
Crec que ja abans de tenir 13 anys somniava amb aquest lloc. He estat durant molts anys demanant als meus pares de viatjar a British Columbia, especialment a Kelowna. PerĂČ la meva mare no mâha deixat viatjar a BC encara. Ella sempre ha dit que jo era massa petita per viatjar sola, ja que jo no he sigut gaire de fer els meus viatges amb els pares.
Ara, per fi, estic a prop de complir els 18 anys i he demanat que, per al meu divuitÚ aniversari, per Nadal, em regalin un viatge a Kelowna.
AquĂ us deixo una foto de Kelowna, el meu paradĂs particular.
Bé, us explicaré alguna cosa més sobre aquest indret.
ColĂșmbia BritĂ nica Ă©s una de les provĂncies que constitueixen la confederaciĂł del CanadĂ . EstĂ situada a la costa oest del paĂs, tocant al PacĂfic. A la zona hi ha moltes activitats, turĂstiques i de tota mena, en les quals tâexpliquen tots els detalls sobre el lloc.
Balenes a Tofino, Ăłssos negres i grizzlis, grans boscos.
Dintre de la ColĂșmbia BritĂ nica, hi ha ciutats molt importants i originals. Entre elles, aquestes:
Vancouver, amb una important poblaciĂł oriental (coreans, xinesos, japonesos..). Activitats interessants: Passejar per Robson Street, anar en bicicleta per Stanley Park, visitar el mercat de Granville Island, el vell Gastown, passar el pont Capilano, menjar bon salmĂł, gaudir dâuna posta de Sol a la badia dels anglesos..
Tofino, VictĂČria. AquĂ es pot sortir a veure les balenes, fer excursions en vaixell o zodiac, visitar les colĂČnies de lleons marins i de diverses espĂšcies dâocells; visitar, tambĂ©, Government St., lâedifici del Parlament, el Museu Provincial.
Kamloops - Jasper. En aquest indret, és bo de veure: Port de Tsawwassen, al sud de Vancouver, les Muntanyes Rocalloses, Blue River, llacs i muntanyes del parc provincial de Wells Gray,..
Cristina.

El sushi i el shashimi (éźš, éź, ćŻżćž o ćŁœćž, sushi?) sĂłn la manera mĂ©s coneguda de servir el peix cru. El sushi ha arribat a ser molt conegut arreu del mĂłn. Habitualment, es prepara amb una petita porciĂł, feta a mĂ i fĂ cil de manipular, dâarrĂČs adobat amb vinagre i, en el centre, peix cru o cuinat. Cal dir que hi ha tres tipus de tĂšcniques de preparaciĂł : sushi maki, sushi temaki i sushi nigiri. Per cuinar-lo necessites: -ArrĂČs especial per fer sushi (o no, perĂČ et sortirĂ millor). -Vinagre dâarrĂČs. -Makisu (estoreta per enrotllar el producte). -LĂ mina dâalga (nori). -Ganivets especials per tallar el peix o les verdures. -Peix o marisc (tonyina, salmĂł, etc.). -Sal, sucre o salses per condimentar (de soja o dâaltres).
Passos a seguir: 1) Es prepara lâarrĂČs de gra curt i especial per a sushi: Cal rentar-ne uns 175 grams (la quantitat variarĂ segons les persones que en mengin) amb aigua freda, en una escorredora. Es fa bullir lâarrĂČs en 250 ml dâaigua durant 2 minuts i, desprĂ©s, 10 minuts amb la tapa i amb el foc apagat. Per Ășltim, escalfem una cullerada de sal, una altra de sucre i dues de vinagre.
2) El sushi maki es prepara amb lâajuda dâuna estoreta de bambĂș:
 3) El proper pas es col·locar la lĂ mina dâalgues nori amb la cara llisa a sota, sobre lâestoreta de bambĂș. DesprĂ©s, amb els dits humits, es col·loca una capa dâarrĂłs, cobrint la lĂ mina dâalga. Important: Deixarem de cobrir la part de lâextrem superior per poder enrotllar-lo bĂ© desprĂ©s. Col·loquem els ingredients de farciment en la part inferior.
4) Finalment, enrotllem les lĂ mines amb lâajuda de lâestoreta, subjectem els ingredients i, amb un ganivet molt afilat, tallem el rotllo en petites peces.
Altres exemples de presentaciĂł:
Sushi i shanami
Hanami en japonĂšs significa, literalment, âveure florsâ. PerĂČ aquesta paraula tambĂ© Ă©s usada per anomenar una festa primaveral japonesa.
El Hanami Ă©s una de les tradicions mĂ©s famoses del JapĂł. Se celebra a la primavera, normalment a partir de finals de març, i fins a principis dâabril, perĂČ el que realment influeix en la data dâaquesta celebraciĂł Ă©s la florida dels cirerers. Aquests floreixen a lâinici de la primavera per tot el JapĂł i arriba a ser tan important aquesta celebraciĂł que sâanuncia per tots els mitjans de comunicaciĂł (televisiĂł, rĂ dio, premsaâŠ).
Els dies de festa, els japonesos van en massa als parcs i jardins, i allĂ contemplen les flors dels cirerers mentre que fan un picnic amb la famĂlia o bĂ© amb els companys dâempresa. El Hanami continua fins a la nit; aleshores sâanomena yokazura (cirerers de nit).

Aquesta tradiciĂł ja ve de molts segles enrere; va començar al perĂode Nara (710-784), quan la cultura xinesa va influĂŻr la japonesa en lâhĂ bit de contemplar les flors. Els japonesos creuen en molts dĂ©us i, a lâantiguitat, les persones anaven a portar ofrenes als cirerers per tenir bones collites aquell any. MĂ©s tard, va anar evolucionant la tradiciĂł fins a convertir-se en la que es practica actualment.
Aquests festivals de veure flors a la primavera tambĂ© se celebren a Corea, les Filipines, la Xina i, ara, sâestĂ tornant popular als Estats Units. I, qui ho sap? Potser sâestendrĂ per tot el mĂłn en un futur no gaire llunyĂ .
De segur que tothom ha sentit parlar dels famosos 400⏠de Zapatero. Les preguntes que, des del principi, acompanyen aquesta proposta sĂłn: âDâon sortiran aquests 400âŹ?â o bĂ© âQuan ens donaran aquests 400âŹ?â
Com tots sabem, el govern no regala res i, encara menys, diners. AixĂ, Ă©s normal que la gent es faci la pregunta: âDâon surten els 400⏠de Zapatero?â.
Doncs, ni mĂ©s ni menys, els 400⏠surten de la nostra prĂČpia butxaca. Com pot ser aixĂł?. Doncs molt fĂ cil, cada mes, als treballadors, els treuen un tant per cent (%) que sĂłn impostos. Aquests 400⏠es recolliran dâaquĂ. Durant un cert perĂode, no ens trauran aquests impostos i els diners que pagĂ vem dâimpostos ens els donaran a nosaltres.
Posem un exemple: Per a una persona que, al mes, tĂ© un sou de 1600⏠i cada mes li treuen, dâimpostos, un 9%, la cosa aniria aixĂ:
- El 9% de 1600 sĂłn uns 144⏠(aixĂČ correspon als impostos que treuen al mes.)
- A partir de juny o juliol es començaran a donar aquests 144⏠cada mes fins que aquell treballador/a arribi als 400⏠que deia Zapatero.
 Ara que estem en Ăšpoca dâexĂ mens, i que passem moments de nervis, patim manca de memĂČria o de concentraciĂł, Ă©s bo de disposar dâaquesta informaciĂł: Segons un nou estudi, consumint âepicatechinâ un component present en alguns aliments i plantes, es poden millorar els aspectes que mĂ©s amunt indicĂ vem. Amb aquest component, segons lâestudi, arriba amb mĂ©s força i amb major rapidesa la sang al cervell, cosa que afavoreix el rendiment en lâestudi. âLâEpicatechinâ es troba, per exemple, en el te i en la xocolata. Jo, sens falta, ho provarĂ©.

Segons un estudi de la Universitat de Pennsylvania, menjar pistatxos, encara que sigui entre hores, aporta grans beneficis per al cor i ajuda el cos humĂ a respondre positivament a lâestrĂšs diari.
En un estudi van participar 28 persones compreses entre els 30 i 70 anys, amb uns nivells de colesterol lleugerament elevats, semblants als de la majoria de la poblaciĂł.
Sobre aquest grup es van provar tres dietes diferents, totes elles baixes en colesterol. Una dâelles, sense consum de festucs i les altres dues amb consum dâaquests, perĂČ en diferent mesura. En conjunt, totes les dietes proporcionaven la mateixa quantitat de greixos saturats, perĂČ diferents quantitats de greixos no saturats, proporcionades pels festucs. Cada individu va passar per les tres dietes, comparant-ne finalment els resultats.
Lâestudi va demostrar els efectes beneficiosos dâuna dieta rica en pistatxos contra diversos factors de risc que poden dur a patir malalties cardiovasculars, ja que millora els nivells de colesterol en sang o redueix el risc dâuna carditis.
Amb aixĂČ arribem a la conclusiĂł de que no tots el aliments aporten el que nosaltres pensem. De vegades pensem que no hem de menjar algunes coses en concret per no engreixar-nos, perĂČ no ens adonem que hi ha fruits secs com aquests, que van molt bĂ© per al funcionament del nostre cos, i que, a mĂ©s a mĂ©s, menjar poc i de tot va bĂ©. Menjar massa i poques varietats de menjar, engreixa.
Santi i Cristina.
 Jack Skellington Ă©s el rei carabassa del poble Halloween, on es prepara cada any el Halloween per al mĂłn mortal. PerĂČ Jack estĂ deprimit per haver dâorganitzar cada any la mateixa celebraciĂł. Ăs quan descobreix el Nadal, que la seva vida canvia i decideix apropiar-se de la festivitat tot segrestant el Pare Noel.
Protagonista de la pel·lĂcula dâanimaciĂł de Tim Burton âThe nightmare before Christmasâ (âMalson abans de Nadalâ), Jack Skellington ha esdevingut una icona dels nostres temps.
El podem trobar en nombrosos articles, des de bosses de mĂ , fins a samarretes, arracades, moneders, ninots, tasses, cendrers, penjolls, enganxines, complements per al mĂČbil etc. Malson abans de Nadal (1993) Ă©s una pel·lĂcula musical animada de Henry Selick. El moviment dels personatges estĂ fet amb la tĂšcnica stop-motion, que tambĂ© ha estat utilitzada en altres films, com âChiken runâ o âLa novia cadĂĄverâ. Lâobra que aquĂ comentem estĂ considerada una de les millors creacions que utilitzen aquesta tĂšcnica.
La histĂČria sobre els habitants del poble Halloween estĂ inspirada en un poema escrit per lâautor.
Heu vist mai un pis patera o heu sentit parlar-ne alguna vegada? Potser no nâheu vist mai un, perĂČ de ben segur que nâheu sentit parlar. Els pisos patera sĂłn aquells que sĂłn ocupats per dotzenes dâimmigrants en pocs metres quadrats.
Aquesta gent no Ă©s que visqui aixĂ perquĂš els agradi o que aquest sigui un costum de la seva cultura, sinĂł que darrere dâaixĂČ hi ha moltes causes.
Per exemple:
Una dâelles Ă©s per culpa del racisme. Hi ha gent espanyola que tĂ© un pis per llogar;quan veuen que el seu futur llogater Ă©s un immigrant sâhi neguen rotundament. AixĂČ comporta que molts immigrants no puguin tenir un habitatge per a la seva famĂla o, simplement, per a ells sols. Aleshores, quan un immigrant troba un pis, fa entrar en aquest mateix pis molta mĂ©s gent.
Una altra causa pot ser el sou tan baix que seâls paga.Per exemple, a un immigrant que al mes cobra uns 600⏠(pot arribar a ser menys i tot) i paga uns 400⏠de lloguer, nomes li queden 200⏠per passar un mes sencer, comprar menjar per a ell i, si encara li queda alguna cosa, per a la seva famĂlia⊠AixĂČ fa que no puguin, moltes vegades, arribar a final de mes. Prenent el mateix exemple dâabans, perĂČ ara dividint el lloguer de 400⏠entre 12 persones, surt a uns 33,33⏠per cada un dels hostes. Dâaquesta manera, Ă©s molt mĂ©s fĂ cil passar el mes.
PerĂČ aixĂČ ha arribat a tals extrems que poden posar per llogar un simple llit, sofĂ , o qualsevol cosa que serveixi per poder dormir en un lloc que no sigui el carrer.
Ara penseu si, a vosaltres, us agradaria viure amb la vostra famĂlia en un pis que no superĂ©s els 40 metres quadrats o, com passa en molts casos, viure amb gent totalment desconeguda.
 
El salar dâUyuni Ă©s un dâaquells llocs on ens podrĂem quedar perplexos durant segons, minuts, horesâŠÂ Una singular bellesa pel seu mirall de sal.
Aquesta meravella de la natura estĂ Â localitzada a lâAltiplĂ de BolĂvia, sobre els Andes. El desert de sal tĂ© una extensiĂł dâuns 12.000 km2. Abans, aquest desert de sal (fa 40.000 anys) era el Lago BalliviĂĄn, ara convertit en desert.
Aquest salar Ă©s considerat com la major reserva de liti, perĂČ la seva extracciĂł pot ser molt difĂcil per la manca dâaigua. Sâestima que tĂ© unes 64 mil milions de tones de sal i se nâextreuen unes 25 mil tones anualment.
A 22 Km al nord dâUyuni trobem la poblaciĂł de Colchani, on et mostren la intensa activitat dâextracciĂł artesanal de la sal i quin procĂ©s cal seguir amb el producte per tal que arribi a les nostres llars.

Les temperatures solen ser bastant baixes durant tot lâany, per aixĂČ les cases sĂłn fetes de sal, fang i palla brava. Hi trobem tambĂ© un hotel fet amb sal (fins i tot el seu mobiliari), que actualment es pot visitar com a museu.
Molta gent encuriosida ha visitat ja aquest lloc (aproximadament unes 70.000 turistes cada any). QuĂš espereu per visitar-lo?

Lâalba a Uyuni.

No ens adonem que cada cop hi ha menys peixos?
AixĂČ Ă©s un fet que ens afecta a tots, encara que no ho notem. Hi ha molta gent que viu de la pesca i arribarĂ algun dia en quĂš aquestes persones no tindran amb quĂš mantenir la seva famĂlia. A aixĂČ li hem dâafegir el fet que els pescadors cada cop han dâanar mĂ©s lluny a pescar; molts dâells no tornen fins al cap de setmanes o de mesos i, encara, algunes vegades tornen sense haver pescat res: Si aquestes persones cobren pel que pesquen, com poden arribar a final de mes? Hi ha temporades en quĂš els pescadors es queden sense treball ja que es fan aturades un parell de mesos per deixar que els peixos creixin. Cada cop es pesca mĂ©s i no deixem que els peixos es reprodueixin; a mĂ©s, tota la brosa que llencem al mar tambĂ© els afecta.
En molts llocs sâha hagut de fer piscifactories per criar peixos que ja no creixen al mar amb normalitat.
Els peixos els necessitem per la nostra alimentaciĂł, tenen molt de fĂČsfor, perĂČ, si continuem anant al mateix ritme, no quedaran peixos vius ni al mar ni al riu. Una prova que cada cop nâhi ha menys Ă©s el seu preu: quan els nostres pares eren petits, les nostres Ă vies compraven peix perquĂš era mĂ©s barat que la carn, ara Ă©s a lâinrevĂ©s.
En difinitiva, cada cop tenim menys peixos al mar i els paguem més cars a la peixateria.
|
Escoles en xarxa - SecundĂ ria
Navega per l'arxiu
« maig 2008 Â
| |
|
|
1 |
2 |
3 |
4 |
| 5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
11 |
| 12 |
13 |
14 |
15 |
16 |
17 |
18 |
| 19 |
20 |
21 |
22 |
23 |
24 |
25 |
| 26 |
27 |
28 |
29 |
30 |
31 |
|
|