ESCOLES EN XARXA

El futbol és l'esport que més m'agrada.

Pensant en el futur.

Un dia no vaig poder evitar emocionar-me, vaig anar a veure el Barça.

La immigració és l'entrada a un país o regió per part de persones que varen néixer a un altre lloc.

Jo soc estrangera, he vingut a Mallorca i vull parlar de Nadal.

ENTREVISTA

En Pere Joan Martorell va néixer fa 34 anys a Lloseta, després de l’ensenyament primari va fer la secundària a l’IES Berenguer d’Anoia, és a dir, és un ex alumne del nostre institut. A la Universitat va estudiar Psicologia i actualment és psicòleg, poeta, polític i editor.

Ha escrit bastants llibres de poesia i també de narrativa, ha estat guardonat nombroses vegades, el darrer premi que li han atorgat és el Ciutat de Palma de poesia, el Joan Alcover, pel seu llibre Dansa nocturna.

Aquest més és el nostre Poeta del mes, i li hem volgut fer una entrevista, a la qual ha contestat molt amablement.

---------------------------------------------

Hola, Pere Joan, som una alumna de l’IES Berenguer d’Anoia, com ja saps, ets el nostre poeta del mes i t’agrairia que contestassis aquesta entrevista virtual.

- Com és un dia en la vida de Pere Joan Martorell?

Els matins els tenc repartits entre les tasques de l’Ajuntament i de l’editorial. A les tres, després de dinar, agaf el tren i cap a Ciutat s’ha dit, on faig feina com a psicòleg en un centre mèdic. Els vespres són per a la lectura i l’escriptura.
- Quan, com i per què vares començar a escriure?

Sempre he dit que si m’hagués tocat la primitiva en comptes d’una sèrie d’esdeveniments negatius, com per exemple la mort de persones molt properes a mi, ben segur mai no hauria escrit res. Però em vaig endinsar en la lectura com una forma de teràpia i després, com una conseqüència de tant llegir, vaig passar a escriure, primer poesia i ara de tot.
- Quantes hores li dediques a l'escriptura?

És molt relatiu. No sóc un escriptor que segueixi horaris ni pautes. Alguns dies escric un grapat d’hores; altres dies no tenc temps d’escriure res. Hi ha temporades que escric gairebé cada dia; després puc estar mesos sense escriure res més que les ressenyes o els articles pel diari.
- A quin moment del dia t'inspires més?

Sóc capaç d’escriure a qualsevol hora i en qualsevol lloc, però la nit sempre és l’hora màgica de solitud i reflexió que predisposa a la lectura i l’escriptura. Les muses surten més durant les hores nocturnals, però cal que et trobin fent feina, com va dir algú.
- Quins són els temes que més tractes a les teves obres? Per què?

Hi ha una triada temàtica que sempre m’ha acompanyat: el binomi amor-desamor, el pas del temps i la mort. Jo diria que aquests són els eixos entorn dels quals gravita la meva literatura, tot i que sempre en van sorgint d’altres, com ara la recerca de identitat, la defensa de la nostra cultura, l’amistat, etc.
- Viure per escriure o escriure per viure?

Abans tenia la literatura un tant sacralitzada i veia els escriptors talment una mena de déus o ídols. D’uns anys ençà he entès que primer és la vida; allò realment important és viure la vida d’acord amb una sèrie de valors i il·lusions. És a dir, a mi m’interessa més viure que no pas escriure. És a partir de la vivència, de l’experiència, que ha de sorgir l’escriptura. A més, com que no tenc gaire imaginació, cal que experimenti molt per tenir material literari.
- Què et va portar a escriure el teu darrer llibre: "Dansa nocturna"?

Després del poemari anterior, Llibre de cera, que és una reflexió de l’home en general, és a dir, dels gran problemes que des de sempre han preocupat els homes i les dones, en aquesta ocasió volia fer-ho des d’una perspectiva molt més personal, des de la meva pròpia visió del món; per això mateix es pot considerar Dansa nocturna una espècie de dietari on van sorgin els temes que em preocupen del dia a dia.
- Què vares sentir quan et varen comunicar que havies guanyat el premi
Ciutat de Palma Joan Alcover?

Sempre és una gran alegria quan es reconeix la tasca que has fet. Havia quedat finalista del premi un parell de vegades i em feia una il·lusió especial guanyar-lo. Quan vaig rebre la telefonada, el mateix dia del lliurament, el meu cos experimentà unes sensacions estranyes. Tot plegat és mal d’explicar. És una experiència molt intensa però també dura poc.
- Sobre la baixada de la participació al concurs abans anomenat, què
n'opines?

Em sembla que és una cosa circumstancial. Tots els premis tenen dinàmiques de pujades i baixades en la participació. Esper que augmenti el número de participants. Ja sabem que com més originals, més possibilitats de trobar llibres bons.
- Pel fet de que no només es pugui participar en català al concurs, quina
n'és la teva opinió?

Crec que és una errada greu dels organitzadors. El premi Ciutat de Palma té una llarga trajectòria que ara s’ha vist alterada per la convocatòria en castellà. No hi havia cap motiu, llevat del polític, és clar, per rectificar les bases i incloure la llengua castellana. Quan a Madrid tenguin en compte la resta de llengües de l’estat ja en parlarem.
- Respecte a la frase que emprares per despedir-te als premis, "Visca la
poesia i la nostra cultura, malgrat les agressions que    pateix
diàriament", tens por a les possibles represàlies que puguin sortir-ne?

Esper que no sigui així. Tothom és lliure d’exposar el seu pensament i les seves idees. És evident que la nostra cultura no disposa del mateixos privilegis que altres.
- Estas d'acord en que els teus llibres es deixin en prèstec a les
biblioteques sense obtenir-n'hi cap benefici?

Sí, és clar. Com a autor, el que m’interessa és que la gent pugui conèixer la meva obra.

- Què en penses de l’activitat que feim al centre El poeta del mes?

Un deu. S’haurien de fer més sovint activitats d’aquestes característiques. És una llàstima que rel vostre exemple no sigui una cosa habitual que serveixi d’enriquiment mutu.

- Què ens pots dir als joves i a les al·lotes que començam a llegir algun poema?

Hi ha una cosa fonamental: no cerqueu significats. Cada poema té tants significats com possibles lectors. És com contemplar un quadre abstracte o escoltar música. El que importa és allò que et transmet, allò que tu ets capaç de percebre.

- Si hi vols afegir alguna coseta més, encantats.

Moltes gràcies a tots per la vostra amabilitat. Per a mi és un plaer, aquesta possibilitat de ser poeta del mes. Ah, això, sí, llegiu molt, encara que no sigui el que els professors us recomanen.

Moltes gràcies per contestar.

Esperam veure’t els dies del recital. Ah, i enhorabona pel premi.

Samara Martín

1r de Batxillerat

Les Motos

LES FESTES DE NADAL, CAP D'ANY I ELS REIS

El meu nom és Jennifer Kimbell, tenc 17 anys i som una estudiant d'intercanvi. Som dels EUA i he vingut a Mallorca per aprendre la llengua catalana i l'espanyola. Vaig arribar l'estiu passat i és el primer curs que faig a Mallorca, ja entenc el català i el començ a parlar.

Les festes de Nadal. La Nit de Nadal la vaig passar sopant amb els padrins. Vàrem menjar de primer ensalada de marisc, després peix amb gambes. En haver sopat vàrem intercanviar regals, a mi em varen regalar unes botes i una guitarra.

A mitjanit en Joan, na Cati i jo vàrem anar a un bar fins a la matinada.

Durant aquestes festes col·loquen molts de llums pel carrer. Jo anant cap a Inca, caminant pels carrers veig com estan decorats amb llums de colors que diuen “Bon Nadal”, “Bones Festes”

El dia de Nadal vaig anar a veure l'església, per veure l'edifici.

Cap d'Any. Per a Cap d'Any vaig anar a la casa de la germana del meu cunyat. Allà celebràrem el Cap d'Any. A les dotze de la nit menjàrem els dotze grans de raïm i vàrem brindar amb cava. Després el meu cunyat i jo vàrem anar a Gènova, que està devora Palma, per veure els focs artificials. Tota la ciutat de Palma pareixia encesa.

Després en Joan i jo vàrem anar al bar de la meva germana Cati. A les tres de la matinada jo estava molt cansada i en Joan em va acompanyar a casa perquè jo vull dormir.

El dia dels Reis. Na Cati em va regalar unes arracades molt boniques. A la nit vaig anar amb els pares a sopar a Lloseta. Després vàrem anar a un bar que es diu “Pub Esdoble”. Hi vaig trobar un al·lot que nom Jaume, té vint anys i treballa a la casa de cotxes OPEL, és mecànic i és molt polit.

Jennifer Kimbell

2n Batxillerat

Les festes de Nadal, Cap d'any i els Reis a Mallorca

Les festes de Nadal a Mallorca m'agraden molt. Són unes festes molt polides i la gent va a visitar la seva família i dinen junts, diuen “molt d'anys” , van a ballar i vetllen durant tota la nit, després el dia de Cap d'Any fan una festa molt gran. Primer les campanes toquen les dotze, cada persona té dotze grans de raïm preparats i els mengen un gra a cada campanada, després tota la gent es donen besades i diuen molts anys. Beuen cava i brinden per l'any nou ; després toquen música i, tiren coets per tot, comencen a ballar durant tot la nit. Després el dia 5 de gener són els Reis d'Orient, a Mallorca donen els regals als nins i nines

YESAA DICH

2n ESO