ESCOLES EN XARXA

 Ja fa prop de quinze anys  que   visc aquí, a  Tarragona, i no va ser  gaire fàcil.
De  vegades la gent del carrer em  pregunta ... d‘on ets? I  jo els responc, de Guinea Equatorial, Malabo... Em miren com si m’hagués inventat el nom i a continuació em diuen : I què prefereixes, viure aquí o allà?
Dons bé , això és una pregunta massa difícil de respondre . Abans ,sense pensar-m’ho dos cops deia allà; ara em quedo meditant i dubtant. Personalment ,jo em sento  guineana però encara que em costi admetre-ho , soc  d’aquí i , us diré el perquè de reconèixer-ho.
Per motius personals  vaig anar-me’n del meu país. Encara me’n recordo d’aquell dia i  de com pensava què seria de mi. No vaig arribar a Espanya en “patera”, no.  Vaig arribar en un seient d´avió ,  acompanyada d’una hostessa que em  va custodiar fins deixar-me amb  la meva mare i els meus oncles.

Dies després, la meva  mare  em diu que  hem de quedar-nos durant un temps per tal que els metges em puguin estudiar la meva malaltia  dels ulls. Jo no ho volia això ,deixar els meus amics i   familiars  per  venir a viure a una terra desconeguda .  Però el  pitjor va venir després , a l’ ingressar al col.legi. Els nens són molt cruels;  i si no ho eren  per la meva deficiència visual, doncs ho eren pel color de la meva pell.  Què hi havia d’estrany en mi ? No recordo  que en el meu país , els blancs que hi havia em fessin o  em diguessin res inconvenient,  i durant molt de temps vaig odiar i vaig voler anar-me’n, però patia  encara més veient la meva mare i la meva germana lluitant dia a dia, i ,  en certa manera,  vaig arribar a comprendre. No  vaig relacionar-me amb cap nen durant la meva infantesa,  però en arribar a l’institut vaig aprendre a defensar-me i, arran d´això  vaig  començar a fer companys  i més tard amics.

Amb el temps arribes a comprendre que no tot  és dolent  ni tampoc  perfecte; que  en tots llocs hi ha   un costat bo  i  un altre de menys bo. Sé    que  direu que això que dic no és nou,  però fins  que ho pateixes, ho és.

                                                                                                                R.N ( 2n BAT Nocturn)

 L’autor de l’article afirma que a Espanya  el debat educatiu només es redueix a la crítica actual del sistema, la LOGSE, encara que hi ha dades que no ho justifiquen, com el fet  que el nivell actual de lectura ,entre els joves , sigui molt elevat.

En aquest moment, la crítica dirigida cap a l’educació – continua-  impedeix veure la realitat: en els últims temps s’han produït avenços significatius: nombre de alumnes per aula, despesa pública, beques... Per a ell és un mite que l’ensenyament en el passat fos millor que l’actual, tenint en compte que ara el dret a l’ escolarització fins als 16 anys està garantida i que, anys enrere,  només estava a l’abast d’uns pocs privilegiats. A més a més, els resultats de l’informe PISA ens situen, en ciències, al nivell dels Estats Units, Dinamarca, Itàlia i França.

 El malestar del professorat està causat per la insuficiència de mitjans per atendre a tots els alumnes. Aquesta és, per tant, l’obligació i  l’objectiu que han de perseguir les administracions, segons l’autor. Malgrat tot , el fracàs escolar segueix vinculat a factors externs a l’ aula, fonamentalment està vinculat a la posició social de les famílies. Per tant, no és just vincular-lo a la incapacitat dels psicopedagogs.                                                       

                         R.C   (2n  A- BAT  Nocturn)

Font: El País 

Pels meus orígens africans, la meva cultura bubi i l'entorn en el qual vaig créixer – el d'un país que havia sortit feia poc temps de la colonització, Guinea Equatorial – tal vegada fora una bona ocasió per exposar les meves inquietuds socials i, al mateix temps, parlar de la situació i els beneficis obtinguts de les comunitats que he conegut; en aquest cas de la societat espanyola.

La diversitat cultural i la convivència de les diferents procedències geogràfiques estan presents en moltes de les ciutats espanyoles; un exemple n'és la ciutat de Tarragona, on actualment resideixo. Tarragona té amplies zones destinades a ser visitades per turistes i viatgers. És una ciutat petita, però amb una herència cultural molt important que ens duu fins a l'època de l' Imperi romà.

Aquí hi conviuen individus de moltes nacionalitats, de diferents situacions socials i culturals. Així, hi ha treballadors i estudiants, tant de fora del país com nadius de la ciutat, o de la seva comarca més pròxima. Un dels sectors on és apreciable la convivència és el de l'Educació. En les diferents escoles, tant d'ensenyament primari com secundari, així com als col.legis majors o les facultats superiors pot apreciar-se l'acceptació i la inserció d'un nombrós col.lectiu d'immigrants, els quals manifesten els seus orígens, les seves peculiaritats culturals i, al mateix temps, fan esforços per tal d'integrar-se, adaptant-se a les formes de viure d'aquí , al seu sistema educatiu i a l'estructura social global de la ciutat. I és un fet que els costums, que són un reflex de l'estructura cultural d'un grup humà en el sentit més ample, solament es milloren a través d'una cooperació entre cultures i, com va dir Aldous Huxley, de la família a la nació, cada grup humà és una societat d'universos illes.

Serafin Siale Buika

(2n. BAT-Nocturn)