Aquest trimestre als alumnes de 4rt d’ESO se'ns ha proposat la idea de participar al 11è Premi de literatura "Protagonista jove 2006". Ens hem organitzat de manera que cadascú puntuï els llibres i finalment obtenir resultats . Consisteix en llegir 4 novel·les i escollir la que més ens ha agradat. Es fan grups de 3 persones i cada un compra un llibre diferent i un cop llegit el corresponent a cadascú s’intercanvien els llibres entre els membres dels grups fins que tothom els hagi llegit. Un cop llegit un llibre anotem, segons ens hagi agradat molt o poc, una puntuació compresa entre el 1 i el 4.

Els llibres són els següents: Història d’amor a Sarajevo de Jaume Benavente,M de Lolita Bosch, El fill del passat de Mercè Company i finalment Jo, el desconegut del senyor Antoni Dalmases aquests són els 4 llibres de la categoria de 15-16 anys que opten al premi. L’objectiu d’aquest concurs no és res més que fer que el major nombre de joves possible llegeixin els llibres seleccionats i per això actuin com a Jurat dins els seu centre escolar

Des del nostre punt de vista creiem que és bastant interessant, tot i que haguem de tenir un ritme alt de lectura, i impliqui llegir a casa per tal d'acabar els llibres a temps.

Bé, començarem posant un poema referit a les dones.

SOM DONES

Som dones

Com fang que pot tenir,

La forma més variada.

Ens adaptem al temps

I al gegant

Que el treballa.

Un despertar lent,

Un mirar encuriosit

Et deixa endevinar

Quina forma t’agrada;

Tenir però la pròpia,

És lluita diària.

Com també en pot ser

El cercar i emprendre el món

Dels sentiments

I el trobar l’espai propi

Per ser, viure i estimar.

El perquè del poema o d’aquesta crònica, ben bé, no el sabem però volíem reivindicar que la dona ha estat sempre reprimida, i no entenem el perquè, ja que la dona també tenia, té i tindrà moltes qualitats, potser sí, diferents a les del home, però les podem explotar de diferent manera.

Trobem també molt injust que, en ple segle XXI encara, ens trobem a homes o fins i tot dones que no es creguin això, i que, pensin que ELLES són inferiors als homes. Si us hi fixeu, algú ens pot tractar de feministes per estar fent aquest escrit, que deu ni do lo feminista que ens està quedant ( :D ), però no entenem el perquè: si una dona escriu alguna cosa a favor de la dona, és una feminista, si un home diu algu, també a favor de les dones, es un “maricon” i si, per altre banda, algú fa un comentari masclista, és tot un “machito”. De debò això ho trobeu just?. Ho trobeu lògic que es diguin aquestes coses?.

Que quedi clar, que amb això no volem dir que les dones siguin millor que els homes, ni molt menys, simplement, som completament diferents però tenim els mateixos drets.

El dia 8 de març és el dia internacional de la dona treballadora. En aquest dia es vol reivindicar el feminisme. Nosaltres creiem que tot i que el món ha canviat, les dones encara tenim una situació molt injusta en aquesta societat. No trobem bé que perquè una dona estigui embarassada se la despedeixi de la feina en que està, tot i que això no passa sempre passa en molts dels casos. Tot i que aquesta societat està canviant, la gent de 3era edat encara veu normal el masclisme perquè a la seva època hi estaven acostumats. Trobem una injustícia que hi hagin dones que facin la mateixa feina que els homes i cobrin menys, en el tercer món és un dels llocs on les dones estan més discriminades socialment, per exemple en països musulmans, on una dona no pot anar sola pel carrer sense que es pensin que és una prostituta o que estiguin sotmeses a la voluntat del seu marit o en cas de no estar casades del seu pare, en els països de l’Àfrica, hi ha moltes  adolescents que els hi tallen el clítoris perquè no puguin sentir cap mena de plaer al mantenir una relació sexual, i sigui l’home l’únic que disfruti. Amb tot això volem donar a entendre que vivim en una societat injusta per les dones i esperem que tot això algun dia canvi perquè per sobre de tot nosaltres també som éssers humans igual que els homes amb els mateixos drets.

Bé, primer de tot, dir que la violència de gènere es pot presentar tant en homes com en dones. Es un problema, que porta arrencant des de fa temps ja.

No sempre es dona el cas de maltractes físics, sinó que també poden ser psíquics.

A més en la majoria de casos, acostuma a començar sent psíquics, no són tan visibles ni manifestos com els físics. De fet, moltes vegades la víctima no n'és conscient fins que no sofreix una agressió corporal, però les conseqüències que tenen poden ser més greus i duradores en el temps.

Les agressions ,tant verbals com no verbals (el silenci, la indiferència, els gestos...), creen una dependència entre el maltractador i la víctima. Tots dos acaben necessitant-se. La víctima, perquè sola sent que no és ningú i la por la paralitza; i el maltractador, perquè es pensa que és una persona que ho pot fer tot. La situació entre el maltractador i la víctima acaba resultant que la pròpia víctima protegeix i disculpa el maltractador.

En fi, pensem que quan passa això , el millor es actuar el mes ràpid c¡possible, parlar amb gent que es dedica això, etc...

El dia 8 de març, es va celebrar el dia de la dona treballadora. Això ens dóna molt a pensar doncs la situació de desigualtat que persisteix actualment entre homes i dones és totalment inadmissible.

Inadmissibles són els enormes índexs d’atur femení, inadmissible és la discriminació salarial en els mateixos treballs, inadmissible és l’explotació que sofreixen les dones amb els contractes temporals i encara és més inadmissible si ens posem a mirar les dones immigrants, obligades a treballar en unes condicions pèssimes, cobrant un salari que no els dóna per arribar a fi de mes i a més humiliades pels individus i indivídues d’una classe social més elevada. 

Es insostenible que a aquestes altures, la igualtat real sigui sent una aspiració; que els òrgans de govern estiguin encara tan masculinitzats; que no hi hagi una llei judicial efectiva per condemnar la violència de gènere i que no existeixin lleis que prohibeixin rotundament el sexisme tant en l’educació com en els mitjans de comunicació, que són els pilars de la nostra societat futura.

Aquest estat ens vol fer creure, que amb la Llei d’Igualtat tot estarà solucionat, però no és així. La Llei d'Igualtat tan sols marca recomanacions però cap mesura directa d'aplicació en el món laboral, que segueix depenent de la voluntat de l'empresa, i ja sabem en què queda això. El sexisme no es pot aturar amb una llei. El sexisme és un valor, i els valors s’inculquen cada dia, a les aules, als mitjans de comunicació, a l’entorn familiar, etc. Per això cal que tots fem una reflexió i comencem des d’ara la lluita contra el masclisme tant en l’àmbit familiar com en un àmbit més global.

El passat dimarts 23 de gener del 2007, ens va deixar Ryszard Kapuscinski, un destacat escriptor i poeta polonès. Kapuscinski va néixer el 4 de març del 1932 a Pinsk i es va llicenciar en Història però finalment es va passar al periodisme.

Els francesos van perdre el passat dia 22 de gener del 2007 una de les seves personalitats més estimades. Als 94 anys el sacerdot Henri Groués, més conegut com Abbé Pierre (nom de guerra durant la resistència contra els nazis) va morir en un hospital de París a causa d’una bronquitis. Fundador el 1949 de les comunitats Emmaús per ajudar a les persones sense casa. Aquest home ha sigut un sacerdot heterodox i sens dubte, molt mediàtic.