ESCOLES EN XARXA

Cada vegada quan vaig pel carrer sent més vegades això de “¿Cómo estamos?” o això de “hace buen tiempo hoy”. Bé, doncs jo crec que estem destrossant el nostre segell d’identitat és a dir la nostra llengua. Jo sóc valencià i com a bon valencià parle la meua llengua, el valencià, però hi ha molta gent en la nostra comunitat que no ho fa. Jo no dic que si eres de Madrid i véns a passar un cap de setmana cal que parles valencià però si véns a viure per a sempre ho hauries de fer, i més encara si portes tota la vida ací vivint.

Bé, aquest article es diu PERDENT EL NOSTRE GRAN TRESOR i ara en aquestes línies vaig a explicar-me:

Si es mor algú de la teua família i et deixa d’herència per exemple un anell, tu el tens com un tresor i no vas trencant-lo a trossets i tirant-lo pel carrer, bé doncs la nostra llengua és el nostre gran tresor, és l’herència que des de ben xicotets ens han deixat els nostres pares i no podem anar deixant-lo de banda així com així.

Si tots fiquem un poquet de la nostra part aconseguirem que aquesta, la nostra llengua, perdure per a sempre. Deixeu el que estigueu fent sortiu al carrer i tots a l’hora sens dubtar-ho un sol segon crideu ben fort: VALENCIÀ, CLAR QUE SÍ

Rafa Serra

    A Xaló el pont del 12 d’octubre va ser molt plujós, van caure 260 l., però la cosa és que a tota la comarca va ploure això i més. A causa de les pluges, que van ser moltes en molt poc temps es van inundar algunes cases. El riu es va desbordar, i embravit va arrossegar amb ell un cotxe i una casa, va desfer camins, marges i va trencar tuberies. Va arrancar arbres, canyes i plantes del riu que anaren dipositant-se i embrutant les vores del riu, mentre pujava el nivell del riu.Alguns bancals pareixien les salines de Calp. Els avis diuen que mai havien vist el riu tan ple, serà açò un altre avís del canví climàtic? Jo pense que sí, i tu?

Juanjo Vilanova

Més fotos de la riuada:

http://www.photoblog.com/josepiborra/2007/12/10/xal%C3%B3-%28marina-alta%29-riuada.html

Durant molts anys la Comunitat Valenciana s’ha anomenat així pero ara em pregunte.

Esta ben ficat aquest nom?

És que la gent ens confon amb la ciutat de Valencia.

M’explique, al dir-se Comunitat Valenciana  la gent sols pensar en València deixant a banda a les altres dues províncies com són Alacant  i Castelló, aquesta farsa aplega a tant que fins  l’himne de la CV és el mateix que l’himne a València i a més la seua lletra es basa en la ciutat i tradicions de València com ara les falles.

Deixen tan de banda a les altres províncies que tots els grans events els fan a la ciutat de València com ara la America's cup  que ha dexiat 6.000 milions d’euros de benefici.

No seria hora ja d’acabar amb aquesta farsa? Si ens cabregem perquè es vol independitzar el País Basc o Catalunya, no ens adonem  de que estem separant València de la resta de la Comunitat?  Crec que seria hora d’un canvi d’estatut i canviar-li el nom a la comunitat, un nom que ens incloga a tots, un nom que no deixe a ningú fora, per la igualtat de la nostra terra.

RAFA SERRA

El cavi climàtic és un canvi que ens afecta a tots, provoca innumerables catàstrofes ecològiques i hem de conscienciar-nos de la gravetat del problema. Molts científics, ja fa una anys, s’havien adonat de la gravetat d’aquest problema, però és durant aquestos últims anys quan les notícies han fet “eco” dels grans problemes que pateix el planeta Terra.

L’escalfament global, s’ha incrementat amb els “gasos hivernacles”, com ara, diòxid de carboni, metà, òxid de nitrògen i clorofluorocarbonis, que provoquen la pluja àcida, la reducció de la quantitat d’ozó o l’efecte hivernacle. L’efecte hivernacle ha augmentat des de 1750 fins ara un 30%, a causa de la utilització de combustibles com el petroli, el gas i el carbó, també la tala descontrolada dels boscos, la gran industrialització del món laboral... L’emissió de gasos contaminats és cinc vegades més gran en l’actualitat que fa uns 20 anys.

Açò pot provocar grans canvis climàtics en la Terra. El desgel dels pols provoca un augment considerable del nivell del mar causant milers d’inundacions per tot el planeta. Els científics estimen que entre els anys 1990 i 2100 la temperatura global podrà pujar entre 1,4 i 5,8ºC. Canviar el clima regional i global, alteraria la vegetació natural i afectaria al camp i a la ramaderia; provocaria un gran impacte en la civilització humana. La pluja àcida pot retardar el creixement dels boscos, erosionar edificis, carreteres... Provocaria un impacte negatiu en la capa d’ozó, una regió de la atmosfera que protegeix al planeta dels rajos ultravioleta, sense eixa capa gasosa seria impossible la vida en el nostre planeta,...

Cal ajudar el nostre planeta de manera immediata. Podem reduir la quantitat d’energia, utilitzant energia renovable, el transport públic... També hem de fer una crida a l’Estat per a que impose mesures immediates i efectives a les indústries. Encara que, hem de ser nosaltres mateixa els que tenim d’introduir canvis en la nostra vida quotidiana.   

Evelyn Lázaro Vidal

El día 5 de gener, no és un dia qualsevol  del calendari com tots els altres, és un dia de nervis, d’entusiasme, alegries i alguna que altra desil·lusió (carbó de sucre, què hauran fet?), però sobretot els xiquets están ansiosos perquè arribe l’hora de la cavalcada de reis, i sentir el seu nom per part dels patges i ajudants dels reis des de l’altar (Així és com es fa en el meu poble: XALÓ)

En canvi per part dels pares és tot el contrari, saben que s’acosta època de despeses, d’anar amunt i avall per buscar i comprar tot allò que els fills han demanat i així poder veure eixes caretes d’emoció quan obrin les caixes i paquets.

Però què passa quan els petits es fan grans?  Les coses canvien en gran manera. Tot agrada i desagrada, les aficions fan modificar els tipus de regals que volen, els gustos es fan més refinats i més costosos, a saber, tenen de tot i no saben el que triar.

Aleshores… El temps passa i torna a haver en el poble un altre moment d’entusiasme, perquè eixos xiquets que enguany faran els 18 anys… SÓN ELS REIS..

LA QUINTÀ 1990.

Qué ens passa avui en dia als jòvens? Cada vegada anem a pitjor, sempre amb el mateix tema, que si em trobe gord/a,que si em sobren uns quilets d’ací, que si me’n sobren d’allà... sempre amb les mateixes paraules en la boca, eixe és el nou vocabulari d’avui en dia. I tot açò perquè?  Tot açò ve per culpa de la publicitat d’eixes models i presentadores que vegem contínuament per la televisió, totes eixes xiques amb les seues figures tan perfectes i eixes curves tan ideals, i no ens adonem que darrere d’eixe món tan perfecte hi ha moltes operacions i molt de maquillatge. Total, nosaltres anem a ser menys? No ni pensar-ho, nosaltres serem més!

Açò és el que avui en dia hi trobem, una societat basada en la cirurgia del nostre cos perquè la gent només pensa en el físic i en la imatge que ha de donar a la resta de gent i per complementar esta perfeció que millor que consumir porductes de bellesa, roba i complements per acabar d’ adornar els maniquís?

La gent no s’adona que el que de veritat importa en una persona és el seu interior i no l’aparença física, que és l’únic important que hi ha per als nostres ulls últimament. Tot açò les que més ho pateixen són les xiques perquè pensem que si no tenim un cos com el de les models de la tele els xics ja no ens voldran, però això no és veritat encara que no ho parega, per això arriben tots els problemes psicològics on la gent es veu gorda, però en veritat no es així i totes les malalties com ara l’anorèxia, bulímia... açò és l’últim que ens faltava, així que la millor manera de solucionar totes aquestes paranoies és ser u mateix i a qui no li agrade que no mire, perquè si continuem d’aquesta manera en compte de persones serem ninots de silicona.      

Inés Escoda

Benissa fou fundada en el segle X. Abans el poble tenia unes 50 cases, les muralles eren la paret de la part del darrere de les cases.Hi havía una església amb unes parets molt amples i que feia de castell del poble contra els pirates; al damunt de la església van esculpir uns caps de pedra i quan anaven els pirates a assaltar el poble veien els caps i es retiraven pensant que eren vigies. La gent quan veien l’enemic es tancaven dins de les seues cases a calfar oli per defendre’s. 

La llotja és del s. XVIII, després va fer d’hospital on anvaen tots el malalts i els pobres, el pobres que eren de Benissa els donaven el menjar de bades i als pobres que venien de fora els cobraven però poquet diners. També va fer d’escola on venia gent de Xalo, Calp, Senija, etc. Després va fer d’ajuntament i baix tenia com una espècie de presó on  diuen les llegendes que tancaven les dones que denegaven el matrimoni al rei o al governador i el seu menjar consistia en pa i aigua. 

Hi havia un carrer que es deia el “carrer dels rics” a on vivia la gent més rica de per la comarca, les cases dels criats estaven devant de la dels rics i la del criats eren mes baixetes per tal que no els tapara el sol als rics, les voreres dels rics eren més boniques que les dels pobres i estaven decorades amb cudolets de platja fent dibuixos. 

Hi ha una estàtua al carrer de la Puríssima en record dels riberers que eren treballadors que se n’anaven a la Ribera a fer la temporda per a plantar arròs i quan tornaven amb diners a Benissa des de la “roca de la salve” tot mirant el campanar de Benissa li resaven una salve a la verge donant-li gràcies per haver tornat sans i estalvis al seu poble. 

Tenim moltes més coses, si voleu cenéixer-les, feu-nos una visita i sereu benvinguts. 

Adéu.  Pablo Sanz

Fotos de Benissa:

http://www.photoblog.com/josepiborra/2007/11/14/

No és que a mi em semble mal que hi haja construcció i facen xalets a la nostra comarca (La Marina Alta), però el que no m’agrada ni a mi ni a molta gent són el que diuen “macrourbanitzacions” de més de 1000 xalets i amb el seu corresponent camp de golf.  L’únic que estem fent és destruir les nostres muntanyes i acabar amb la natura i la poca aigua que hi tenim.

Més fotos del nostre "paisatge":

http://josepiborra.photoblog.com/user/josepiborra/2007/02/

Benissa des de l'aire i el solar on ara tenim l'institut amb Wikimapia:

http://www.wikimapia.org/#y=38716791&x=56241&z=16&l=0&m=a&v=2

El passat  10 de gener vam anar caminant de Benissa a Gata després d’haver suspés l’excursió dues vegades per la pluja.  En alguns moments Xavier pareixia Albert (el profe de medi ambient) quan es posava a fer fotos de les plantes i a dir-nos els noms i parlar d’elles.

També ens va estar parlant de que és un topònim i ens va assenyalar alguns d’origen valencià: Coma-roja, Tossal Gran, Mallada Verda, altres àrabs: Benissa, Senija i altres preromans: Llíber, Xaló.

Desprès de passar moltes voltes pels túnels que passen per baix de l’autopista vam parar a esmorzar i després continuàrem fins arribar al riu de Xaló també conegut en esta zona com a riu Gorgos (en el quadernet que ens va donar Xavier posava que tenia una conca de 282 km2 i uns 50 km de llarg, naix a Fageca i desemboca a Xàbia), però abans d’arribar al riu ens vam clavar pel mig de bancals i boscos.  Eixa part va ser un desastre perquè no estic acostumada a anar per mig del camp, hi havia un poc de fang i com que sóc tan llesta en compte de pegar la volta vaig passar pel costat del fang, se m’esvarà el peu i les meues esportives que eren blanques i noves ja no eren ni noves ni blanques.  Quan arribàrem al riu tot eren pedres i gràcies que Sánchez es va posar darrere de mi perquè havia plogut feia poc i les pedres esvaraven molt.  Javi i Miguel es trobaren una sargantana que li faltava la cua.  Per fi arribàrem a Gata i encara vam tenir temps d’estar un ratet a Gata abans d’agafar el tren en direcció a Benissa i tornar a casa.

Fotos nostres:

http://josepiborra.photoblog.com/user/josepiborra/2007/01/10/

Plantes i pedres:

http://josepiborra.photoblog.com/user/josepiborra/2007/01/11/

Els alumnes de l’IES Josep Iborra, de 4t d’ESO de medi ambient i els de 2n de batx. de geografia hem fet un viatge a la serra d’Aitana.  Vam eixir a les 9 i ens dirigírem a Benifato, que era on començava l’excursió, arribàrem a les 10 i mitja i l’autobús ens tenia d’haver deixat dalt, junt a la base militar, però el camí era massa estret i el conductor va dir que per ahí no pujava (primer incident) i vam pujar caminant 5 km més fins arribar a la font del Pertegat on esmorzàrem, mentre esmorzaven començà a ploure (segon incident), després va parar però a una alumna li va entrar un atac d’asma i vam cridar una ambulància (tercer incident), un grup de cinc alumnes es baixaren a l’autobús perquè deien que estaven cansades i tenien fred (quart incident).

La resta de la gent començà la senda de terra, inici de l’excursió.  Segons anava començant la caminata la gent anava escampant-se, dos ací, tres, cent metres més avant, és a dir com els bous quan pasturen per la muntanya i així durant tota la senda.  Durant el camí vam veure el pou de neu més antic de tota la província d’Alacant (ací pujaven els gelaters de Xixona per arreplegar la neu  per a fer els gelats) i una barreja de vegetació de llocs més freds junt a la vegetació típica mediterrània, etc.

També durant la pujada dues alumnes més no van voler continuar perquè deien que per eixe camí no es podia pujar i els mestres també es retardaren.  Un grup que anàvem més avançats passàrem pel pas de la Rabosa on hi ha uns avencs de 300 m. de caiguda i acostàrem al cim d’Aitana (1558 m.) on hi ha un penya-segat de 400 m.  Quan els mestres que s’havien quedat darrere van veure on estàvem s’enfadaren moltíssim (cinqué incident), especialment Albert que va pujar corrents i ens va fer baixar, mentre la resta de la gent ens esperava dinant i com es va fer tard no ens donà temps per dinar.  Tornàrem a l’autobús i només hi havia tres alumnes les altres tres s’havien baixat al poble de Benifato on les arreplegàrem.  Finalment vam parar Callosa d’en Sarrià on estava l’alumna que havia tingut l’atac d’asma.

Bo i ací s’acaba un viatge una miqueta rebolicat.

Les fotos del viatge les teniu a:

http://www.photoblog.com/user/josepiborra/2006/11/28/ 

Una pàgina interessant sobre Aitana:

          http://kona2.alc.upv.es/btt/rutes/Ruta_Aitana/