ESCOLES EN XARXA

Els alumnes i les alumnes del Crèdit Variable “Història i fonts orals” hem estat treballant durant aquest trimestre el tema del franquisme. Hem vist una pel·lícula “La lengua de las  mariposas” en la qual vam adonar-nos que el franquisme es va imposar a partir d’un cop d’estat dels militars que no estaven d’acord amb el règim de la II República. També hem consultat documents per conèixer en què es basava el règim franquista i hem descobert que era una dictadura, és a dir, que era un règim que es va imposar per la força. Però, la característica essencial d’aquest crèdit és que, a més a més, de consultar fonts documentals i llibres sobre aquesta etapa històrica, hem consultat també persones que van viure l’època i a partir de les quals també hem pogut conèixer moltes de les seves experiències. Volem agrair als nostres propis avis i àvies i als de la Residència Joaquim Nualart que s’han prestat a dedicar-nos els seu temps i a explicar-nos les seves vivències sobre l’època. Ens hem adonat que algunes vegades les seves vivències són doloroses perquè van viure moments difícils.

FES-ME UN PETÓ 

A la maternitat de Kedougou, una mare jove juga amb la seva filla acabada de néixer, absent de la gent que l’envolta. Amb els llavis besa al bebè i després se’l posa a l pit per alimentar-lo. La mare està sola, sense ningú de la família que l’acompanyi. És la segona dona d’un home que li dobla l’edat. Al Senegal, el vint per cent dels nens i nenes presenten insuficiència de pes, i només l’onze per cent de les dones té accés a l’escola primària. L’esperança de vida és de 56 anys. Les nenes es fan mares molt aviat, sense poder viure la joventut. Potser  el petó sensual i bell d’aquesta nena mare sigui el petó dels jocs de nenes perduts, tot i que quan vaig prémer el disparador em va semblar que era una dona la que em feia un petó. 

                            Bru Rovira  

                 (Reporter del diari la Vanguàrdia)

A l’Institut tenim l’exposició “Maternitats” de 10 fotografies de diferents països i contextos fetes pel reporter Bru Rovira.  

Aquesta exposició transmet molt bé la idea que Maruja Torres expressa en el pròleg del llibre: “En un món tan difícil com l’actual, els petons i les carícies que les mares ofereixen als seus fills i filles formen una cadena indestructible, una cadena d’existència potent, d’afirmació irrenunciable. Hi ha tants països que no han desaparegut gràcies a les seves dones.  La combativa humanitat d’en Bru Rovira és un regal per als qui hem d’aprendre a mirar i a estimar, aquí, allà, ara i sempre.”

El passat 13 de desembre es va celebrar a l'Institut el 75è Aniversari de la II República. També es va organitzar una exposició de cartells relatius a aquest Aniversari i es van mostrar documents i imatges de l'època en les quals s'evidenciava que el període de la II República va ser molt important per al nostre país, en general, i per les dones, en particular perquè van poder gaudir per primera vegada de diversos drets com el de poder votar o la igualtat jurídica dels conjuges.

Secretaria i consergeria: La finestra del’Institut.

Ens hem incorporat aquest curs a escoles en xarxa i per problemes tècnics no havíem tingut ocasió de poder comentar l’inici de curs a l’Institut. Hem realitzar una petita recerca per a comprovar com viu cadascun dels components de l’Institut l’engegada general de les classes: l’alumnat, el professorat, els pares i les mares, la coordinació de la ESO i Batxillerat, ... etc. El que ens ha agradat més és poder recollir l’opinió de les persones que treballen a la consergeria i a la secretaria.  Quantes vegades hem passat per davant! Quantes vegades hi hem entrat per a demanar un imprès, una informació! Però fins que els hem demanat que ens expliquin en què consisteix, realment, la seva feina no ens hem adonat que són una peça clau de l’escola. De totes les gestions que fan al cap del dia, que són moltíssimes,  voldríem destacar un aspecte que sovint passa desapercebut. Ens referim al fet que són el primer contacte que estableix una persona de l’exterior amb l’escola.  Són com la finestra a través de la qual tothom que s’apropa a l’Institut té una primera i bona impressió.