|
||||||||||||||||||||||||||||||||
ESCOLES EN XARXAEl Penjador del CostaIES Costa Llobera |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
dj, 03/05/2007 - 00:57
| Enllaç permanent
ELS POLÍTICS VÉNEN AL COSTA!
El passat divendres dia 30 de març, coincidint amb l’últim dia del trimestre, els alumnes de segon de batxillerat van organitzar una xerrada per tal d’aprofundir i aprendre mĂ©s coses sobre la polĂtica.
dj, 03/05/2007 - 00:55
| Enllaç permanent
VIATGE D’ESTUDIS PER ITÀLIA
dl, 23/04/2007 - 00:25
| Enllaç permanent
Anem al teatre!
El dia 29 de març, els nois i noies de 3r d’ESO, và rem anar a veure una obra de teatre anomenada En defensa dels mosquits albins deMercè Sà rrias i dirigida per Cà rol López.
dl, 26/03/2007 - 20:16
| Enllaç permanent
8 de març - Dia de la Dona Treballadora
CommemoraciĂł de la jornada a l’Escola            Aquest curs hem commemorat el Dia de la Dona Treballadora amb dues activitats vinculades sota el tĂtol Professions de gènere?
dm, 06/02/2007 - 00:35
| Enllaç permanent
ESTRENEM AULA COMUNA AMB ORDINADORS INDIVIDUALS
El passat 8 de gener de 2007 els alumnes de 1r de Batxillerat vĂ rem poder estrenar 30 ordinadors portĂ tils en una de les nostres aules.
dj, 25/01/2007 - 16:56
| Enllaç permanent
Quines coses té l’aigua…
Les dues darreres sessions d’experimentaciĂł havĂem construĂŻt circuits elèctrics utilitzant piles de petaca com a font d’alimentaciĂł, fils elèctrics com a conductors i havĂem inventat diferents interruptors.Avui tenĂem una qĂĽestiĂł per resoldre: l’aigua pot conduir l’electricitat?
dl, 18/12/2006 - 20:13
| Enllaç permanent
La Festa del Modernisme de la Colònia Güell
El cap de setmana del 21 i 22 d’octubre, la majoria dels alumnes de quart d’ESO de l’escola Costa i Llobera van deixar els sofĂ s, els llits i la televisiĂł per anar a veure la festa del Modernisme de la Colònia GĂĽell. La Festa del Modernisme de la Colònia GĂĽell estĂ feta per donar a conèixer el poble i retornar a l’època del seu naixement, tot recreant l’ambient modernista. El primer que s’ha de valorar Ă©s, crec jo, el gran treball que fa la gent del poble per dur a terme aquesta festa, aixĂ com el seu altruisme, ja que molts d’ells desprĂ©s no poden veure prĂ cticament res de la festa pel fet d’estar ocupats en el seu propi racĂł teatral. La recreaciĂł de l’ambient de fa cent anys és realment bona en tot: els vestits, els decorats i les activitats; i esdevĂ© una festa molt acollidora ja que pels carrers veus les feines de la gent de la colònia i les seves vides. TambĂ© hi ha una bona interpretaciĂł i una bona difusiĂł del que es vol donar a conèixer.   L’activitat ha estat proposada pel professor d’història, veĂ de la colònia, que representava el paper d’Eusebi GĂĽell. Trobo que influeix positivament en la classe que els alumnes vagin a una activitat extrascolar proposada per un professor i facin un esforç, aixecant-se mĂ©s d’hora i anant fins a la Colònia per fer una activitat cultural. De la Festa, hi ha una cosa que es pot valorar positivament i negativament alhora, i Ă©s el fet de no tenir un recorregut molt marcat. Per una banda et dĂłna mĂ©s independència per passejar pel poble i anar veient el que et trobes i per l’altra costa mĂ©s veure totes les coses.  En fi, valoro la festa molt positivament ja que et fa sentir com si t’haguessis ficat en una mĂ quina del temps i et proporciona un passeig agradable i bell. Alhora aprens coses noves tot sentint l’ambient tan ben recreat per la gent del poble. Realment interessant. La Colònia GĂĽell va ser creada per a escapar dels problemes sindicals que hi havia a Barcelona amb revoltes i una situació una mica caòtica. Per això, la Colònia GĂĽell estava situada en la tranquil·litat de la natura, amb uns edificis que, com la cripta de GaudĂ, s’adaptaven a aquesta, tot seguint l’estil modernista. La vida allĂ estava marcada pel treball: el valor de la Colònia, per dir-ho d’alguna manera. TambĂ©, però, era un lloc ple de vida i els seus habitants, igual que avui en dia, eren una gent amb gran iniciativa. Eusebi GĂĽell, el propietari de la fĂ brica, estava content amb això, ja que de fet, Ă©s precisament el que buscava, la tranquil·litat de no tenir queixes. Per aquesta raĂł donĂ al poble molt bones condicions de treball aixĂ com una escola o una esglĂ©sia feta pel mateix GaudĂ, actualment patrimoni de la humanitat. La gent treballava, sĂ, però hi havia molta vida a part del treball. Hi havia clar, gent que no treballava a la fĂ brica, sinĂł que treballava per als treballadors de la fĂ brica (una feina una mica redundant). Hi havia les monges que cuidaven als nens, vetllaven els malalts... TambĂ© hi havia artesans i altres oficis, com el de dida. Aquesta colònia va estar molt lligada amb la mĂşsica, ja que tenien una colla de caramellaires, un cor de ClavĂ© i a l’Ateneu UniĂł tocaven la pianola. La Colònia GĂĽell era, en fi, un poble efervescent on la gent, tot i el dur treball, vivia prou bĂ© i anĂ forjant la seva pròpia identitat, fins al dia d’avui, que els seus habitants encara rememoren el naixement de la Colònia GĂĽell, que no per ser un poble creat “artificialment” Ă©s menys poble sinĂł tot al contrari: Ă©s un poble amb un esperit fort i orgullĂłs. Pepe Cornet  Masana 4t d’ESOÂ
dl, 18/12/2006 - 20:12
| Enllaç permanent
Les obres tiren amunt
LES OBRES TIREN AMUNT
 Les obres de la nostra escola Costa i Llobera estan en construcciĂł des de l’estiu passat. És una gran sorpresa per a tots els alumnes de l’escola, l’avançades que les hem vistes en tornant de vacances. Una gran il·lusiĂł quan s’acabin, un dia que tots esperem amb ansietat. Estan situades darrera el pati, al costat de l’edifici de primĂ ria, com es veu a la foto. Abans hi tenĂem una esplanada , un lloc mĂ©s per jugar a l’hora de pati a la vora del bosc, i que això Ă©s un dels desavantatges, haver hagut de talar, fer malbĂ©, una petita part del bosc.Un problema que acostumem a tenir tambĂ©, per culpa de les obres, Ă©s que moltes pilotes que s’alcen una mica mĂ©s del compte van a parar allĂ dins, i haver d’anar-les a buscar cada cop, i a sobre, molestar els obrers, Ă©s pesat. TambĂ© el soroll que provoquen, a vegades Ă©s molt molest.Les noves construccions es basen en un propi camp esportiu, que Ă©s un gran avantatge ja que des de sempre hem hagut d’anar al poliesportiu de Can Caralleu. TambĂ©, ampliar l’escola, amb noves aules, un nou edifici. En aquest, hi estudiaran els alumnes de la ESO i Batxillerat.N’espero bastant d’aquestes obres, tant a mi com a tota la gent, ens ha agradat molt l’idea d’ampliar l’escola, i tinc el pressentiment que tot anirĂ molt bĂ©. Jo serĂ© una de les primeres en estrenar l’edifici i em fa moltĂssima il·lusiĂł.En l’escola acostumem a parlar del tema a les hores de tutoria, tothom hi participa, la gent estĂ encantada.Â
Marta Pedrero 3r d’ESO
dl, 18/12/2006 - 20:11
| Enllaç permanent
Festa major de SarriĂ
                   FESTA MAJOR DE SARRIÀ
Com cada any, quan arriba la festa del Roser, SarriĂ celebra la seva Festa Major, i les escoles del barri ens afegim als actes fent “la nostra festa”: Aquest any va ser el divendres dia 5 d’octubre.A les nou del matĂ les escoles es van posar en marxa per acabar concentrant-se al Casal de SarriĂ . Nosaltres ens vam agrupar amb l’escola Dolors MontserdĂ -Santa Pau, al Desert de SarriĂ (que ara no en tĂ© res de desert!!!), i quan la GuĂ rdia Urbana va tallar la circulaciĂł iniciĂ rem la baixada pel Carrer Major acompanyats rĂtmicament pels timbals.La primera parada va ser a l’Ajuntament. AllĂ els alumnes de cinquè de primĂ ria aixecaren els seus castells i falcons. En acabar seguĂrem la rua fins el Casal, on ja hi havia les altres escoles del districte.Un cop allĂ s’iniciĂ la festa. Cada curs de les diferents escoles va fer la seva actuaciĂł, totes les escoles feien el mateix, però amb llibertat per  fer-ne la “seva interpretació”.AixĂ vam poder veure danses, castells, falcons, gegants, capgrossos, diables i balls de bastons, que Ă©s el que fĂ©rem nosaltres, els de sisè. Per acabar, una sardana monumental que va sortir... com va sortir! Â
  Ukelele
ds, 18/11/2006 - 01:06
| Enllaç permanent
Nou govern
Nou govern DesprĂ©s d’una campanya ambigua -l’únic partit que es definia per una forma de govern clara va ser ICV, demanat una altra vegada el tripartit- i d’unes eleccions amb molta abstenciĂł, ja sabem qui governarĂ els pròxims anys. No m’atreveixo a dir els propers quatre anys, perquè no se sap quan duraran, veient l’últim resultat.El nou govern, format per PSC, ERC i ICV, es fa dir govern d’entesa nacional pel progrĂ©s, i no tripartit 2, suposo per no recordar els mals fantasmes.Les eleccions es van celebrar l’1 de novembre i el diumenge segĂĽent es confirmava que els tres partits havien arribat a un acord, en nomĂ©s tres dies de negociacions. Estrany fet dintre la polĂtica, que s’arribi a un acord tan rĂ pid. BĂ©, en realitat no es va arribar a un acord, sinĂł a un pacte per arribar a un acord, ja que es va fer pĂşblic sense tenir clar cap punt del nou govern, nomĂ©s sabent que volien pactar.Però per entendre el pacte cal saber el resultat de les eleccions. Â
 ÂCom podem veure en la grĂ fica el guanyador ha estat CIU tant en vots com en escons. A mĂ©s el PSC, tot i quedar segon, ha vist com perdia una part molt important de vots i d’escons. ERC tambĂ© ha viscut el mateix procĂ©s que el PSC. El PP ha viscut un retrocĂ©s però menor que les altres forces anomenades abans. ICV ha estat l’única força del tripartit que ha aconseguit una pujada de vots i d’escons. I finalment ha entrat una nova força polĂtica al Parlament, els ciutadans, que ha aconseguit tres escons. Veient aquest resultat podem dir que CIU Ă©s el gran guanyador de les eleccions, i que hauria de ser qui governĂ©s. Però en el nostre sistema polĂtic pot ser perfectament, Ă©s a dir Ă©s legĂtim, que qualsevol coaliciĂł que aconsegueixi majoria parlamentĂ ria pugui governar.Per això es pot formar un nou tripartit, ja que si ajunten els seus escons sumen 70 parlamentaris , Ă©s a dir mĂ©s que la majoria, que en sĂłn 68. Per què aquest govern i no els altres que podia haver-hi? Podem dir que cap dels partits volien que governĂ©s CIU, per tant es va quedar sol i els altres van decidir formar govern. Però a causa d’això molta gent es pregunta per què ens van fer anar a votar si volien tornar a fer el govern que ja tenĂem? Per què van formar aquest govern? Per què ERC torna a formar govern amb aquells que l’havien fet fora pocs mesos abans? Sento dir-ho tan clar, però les respostes haurem d’esperar uns dies. Hauran de passar mĂ©s fets. Però tranquils continuarĂ .ÂTxell Partal Maresma, 2n de Batxillerat |
Darreres aportacions
Escoles en xarxa - SecundĂ ria
Navega per l'arxiuCerca |
|||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||