ESCOLES EN XARXA

Si voleu veure i escoltar tot allò que va passar a la Trobada només heu de clicar en els següents enllaços:

• Vídeo del taller de televisió a Vilaweb Tv http://www.vilaweb.tv/?video=5214

• El butlletí de la trobada d'Escoles en Xarxa a Valls a XTEC RÀDIO

• Les fotografies de la trobada a Valls http://www.vilaweb.cat/www/especials/especial?id=2821452

• La notícia a Vilaweb http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2817252

• La notícia a El Punt. Camp de Tarragona http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2814760

• Bloc d'en Josep Maria Pallàs

• Notícia al web de la Colla vella dels xiquets de Valls http://www.collavella.com/noticies.php?id_noticia=102

Esperem els vostres comentaris !!!

Aquest és un dels tallers que s'ha realitzat durant la segona trobada d'Escoles en Xarxa a Valls. Hi ha participat un grup de sis alumnes i dos professors de diferents centres del territori de parla catalana.

Guiats per un equip tècnic de XTEC RÀDIO, han fet una crònica general de la trobada en forma de butlletí informatiu. Podeu escoltar el programa al web de XTEC RÀDIO o clicant aquí

IMPORTANT! Per poder escoltar el programa heu de tenir instal·lat el reproductor de la casa Real, Real Player.

Durant la segona Jornada d'Escoles en Xarxa que s'ha celebrat a Valls el dia 11 d'abril, un grup de vuit alumnes i dos professors han participat en aquest taller de televisió. Acompanyats i guiats per en Vicent Partal i un tècnic de Vilaweb TV, han elaborat un vídeo sobre la Trobada.

Per veure el vídeo a Vilaweb Tv cliqueu sobre la imatge

Avui hem fet una entrevista a en Gerard Roca, el bateria dels Whiskyn’s. Al principi ens ha semblat, potser, un home amb poca cosa a dir, ja que només és el bateria. La cosa és que la gent sempre es fixa més en el guitarrista o en el cantant. Però ningú es fixa massa en el bateria, i això que fa un paper molt important. Però mica en mica ens ha semblat una persona molt interessant. Ens ha explicat moltes coses d’aquest grup tan bo. Ens ha posat algunes de les cançons del seu nou disc: Reus, Paris Londres. Ens han agradat moltíssim, i ens ha explicat curiositats de la bateria, cada vegada que sortia a les cançons. Coses que potser només les entenen aquelles persones que saben tocar aquest instrument.

Gerard Roca va començar amb 6 anys a estudiar piano com a activitat extraescolar tot i que als 10 ho va deixar.

Els seus pares amb por de que s’ensorrés la casa a causa que el seu fill es passava tot el dia picant a les parets, li van recomanar que comencés amb classes de bateria. Gràcies a dos molt bon professos que va tenir en l’inici del seu aprenentatge és va enganxar a l’instrument.

Més endavant va començar a tocar amb un grup d’amics i cada cop dedicaven més hores fins que va arribar a canviar estones d’oci amb els amics per hores i hores d’estudi.

Des que van enregistrar el quart CD, que el grup “Whiskyn’s” el va acceptar després d’un dur i nombrós càsting. Aquest novembre va treure el seu últim CD, el vuitè de la carrera del grup i el seu original títol és “Reus-París-Londres”, refrany molt conegut a Reus.

Tot i que venen unes 6000 còpies dels seus discos, el grup es manté amb els concerts. El pròxim es farà a St. Jordi Desvalls el pròxim 19 d’abril.

En Gerard Roca també ens ha parlat, òbviament, del seu instrument: la bateria. Ens ha explicat que és un instrument modern, no utilitzat en la música clàssica, que és capaç de condicionar la direcció de les cançons dels grups. És a dir, que el bateria és qui controla els altres músics: si accelera el tempo, tots acceleraran; i, si pel contrari, disminueix el tempo, tots disminuiran. Tot i així, ens ha dit que ell, més que dur el grup, es fixa en la veu del cantant i es deixa portar per aquesta.

Quan comença a assajar cançons amb Whiskyn’s, només fa servir el bombo, la caixa i el plat. Després ja s’encarregarà d’afegir nous sons a la percussió. Primer necessita una base, i per això ha d’escoltar unes vegades la cançó abans de començar a tocar. A poc a poc, ja vestirà la cançó.

Ha parlat també del que suposa tocar la bateria: tenir el tempo al temps, les quatre extremitats han de ser independents unes de les altres.

Després ha parlat de les cançons amb les que més gaudeix tocant, que són aquelles que van canviant d’intensitat, etc., com la cançó “Jo i tu” del seu nou disc “Reus.París.Londres”. Llavors ha comentat que, per exemple, en la cançó “Reus” sempre ha de seguir el mateix patró, que és molt simple. Diu que prefereix altres tipus de patrons.

En Gerard ens ha explicat que per tocar un instrument, ja sigui la bateria, el piano o qualsevol altre, s’han de tenir unes nocions bàsiques de música: saber què són les corxeres, etc., i també qualitats físiques, control dels dits, extremitats i del teu cos en general. Però sobretot del que més se n’ha de tenir control és del ritme.

Per acabar, hem gravat una falca en què ell tocava la bateria amb un ritme de hip-hop mentre nosaltres “cantàvem” i fèiem ritmes bastant improvisats de fons amb dues maraques.

Ací teniu possiblement, un dels moments més importants de la entrevista, ja que tenen a veure amb els motius d’aquesta trobada:

- Possiblement la idea de fer unes trobades d’Escoles en Xarxa, és per a demostrar, que som molts els que cada dia ens expressem i comuniquem en català. És aquesta llengua la que vosaltres utilitzeu per a transmetre les vostres cançons, i la pregunta és: Alguna volta haveu pensat en canviar de llengua? I que li diries a aquelles persones que pensen que expressar-se en aquesta, no és de qualitat?

- GERARD ROCA: Bé, a la primera pregunta, MAI hem pensat en expressar-nos en una llengua que no siga el català, perquè aquesta és amb la que nosaltres ens sentim còmodes i identificats.

I contestant-te a la segona, a totes eixes persones els diria que, encara que pot ser, fer música en català no du tants beneficis ni atrau a tant de públic, com si ens expressàrem en castellà o en anglès, preferim ser fidels a una llengua que utilitzem cada dia, i que sentim com a nostra, no serà tan “moderneta” ni tan ”guai”, però és aquesta amb la que nosaltres volem transmetre el nostre missatge.

Gerard Roca també ens ha explicat que el problema de la pirateria no afecta en gran quantitat al grup, ja que ells no viuen de les vendes del CD’s (aproximadament 6000-7000 unitats) sinó que gran part dels beneficis que reben provenen dels concerts.

A part d’això, tots els membres que el componen no treballen exclusivament en el grup. En Gerard, per exemple, treballa de professor de música i alhora col·labora en el negoci familiar.

La seva opinió respecte l’origen del fenomen de la pirateria no recau en un únic culpable. Primer, el poc control que hi ha establert pel que fa a la gran quantitat de material que podem trobar a la xarxa (per exemple, les cançons) i que permeten ser descarregades de forma gratuïta. Tanmateix, també ha esmentat als productors. Segons ell, van utilitzar el fenomen dels CD’s per beneficiar-se’n, posant-lo a un cost massa elevat i gairebé inassequible per a gran part de la població, i ara estan pagant les conseqüències.

En definitiva, n’hem après moltes coses gràcies a en Gerard Roca. Ens ha semblat que té molt sentit de l’humor i amb moltes coses a explicar. Tots l’hem escoltat amb molta atenció, ja que no ens hem volgut perdre cap detall de la seva explicació. Ha sigut molt interessant escoltar-lo parlar sobre els Whiskyn’s, ja que no coneixíem gaire bé aquest grup.

Nosaltres som un grup de 10 alumnes que hem anat a veure el museu de carros i eines de l’Alt Camp, a 2 km de Valls.

El museu ha estat creat i coordinat pel senyor Montalà, que té com a hobby col:leccionar eines del camp antigues, unes 7000 peces aproximadament. Actualment està jubilat.

Hem pogut veure la reconstrucció d’alguns oficis com ara el baster, el boter, el carreter, el ferrer, el pastor...

L’espai está compost en diferents seccions:

carros i eines, el trull de fer oli, l’exposició d’arades, la sala d’eines de tall i l’exposició del vi.

La visita al museu ens ha estat introduïda per un vídeo sobre l’evolució de les eines del camp i la història de Valls. La visita ens ha agradat, l’hem trobada molt rellevant gràcies a l’exposició realista, ja que el guia ha viscut les dues èpoces agrícoles. També ens han entusiasmat algunes de les peces del museu ja que eren úniques o gairebé inexistents avui en dia, moltes d’aquestes eines han sigut donades pels ciutadants.

Finalment, ens hem adonat que escassament amb mig segle, la vida del camp ha evolucionat ràpidament, de manera que poca cosa té ha veure la feina d’abans amb la d’ara.

Un grup d’alumnes de diferents centres dels diferents territoris de parla catalana hem anat a visitar com es feien els calçots.

Allà ens han explicat el procés d’elaboració dels calçots:

Ho feien amb mètode tradicional. Tallaven a prop de l’arrel perquè un cop fets els calçots es poguessin treure sencers, quedant a fora la part cremada.

Es col·locaven a la graella i un cop allà es feien damunt de la foguera. La llenya és de sarments de vinya, que és la millor per torrar aquest tipus de ceba única.

Un cop sortia fum groc, es sabia que el calçot estava fet, i per tant, es podia donar la volta.

Ens han explicat que la forma de fer els calçots aquí a Valls és única, que són molt bons pel tipus de terra on es cultiva i, que tenen calçots amb Denominació d’Origen, cosa que a molts altres llocs no passa.

El cultiu es fa des de Setembre fins a Gener, i la temporada tradicional de les calçotades era des de finals de Gener fins a finals d’Abril.

Al començament d’aquest mes podem assaborir el gust d’aquest aliment.

En la segona trobada d’Escoles amb Xarxa, el nostre grup ha visitat un nou taller, anomenat visita al refugi antiaeri. El nostre guia Àngel Gasol, historiador de la vila, ens ha fet una magnífica explicació sobre la distribució del refugi i els seus usos.

En primer lloc hem visitat el soterrani de l’edifici on hi havia una pista de patinatge als anys 60, també es feien, d’amagatotis, timbes il.legals, i sovint venia la Guardia Civil a clausurar-les.

Després hem entrat en una cambra que s’utilitzava com magatzem. Al final d’aquest es trobava una de les moltes entrades del refugi. Aquest té forma de ziga-zaga per evitar víctimes per l’onada expansiva de les bombes. Té un sostre baix i ovalat i també hi havien restes de l’antiga instal.lació elèctrica. El refugi va ser construït a corre-cuita l’any 38, i no es va poder acabar, perquè van arribar els nacionals.

Cal també dir, perquè és molt important, que la gent que treballava allí eren voluntaris i dedicaven moltes hores a aquesta feina. L’únic que volien era tenir un lloc per protegir la seva família. En una de les parets hem trobat la signatura del mestre d’obres i la data dels treballs en la construcció (1938).

Hi ha molta terra als túnels de les runes de les antigues cases.

El refugi està en procés de restauració llevant les runes i rehabilitant les parets.
Al final del recorregut hem sortit a la plaça del blat, on es fan les trobades de castellers, que es troba damunt del refugi per acabar d’entendre la distribució i les seves portes d’accés.

Amb motiu de la Segona Trobada d’Escoles en Xarxa, hem tingut la oportunitat de reunir-nos a Valls per participar a les activitats programades i conèixer gent d’altres instituts. Concretament, nosaltres hem estat en un refugi antiaeri de la Guerra Civil.

La visita, ens ha semblat molt interessant entre altres motius perquè no havíem vist mai un lloc d’aquestes característiques. És un lloc que sembla petit però que realment és gran tot i no estar acabat, segons ens ha dit Àngel Gasol, guia i historiador de Valls.

Entre les coses que més ens ha cridat l’atenció, és que el refugi va ser construït a corre-cuita perquè els nacionals arribaren a la ciutat abans del que es preveia.

Nosaltres pensem que és un lloc que cal mantenir perquè és un testimoni d’uns anys molt durs que no hem viscut però que a partir d’aquesta visita ens ha fet reflexionar i posar-nos en la pell del patiment dels habitants de Valls durant la guerra.

Ens ha sorprès força l’estat en que es manté el refugi principalment gràcies a l’esforç de la gent de Valls com també va passar en altres refugis que es van construir en aquella època amb l’objectiu de protegir-se dels bombardejos.

Va ser una situació molt crítica de la qual ens podem fer una idea tot i no haver-la viscut.

Ens agradaria destacar que a hores d’ara col·laboren alguns voluntaris per tal de recuperar el seu estat original i contribuir així a la seva conservació.

Finalment volem apuntar que aquesta iniciativa permet mantenir el refugi antiaeri i és una manera de guardar en la memòria aquells moments tant tràgics.

Som a la trobada d’escoles en xarxa. Amb gent de tots els llocs, principalment del país valencià, però tots de parla catalana. El nostre taller es sobre Narcís Oller.

Hem fet un recorregut on visitàvem els punts estratègics de la ciutat. A continuació destaquem els trets més característics de cadascun:

-          Carrer de la cort: és el lloc on va nàixer Narcís Oller.

-          Plaça de l’ajuntament: davant de l’ajuntament és el lloc on es ficaven els castells, que va descriure aquest escriptor en les seves obres.

-          Església de Sant Joan: aquesta quedà derruïda després de la guerra civil, als llibres d’Oller es fa la descripció de com les dones de l’època eixien per la porta de les campanes per no trobar-se amb la gentada que hi havia per la sortida principal.

-          Portal nou: aquest portal és on els barcelonins i tarragonins entraven amb els seus carruatges i per on entra Isabel de Galserán. És el lloc on surt el fèretre de Narcís Oller.

-          Plaça de les monges: anys enrere en aquell lloc hi havia una casa que fa un any va ser derruïda. L’espai també té molta relació amb l’obra perquè era la casa on vivien la família que acollia la protagonista. La casa s’ajustava molt bé a les descripcions de Narcís Oller.

-          Carrer de Sant Antoni: és un carrer estret i fosc que, pel que podem deduir, era de la part antiga de Valls. Ens hem parat davant d’una església on vivia el seu enamorat. L’Isabel feia una comparació amb Barcelona.

-          Plaça dels Alls: allí es pot veure la casa de l’oncle que tenia una gran biblioteca. En aquell mateix lloc habitava el seu avi. Aquella plaça és on comença a despertar la passió per la literatura, sobretot francesa, grega i llatina. A més comença a interessar-se per l’escriptura.

-          Plaça del Pati: és on s’imaginaven que de petit haurien jugat

Amb aquest taller hem aprés moltes coses sobre la biografia de Narcís Oller.

Narcís Oller va nàixer a Valls. Va interessar-se per l’escriptura i, anys més tard, va marxar a Barcelona on treballà de notari. Es dedicava a l’escriptura com a segona feina. A més, ell escrivia allò que sabia de Valls. Moltes vegades plasmava al seu poble tal i com ho recordava, fins i tot redactava les enveges que hi havia entre les diferents persones del poble, motiu pel qual la seva obra va ser criticada pel poble.

Nosaltres som el grup que hem visitat l’església de Sant Joan, guiats per Jordi Paris. Allí ens han mostrat l’església que abraça els diversos estils  des del gòtic, renaixement, barroc... Davant de tants estils, el que més ens ha cridat l’atenció ha estat  la història de sant Aleix, que  el grup la desconeixia per complet, però ens ha resultat  molt interessant.

   La gran sorpresa ha estat el campanar, encara que hem pujat moltes escales   ha valgut la pena. Hi havia una campana del segle XVIII que es conservava intacta. També ens han contat la història i la vida dels campaners, professió que ha desaparegut , encara que  a València, segons ens ha contat  una professora s’intenta recuperar commemorant-ho un dia a l’any.

  En temps passat les campanes eren el mètode  que s’utilitzava per avisar al poble de les hores, festes i altres esdeveniments.

  Per últim dir que ha estat una visita ben guiada i molt agradable.