ESCOLES EN XARXA

  El gran canvi tant físic com de personalitat en els joves es produeix a secundària en gran part dels alumnes. Teòricament és     l’ etapa de la nostra vida en la que passem de comportar-nos com a nens i preocupar-nos per coses simples,  a veure la vida i percebre la realitat d’ una altra manera. Quan passem de primària a segona ensenyança,  molts encara ens comportem com petits i a mesura que va passant el temps entrem a l’ etapa en què ens “revoltem” i canviem radicalment de visió i és com una explosió a nivell psicològic que molts la denominen “l’ edat del pavo” en la que ens comportem de forma moguda, comencem a pensar en altres coses i ens surt l’ instint de rebel·lia. Aquesta edat pot influir de moltes maneres segons la persona, fins i tot puc dir que, per alguns, aquesta etapa es pot arribar a fer eterna. Però normalment la maduresa arriba a quart, i molts professors ho noten. Tampoc intento fer estereotips de maduresa segons els cursos de secundària, perquè aquesta maduresa i personalitat pot variar segons el context i l’ambient en què es viu . Fins i tot es pot donar el cas d’ una immaduresa o rebel·lia sobtada en una franja de generació determinada que pot ser la causa de repeticions (de curs). Aquestes repeticions també depèn de a qui s’ apliquin. En la major part dels casos la repetició és una oportunitat i ajuda personal, tant per recuperar com per tenir més temps per fer un canvi i evolucionar en la forma de pensar. Quan parlo d’ evolucionar en forma de pensar no em refereixo a pensar diferent, ja que, totes les formes de pensar dels diferents individus són diferents i mereixen un respecte, sempre i quan es basin en la igualtat i el respecte envers els altres. Evolucionar en la forma de pensar és obrir-te a noves sensacions, captar la realitat i les informacions de forma objectiva, pensar amb el cap (tot i que no sempre sigui fàcil) i començar a posicionar i ubicar la teva vida. Tots aquests canvis els podem fer abans o desprès, de forma ràpida o lenta. El que és cert és que els farem. 

 Què entens per tolerància? Aquesta és la pregunta que ens vam posar el dia 16 de novembre per commemorar el Dia Mundial de la Tolerància. Els 200 alumnes de l’escola vam reflexionar durant el matí i les respostes a la pregunta les vam escriure dins d’unes lletres immenses (T_O_L_E_R_À_N_C_I_A) que vam penjar al passadís de l’escola. A la tarda vam llegir un manifest elaborat per la Mònica Bergés i llegit per la Maria Tersa i el el Àlvaro Rodríguez.

Manifest de la Tolerància 2006

A les escoles de tot el món hi ha nois i noies marginats perquè són nouvinguts al país, perquè vesteixen d’una altra manera, perquè no parlen la mateixa llengua, perquè practiquen uns costums diferents, perquè són diferents física o psicològicament, perquè tenen un altre status econòmic Aquests són discriminats perquè la resta de companys no  considera que estiguin a la seva “alçada”. Per aquestes diferències amb la majoria, són deixats de banda i, en el pitjor dels casos, assetjats. Aquests fets no només es produeixen a l’escola sinó que també succeeixen en la vida dels adults . Alguns són intolerants a l’hora de contractar personal , en les seves relacions socials ... En el món ha mort i morirà molta gent innocent perquè alguns d’aquests adults volen  enriquir-se sigui com sigui  , o bé  imposar una manera de pensar , o bé una religió...

En què consisteix la tolerància?La tolerància és una condició essencial per a aconseguir la pau mundial, és el reconeixement dels drets universals de la persona humana i de les llibertats fonamentals dels altres.   És la disposició d’admetre la manera de pensar, d’actuar, de ser dels altres perquè la manera de fer, no sempre és la mateixa entre diferents persones. Tots plegats hem de poder viure tranquils tal com som!No sempre ens agradarà el que facin els altres, però ho hem d’acceptar (sempre que estigui dins els límits de la legalitat i no sigui una injustícia social).

La tolerància és el respecte, l’acceptació, i l’estimació de la riquesa i diversitat de les diferents cultures del nostre món.  La nostra escola és un exemple d’aquesta societat tan diversa, donat que rebem alumnes d’altres països i cultures. Aquí vivim alguns exemples d’intolerància, com són les baralles, els insults racistes  o simplement petits comentaris xenòfobs que poden arribar a fer molt de mal. És per això que encara ens cal reflexionar sobre aquest tema. Ja vam fer un pas endavant el curs passat dedicant el tema de centre, “Ets una peça clau”, a la diversitat cultural.  

Avui, setze de novembre de 2006, des de l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp, ens comprometem a continuar treballant en favor de la tolerància perquè si comencem a reflexionar-hi ara que som joves quan siguem adults esdevindrem una peça clau.

Endavant!

Des de l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp et convidem a estendre la poesia!... que escoltes,  que llegeixes,  que escrius, ...

Avui estendrem dos poemes que hem fet nosaltres mateixes.

La taula de ping-pong és un projecte dels alumnes de 3r de l’ADC (Aula d’Adequació Curricular). És una taula que està situada a la ludoteca del nostre centre.  

La gent ve a jugar a les estones de pati del matí i del migdia. Vam decidir de celebrar un campionat de ping-pong en què van participar 40 alumnes del centre , va ser tot un èxit.  

Aquesta taula la vam confeccionar amb els següents materials: quatre taules velles de l’escola, pintura acrílica verda i blanca, dos taulells de fusta aglomerada, tires de PVC i una xarxa.

Hem llegit més poesia que mai i, no us ho creureu, ens ho hem passat d’allò més bé!

Va començar com a professora d’història i ha acabant sent la imatge de la padrina televisiva de Cuéntame.
Aquesta entrevista la vaig fer el passat mes d’abril per publicar-la en un periòdic anomenat l’Estudiant que fem alumnes dels tres sistemes educatius que hi ha a Andorra (espanyol, francès i andorrà).