ESCOLES EN XARXA

L’ institut ja s’acaba per als de 4rt d’ESO, només ens queda fins al 6 de juny de classe normal, perquè els dies 9,10,11 són suficiències i el dia 12 de juny anem a Portaventura per acomiadar-nos de tots els nostres companys que no van al viatge de final de curs. Del dia 16 al 20 de juny alguns alumnes de 4rt d’ESO de l’IES Manolo Hugué anirem a Londres de viatge de final de curs.

Tots tenim ganes que acabi el curs per poder gaudir de l’estiu, però també alguns enyorarem tota la gent amb qui aquest any hem compartit tantes coses i l’any que ve ja no seran aquí. Jo trobaré a faltar a moltíssima gent d’aquesta escola encara que aquest any hagi estat el primer.

L’any que ve faré el batxillerat d’humanitats i ciències socials i espero que aquesta pàgina continuï funcionant amb els alumnes que ara fan 3r d’ESO.

Els carquinyolis són un tipus de pastes seques

típics de les comarques catalanes i sobretot d’aquí Caldes.

Aquí teniu la recepta de com fer uns bons carquinyolis:

INGREDIENTS:

- 100 g d'ametlles crues.
- 100 g de sucre.
- 150 g de farina.
- 50 g de margarina.
- 1 ou.
- 1 culleradeta de llevat en pols.
- 1 llimona ratllada.

PROCEDIMENT:

S’agafa el sucre, l’ou, el llevat en pols, la canyella, la llimona ratllada i la farina, i es barreja tot junt.

Barregem les ametlles amb la pasta resultant de la barreja d’ingredients i fem tires d’un centímetre més o menys de gruix. Posem una safata, prèviament untada amb una mica de mantega, posem les tires a la safata i les pintem per sobre amb ou batut. Posem la safata al forn i quan estiguin una mica cuites traiem les tires i les tallem a trossos. Posem els trossos al forn, procurant que estiguin plans. Els deixem cinc o deu minuts i ja els tenim llestos per menjar.

Com és costum després de la diada de Sant Jordi sabem quins han estat els autors més venuts. Una primera estimació del gremi de llebreters diu que Najat El Hachmi, amb "L'últim patriarca", títol que li va valer el premi Ramón Llull, ha estat el més venut de llibres de ficció en català, seguit de la traducció catalana de "Un món sense fi", de Ken Follet. "Et donaré la terra", de Chufo Llorens, i tot i no ser novetat d'aquest any, "El nen amb el pijama de ratlles" de John Boyne.
I no ho ha hagut sorpreses quant a ficció en castellà: Carlos Ruiz Zafón, amb el seu nou llibre "El juego del ángel",ha arrasat i ha estat, de llarg, el llibre més venut d'aquest Sant Jordi, amb 125.000 exemplars venuts. De fet, l'espai al centre de Barcelona  on l'autor signava llibres va patir aglomeracions, empentes i les cues més llargues del dia. L'anterior novel·la, "L'ombra del vent" va ser tratuïda a més de 36 idiomes i va vendre 10 milions d'exemplars en tot el mén i va obtenir nombrosos premis internacionals.
Heu llegit algun llibre de Carlos Ruiz Zafón? Jo he llegit " L'ombra del vent " i ha estat el llibre que m'ha fet descobrir el plaer per la lectura, perquè abans de topar amb aquest llibre per mi llegir era com una obligació, llegia els llibres que em manaven els professors i d'altres llibres que fins ara no m'havien cridat massa l'atenció, però aquest llibre em va enganxar des del primer moment i em va agradar molt.

LE PORTRAIT DE MON AMI MYSTÉRIEUX

Des fois il me fait me fâcher pour un rien.

Parfois il m’observe avec son regard tendre,

Parce qu’il se sent coupable,

Mais je l’ignore.

Puis il me serre dans ses bras et il me bécote.

Si je l’ignore il se fâche aussi.

Alors nous restons fâchés sur le canapé,

Mais il ne peut pas arrêter de me regarder et

Finalement je lui pardonne et nous nous bécotons.

Traducció:

RETRAT DEL MEU AMIC MISTERIÓS

De vegades em fa enfadar per res.
De vegades m'observa amb la seva mirada tendra,

Perquè se sent culpable,
però l’ignoro.
Després m'estreny als seus braços i em fa petons.
Si l’ignoro també s'enfada.
Llavors continuem estant enfadats sobre el sofà,

Però no pot parar de mirar-me i

Finalment el perdono i ens fem petons.

Aquest és un poema que vaig presentar al concurs de Sant Jordi del meu institut. El vaig fer un dia com a deures de francès i la meva professora em va dir que si el volia presentar al concurs literari de Sant Jordi del meu institut, vaig acceptar i vaig guanyar el segon premi que consistia en un val de 30€ per gastar en material didàctic en una llibreria del meu poble.

És un poema dedicat al meu estimat, que és una descripció del nostre dia a dia.

Us ha agradat?

Una abraçada!

     Em dic Aamir Masih sóc del Pakistan i fa tres anys que visc a Catalunya. Estudio 4rt d'ESO a l'Institut Manolo Hugué de Caldes de Montbui.

     M'agrada estudiar aquí i tinc bons compsnys que m'ajuden.La manera d'ensenyar és una mica diferent a la del meu país. Al Pakistan, alguns professors són molt durs ,és a dir ,peguen els alumnes que fan coses malament ,per esxemple:si no fan deures, quan parlen mentre el professor explica...,etc.També hi ha professors que no peguen però els alumnes no els fan cas. En canvi aquí, els professors no peguen i això fa que alguns alumnes no els fan cas, els contesten de manera incorrecta i altres barbaritats.

     Al Pakistan els alumnes tracten al professors de senyor (sir) i no el criden pel seu nom. AL Pakistan ,fèiem les mateixes assignatures i amb el mateix ordre cada dia: dues de religió musulmana, una de ciències, anglès ,mates, llengua, geografia, i cultiu de l'hort.

     L'horari també era diferent: a l'estiu entràvem a les 7:30 h i sortíem a la 1:30 h del migdia.

     Mentre que a l' hivern entràvem a les 8:45 h i en sotíem a les 2:45 h del migdia.

     Cada assignatura era de tres quarts d'hora.

     M'agrada estudiar aquí i ja he trobat bons companys diferents dels de Pakistan.

Avui, la violència de gènere és un tema habitual. Això no vol dir que els maltractaments siguin sempre agressions físiques ja que el seu objectiu no és causar una lesió immediata sinó sotmetre la persona sobre la qual s’exerceixen. Aquest any a Catalunya han estat moltes dones les que han estat maltractades i, encara que actualment això estigui penalitzat no varien molt les dades de mortalitat femenina en mans de les seves parelles o ex-parelles.

Molts homes someten les seves dones a aquest sofriment i no són castigats.

La llei diu que serà jutjat tot aquell que sotmeti sexualment, físicament o psicològicament un maltracte a una dona, però moltes d’aquestes dones no es veuen amb valor de denunciar al seu company sentimental per motius familiars. No volen perdre la seva parella encara que aquesta la maltracti i la lesioni.

M’agradaria que aquestes persones fossin conscients que tenen moltes associacions a prop d’elles que es dediquen a ajudar a les dones que ho necessiten.

¿Penseu que les dones tenim el suport necessari en aquest tema?

¿Perquè us sembla que aquests homes maltracten a les dones?

¿Creieu que hi ha alguna solució?

Ja fa anys els marroquins van fer fora als saharauis del seu país després d’una guerra molt dura. Mentre que els homes saharauis feien la guerra, les dones van construir tot un poble al desert del d’Algèria.

Allà ja fa generacions que hi viuen, alguns s’hi han acostumat però d’altres els agradaria tornar a recuperar la seva terra, el Sàhara, i que fos un país lliure.

No viuen en bones condicions i la vida és molt dura . A l’hivern fa molt fred i tenen unes tendes per protegir-se, a l’estiu fa una calor insuportable i fan servir unes cases de maons on se suporta més la calor, per això els nens petits vénen durant 2 mesos amb famílies d’acollida, però se’ls acaba quan són una mica més grans.

Mengen només llegums, cuscús i carn de cabra i de camell. No poden cultivar plantes perquè no tenen gens d’aigua i la terra no és adequada.

Ells no és poden acostar al seu país perquè els marroquins van posar un gran mur a la frontera del Sàhara i hi van omplir de mines, a més, hi tenen tot de soldats vigilant .

Tot i així els saharauis encara no s’han rendit i fan tot el possible per recuperar el seu país, però per desgràcia, ningú els dóna suport.