquestes obres, tant a mi com a tota la gent, ens ha agradat molt l’idea d’ampliar l’escola, i tinc el pressentiment que tot anirà molt bé. Jo seré una de les primeres en estrenar l’edifici i em fa moltíssima il·lusió.En l’escola acostumem a parlar del tema a les hores de tutoria, tothom hi participa, la gent està encantada. 

 

Marta Pedrero 3r d’ESO

 

 

                    FESTA MAJOR DE SARRIÀ

 

Com cada any, quan arriba la festa del Roser, Sarrià celebra la seva Festa Major, i les escoles del barri ens afegim als actes fent “la nostra festa”: Aquest any va ser el divendres dia 5 d’octubre.A les nou del matí les escoles es van posar en marxa per acabar concentrant-se al Casal de Sarrià. Nosaltres ens vam agrupar amb l’escola Dolors Montserdà-Santa Pau, al Desert de Sarrià (que ara no en té res de desert!!!), i quan la Guàrdia Urbana va tallar la circulació iniciàrem la baixada pel Carrer Major acompanyats rítmicament pels timbals.La primera parada va ser a l’Ajuntament. Allà els alumnes de cinquè de primària aixecaren els seus castells i falcons. En acabar seguírem la rua fins el Casal, on ja hi havia les altres escoles del districte.Un cop allà s’inicià la festa. Cada curs de les diferents escoles va fer la seva actuació, totes les escoles feien el mateix, però amb llibertat per  fer-ne la “seva interpretació”.Així vam poder veure danses, castells, falcons, gegants, capgrossos, diables i balls de bastons, que és el que férem nosaltres, els de sisè. Per acabar, una sardana monumental que va sortir... com va sortir!  

  Ukelele

Nou govern

 Després d’una campanya ambigua  -l’únic partit que es definia per una forma de govern clara va ser ICV, demanat una altra vegada el tripartit- i d’unes eleccions amb molta abstenció, ja sabem qui governarà els pròxims anys. No m’atreveixo a dir els propers quatre anys, perquè no se sap quan duraran, veient l’últim resultat.El nou govern, format per PSC, ERC i ICV, es fa dir govern d’entesa nacional pel  progrés, i no tripartit 2, suposo per no recordar els mals fantasmes.Les eleccions es van celebrar l’1 de novembre  i el diumenge següent es confirmava que els tres partits havien arribat a un acord, en només tres dies de negociacions. Estrany fet dintre la política, que s’arribi a un acord tan ràpid. Bé, en realitat no es va arribar a un acord, sinó a un pacte per arribar a un acord, ja que es va  fer públic sense tenir clar cap punt del nou govern, només sabent que volien pactar.Però per entendre el pacte cal saber el resultat de les eleccions.  

  

Com podem veure en la gràfica el guanyador ha estat CIU tant en vots com en escons. A més el PSC, tot i quedar segon, ha vist com perdia una part molt important de vots i d’escons. ERC també ha viscut el mateix procés que el PSC.  El PP ha viscut un retrocés però menor que les altres forces anomenades abans. ICV ha estat l’única força del tripartit que ha aconseguit una pujada de vots i d’escons. I finalment ha entrat una nova força política al Parlament, els ciutadans, que ha aconseguit tres escons. Veient aquest resultat podem dir que CIU és el gran guanyador de les eleccions, i que hauria de ser qui governés. Però en el nostre sistema polític pot ser perfectament, és a dir és legítim, que qualsevol coalició que aconsegueixi majoria parlamentària pugui governar.Per això es pot formar un nou tripartit, ja que si ajunten els seus escons sumen 70 parlamentaris , és a dir més que la majoria,  que en són 68. Per què aquest govern i no els altres que podia haver-hi? Podem dir que cap dels partits volien que governés CIU, per tant es va quedar sol i els altres van decidir formar govern. Però a causa d’això molta gent es pregunta per què ens van fer anar a votar si volien tornar a fer el govern que ja teníem? Per què van formar aquest govern? Per què ERC torna a formar govern amb aquells que l’havien fet fora pocs mesos abans? Sento dir-ho tan clar, però les respostes haurem d’esperar uns dies. Hauran de passar més fets. Però tranquils continuarà. 

Txell Partal Maresma, 2n de Batxillerat