ESCOLES EN XARXA

Crec que ja abans de tenir 13 anys somniava amb aquest lloc. He estat durant molts anys demanant als meus pares de viatjar a British Columbia, especialment a Kelowna. Però la meva mare no m’ha deixat viatjar a BC encara. Ella sempre ha dit que jo era massa petita per viatjar sola, ja que jo no he sigut gaire de fer els meus viatges amb els pares.

Ara, per fi, estic a prop de complir els 18 anys i he demanat que, per al meu divuitè aniversari, per Nadal, em regalin un viatge a Kelowna.

Aquí us deixo una foto de Kelowna, el meu paradís particular.

Bé, us explicaré alguna cosa més sobre aquest indret.

Colúmbia Britànica és una de les províncies que constitueixen la confederació del Canadà. Està situada a la costa oest del país, tocant al Pacífic. A la zona hi ha moltes activitats, turístiques i de tota mena, en les quals t’expliquen tots els detalls sobre el lloc.

Balenes a Tofino, óssos negres i grizzlis, grans boscos.

Dintre de la Colúmbia Britànica, hi ha ciutats molt importants i originals. Entre elles, aquestes:

Vancouver, amb una important població oriental (coreans, xinesos, japonesos..). Activitats interessants: Passejar per Robson Street, anar en bicicleta per Stanley Park, visitar el mercat de Granville Island, el vell Gastown, passar el pont Capilano, menjar bon salmó, gaudir d’una posta de Sol a la badia dels anglesos..

Tofino, Victòria. Aquí es pot sortir a veure les balenes, fer excursions en vaixell o zodiac, visitar les colònies de lleons marins i de diverses espècies d’ocells; visitar, també, Government St., l’edifici del Parlament, el Museu Provincial.

Kamloops - Jasper. En aquest indret, és bo de veure: Port de Tsawwassen, al sud de Vancouver, les Muntanyes Rocalloses, Blue River, llacs i muntanyes del parc provincial de Wells Gray,..

Cristina.

El sushi i el shashimi (鮨, 鮓, 寿司 o 壽司, sushi^?) són la manera més coneguda de servir el peix cru. El sushi ha arribat a ser molt conegut arreu del món. Habitualment, es prepara amb una petita porció, feta a mà i fàcil de manipular, d’arròs adobat amb vinagre i, en el centre, peix cru o cuinat. Cal dir que hi ha tres tipus de tècniques de preparació : sushi maki, sushi temaki i sushi nigiri.
Per cuinar-lo necessites:
-Arròs especial per fer sushi (o no, però et sortirà millor).
-Vinagre d’arròs.
-Makisu (estoreta per enrotllar el producte).
-Làmina d’alga (nori).
-Ganivets especials per tallar el peix o les verdures.
-Peix o marisc (tonyina, salmó, etc.).
-Sal, sucre o salses per condimentar (de soja o d’altres).

Passos a seguir:
1) Es prepara l’arròs de gra curt i especial per a sushi: Cal rentar-ne uns 175 grams (la quantitat variarà segons les persones que en mengin) amb aigua freda, en una escorredora. Es fa bullir l’arròs en 250 ml d’aigua durant 2 minuts i, després, 10 minuts amb la tapa i amb el foc apagat. Per últim, escalfem una cullerada de sal, una altra de sucre i dues de vinagre.

2) El sushi maki es prepara amb l’ajuda d’una estoreta de bambú:

3) El proper pas es col·locar la làmina d’algues nori amb la cara llisa a sota, sobre l’estoreta de bambú. Després, amb els dits humits, es col·loca una capa d’arrós, cobrint la làmina d’alga. Important: Deixarem de cobrir la part de l’extrem superior per poder enrotllar-lo bé després. Col·loquem els ingredients de farciment en la part inferior.

4) Finalment, enrotllem les làmines amb l’ajuda de l’estoreta, subjectem els ingredients i, amb un ganivet molt afilat, tallem el rotllo en petites peces.

Altres exemples de presentació:

Sushi i shanami

Hanami en japonès significa, literalment, “veure flors”. Però aquesta paraula també és usada per anomenar una festa primaveral japonesa.

El Hanami és una de les tradicions més famoses del Japó. Se celebra a la primavera, normalment a partir de finals de març, i fins a principis d’abril, però el que realment influeix en la data d’aquesta celebració és la florida dels cirerers. Aquests floreixen a l’inici de la primavera per tot el Japó i arriba a ser tan important aquesta celebració que s’anuncia per tots els mitjans de comunicació (televisió, ràdio, premsa…).

Els dies de festa, els japonesos van en massa als parcs i jardins, i allà contemplen les flors dels cirerers mentre que fan un picnic amb la família o bé amb els companys d’empresa. El Hanami continua fins a la nit; aleshores s’anomena yokazura (cirerers de nit).

Aquesta tradició ja ve de molts segles enrere; va començar al període Nara (710-784), quan la cultura xinesa va influïr la japonesa en l’hàbit de contemplar les flors. Els japonesos creuen en molts déus i, a l’antiguitat, les persones anaven a portar ofrenes als cirerers per tenir bones collites aquell any. Més tard, va anar evolucionant la tradició fins a convertir-se en la que es practica actualment.

Aquests festivals de veure flors a la primavera també se celebren a Corea, les Filipines, la Xina i, ara, s’està tornant popular als Estats Units. I, qui ho sap? Potser s’estendrà per tot el món en un futur no gaire llunyà.

De segur que tothom ha sentit parlar dels famosos 400€ de Zapatero. Les preguntes que, des del principi, acompanyen aquesta proposta són: “D’on sortiran aquests 400€?” o bé “Quan ens donaran aquests 400€?”

Com tots sabem, el govern no regala res i, encara menys, diners. Així, és normal que la gent es faci la pregunta: “D’on surten els 400€ de Zapatero?”.

Doncs, ni més ni menys, els 400€ surten de la nostra pròpia butxaca. Com pot ser aixó?. Doncs molt fàcil, cada mes, als treballadors, els treuen un tant per cent (%) que són impostos. Aquests 400€ es recolliran d’aquí. Durant un cert període, no ens trauran aquests impostos i els diners que pagàvem d’impostos ens els donaran a nosaltres.

Posem un exemple: Per a una persona que, al mes, té un sou de 1600€ i cada mes li treuen, d’impostos, un 9%, la cosa aniria així:

• El 9% de 1600 són uns 144€ (això correspon als impostos que treuen al mes.)

• A partir de juny o juliol es començaran a donar aquests 144€ cada mes fins que aquell treballador/a arribi als 400€ que deia Zapatero.

Segons un estudi de la Universitat de Pennsylvania, menjar pistatxos, encara que sigui entre hores, aporta grans beneficis per al cor i ajuda el cos humà a respondre positivament a l’estrès diari.

En un estudi van participar 28 persones compreses entre els 30 i 70 anys, amb uns nivells de colesterol lleugerament elevats, semblants als de la majoria de la població.

Sobre aquest grup es van provar tres dietes diferents, totes elles baixes en colesterol. Una d’elles, sense consum de festucs i les altres dues amb consum d’aquests, però en diferent mesura. En conjunt, totes les dietes proporcionaven la mateixa quantitat de greixos saturats, però diferents quantitats de greixos no saturats, proporcionades pels festucs. Cada individu va passar per les tres dietes, comparant-ne finalment els resultats.

L’estudi va demostrar els efectes beneficiosos d’una dieta rica en pistatxos contra diversos factors de risc que poden dur a patir malalties cardiovasculars, ja que millora els nivells de colesterol en sang o redueix el risc d’una carditis.

Amb això arribem a la conclusió de que no tots el aliments aporten el que nosaltres pensem. De vegades pensem que no hem de menjar algunes coses en concret per no engreixar-nos, però no ens adonem que hi ha fruits secs com aquests, que van molt bé per al funcionament del nostre cos, i que, a més a més, menjar poc i de tot va bé. Menjar massa i poques varietats de menjar, engreixa.

Santi i Cristina.

Jack Skellington és el rei carabassa del poble Halloween, on es prepara cada any el Halloween per al món mortal. Però Jack està deprimit per haver d’organitzar cada any la mateixa celebració. És quan descobreix el Nadal, que la seva vida canvia i decideix apropiar-se de la festivitat tot segrestant el Pare Noel.

Protagonista de la pel·lícula d’animació de Tim Burton “The nightmare before Christmas” (”Malson abans de Nadal”), Jack Skellington ha esdevingut una icona dels nostres temps.

El podem trobar en nombrosos articles, des de bosses de mà, fins a samarretes, arracades, moneders, ninots, tasses, cendrers, penjolls, enganxines, complements per al mòbil etc.
Malson abans de Nadal (1993) és una pel·lícula musical animada de Henry Selick. El moviment dels personatges està fet amb la tècnica stop-motion, que també ha estat utilitzada en altres films, com “Chiken run” o “La novia cadáver”. L’obra que aquí comentem està considerada una de les millors creacions que utilitzen aquesta tècnica.

La història sobre els habitants del poble Halloween està inspirada en un poema escrit per l’autor.

Heu vist mai un pis patera o heu sentit parlar-ne alguna vegada? Potser no n’heu vist mai un, però de ben segur que n’heu sentit parlar.
Els pisos patera són aquells que són ocupats per dotzenes d’immigrants en pocs metres quadrats.

Aquesta gent no és que visqui així perquè els agradi o que aquest sigui un costum de la seva cultura, sinó que darrere d’això hi ha moltes causes.

Per exemple:

Una d’elles és per culpa del racisme. Hi ha gent espanyola que té un pis per llogar;quan veuen que el seu futur llogater és un immigrant s’hi neguen rotundament. Això comporta que molts immigrants no puguin tenir un habitatge per a la seva famíla o, simplement, per a ells sols. Aleshores, quan un immigrant troba un pis, fa entrar en aquest mateix pis molta més gent.

Una altra causa pot ser el sou tan baix que se’ls paga.Per exemple, a un immigrant que al mes cobra uns 600€ (pot arribar a ser menys i tot) i paga uns 400€ de lloguer, nomes li queden 200€ per passar un mes sencer, comprar menjar per a ell i, si encara li queda alguna cosa, per a la seva família… Això fa que no puguin, moltes vegades, arribar a final de mes. Prenent el mateix exemple d’abans, però ara dividint el lloguer de 400€ entre 12 persones, surt a uns 33,33€ per cada un dels hostes. D’aquesta manera, és molt més fàcil passar el mes.

Però això ha arribat a tals extrems que poden posar per llogar un simple llit, sofà, o qualsevol cosa que serveixi per poder dormir en un lloc que no sigui el carrer.

Ara penseu si, a vosaltres, us agradaria viure amb la vostra família en un pis que no superés els 40 metres quadrats o, com passa en molts casos, viure amb gent totalment desconeguda.