ESCOLES EN XARXA

En les últimes olimpíades d’Atenes 2004, els esportistes que van participar en representació d’Espanya, 12 estan nacionalitzats a Espanya i 7 són nascuts a l’estranger. Des dels últims anys molts esportistes estrangers s’estan nacionalitzant a Espanya per tal de poder participar en competicions com aquestes en representació del país. A conseqüència d’això els mitjans de comunicació han arribat a insultar els esportistes nacionalitzats que participaven en els esdeveniments esportius. Cada cop aquest fet proclama més audiència i fa que molts països tinguin més esportistes d’altres nacions que no pas de la que representen i més coneguts arreu del món. En l’exemple d’Espanya un alt percentatge dels esportistes que ens representen són nacionalitzats i lluiten per la victòria del seu teòricament país. En aquest cas, com hem dit abans els mitjans de comunicació i la societat en general arriben a insultar als nacionalitzats, pel simple fet de que no siguin del mateix país que representen. Això ens demostra que avui dia encara vivim en una societat xenòfoba i racista ja que podem observar que la societat no accepta a aquell que no és del mateix país. Personalment creiem i opinem que aquest acte de xenofòbia és un fet molt deplorable per part de la societat, tot i que sabem que avui en dia vivim en una societat racista, volguem o no. Crec que aquests esportistes mereixen una oportunitat, ja que després quan aconsegueixen resultats satisfactoris pel país que els ha acollit bé que es parla d’ell i que els ciutadans volen sentir-se orgullosos dels mèrits aconseguits. Per tant creiem que aquest fet de rebutjar els esportistes nacionalitzats és un fet contradictori, ja que no es pot jutjar una persona pel seu lloc de naixement.

Els esportistes nacionalitzats, estan fent que els països rics aconsegueixin mèrits que realment no són seus.

Molts esportistes es nacionalitzen espanyols, per què?

Dues setmanes decisives pels alumnes de 4t d'Eso per acreditar

Els estudiants de 3r d'ESO escriuen sobre les seves experiències a un projecte de tecnologia

Dijous 17 de Novembre: Una nova sortida per nosaltres, els alumnes de 3r d’ESO. Aquest cop viatjàvem cap al Massís del Garraf, cada classe embarcada en un microbús diferent. La raó d’utilitzar aquests vehicles va ser que les corbes que hi havia pel camí impedien que un autocar normal hi passés.

Així que, cap allò de les deu del matí, ens vam plantar a la porta del temple. Abans d’entrar vam esmorzar i vam estirar les cames una mica. Després ens van obrir la porta i vam passar a l’interior.

Allà van donar-nos uns auriculars i uns receptors de so per fer una visita guiada amb àudio inclòs. Tot explicant-nos les costums, vestits i altres aspectes de la cultura budista, les guies van conduir-nos per l’interior del temple, ara transformat en museu.

Un cop va acabar-se la visita, d’una mitja hora de durada, vam anar a l’estupa que hi havia a prop. Alguns van donar una volta, alguns tres, i d’altres set, però havia de ser un número de voltes senar si volíem que les pregaries que hi havia als cilindres metàl·lics s’expandissin per tot arreu.

Cap a les dotze del migdia vam pujar als microbusos i vam tornar a l’escola, on vam organitzar la informació obtinguda.