Com a jove, tinc una posició privilegiada quan es tracta de parlar de consum de drogues entre la gent de la meva edat. Per tant, a diferència d’algú que es limita a fer una enquesta, jo estic envoltat d’aquest sector de la població, i això implica inevitablement que tard o d’hora coneixeràs molta gent que consumeix drogues. Com a jove, doncs, opino clarament que les drogues són una aberració, les prengui qui les prengui. Opino també que, efectivament, no cal prendre’n per passar-s’ho bé. Pero també penso que la societat té dues opinions que no sempre coincideixen amb la realitat: la primera, que el jove que pren drogues és un estúpid que no s’adona de les conseqüències dels seus actes. I la segona, que el jove que no en pren viu feliç i despreocupat en l’alegre món de la diversió sana.
Quant a la primera, tot i que en molts casos és cert, ens trobem amb altres joves que saben perfectament les conseqüències del que fan. Alguns (més del que sembla) ho aprenen a controlar i no deixen que els afecti la vida… Cal distingir també entre consum ocasional i addicció. A d’altres simplement no els importa el que els pugui passar pel motiu que sigui. I recordem que el tabac és tan nociu com qualsevol droga… I encara ningú no ha qualificat d’estúpids i inconscients els milions de fumadors del món.
Respecte al segon tema, m’hi he trobat especialment implicat. Quan un jove arriba a una certa edat, aquest es troba que potser algun dels seus amics entra en el “màgic i meravellós” univers de les drogues. I, inevitablement, en algun punt se li demanarà si hi vol entrar. Així, vist des de lluny, pot semblar fàcil dir que no. I ho és. Però també és incòmode, ja sigui per les mofes que pugui provocar en els seus companys o en la pròpia sensació de no encaixar en un grup. Quan un jove es decideix a no prendre drogues, és improbable que es trobi a gust amb els seus amics si ells en consumeixen, i potser intentarà trobar amics que comparteixin amb ell aquesta opinió. Però, clar, això també és molt més fàcil de dir que de fer. Si ho aconsegueix, és difícil anar de festa als llocs habituals i sentir-se a gust ja que, no ens enganyem, als llocs comuns per anar de festa és on potser amb més drogues ens trobem. I si no ho aconsegueix… Bé, sempre li queda l’opció de quedar-se a casa les nits de festa, situació força depriment si està sol.
Amb tot això vull dir que el que se sol plantejar com la veritat universal no té per què ser així: droga no implica ni més ni menys felicitat, i amb menys droga passa el mateix. Tot depèn de la persona, de la situació en què viu, i de la gent que l‘envolta.
Guillem Ferruz (IES Alexandre Deulofeu) | entreu per a publicar comentaris
Les drogues per a nosaltres, els joves, són un tema amb què constantment ens bombardegen els adults. Ells ho viuen des de fora, i en tenen una prespectiva força diferent de la nostra. Per això, és important que coneguin com ho vivim nosaltres els joves.
És veritat que molts cops convivim amb les drogues, sense donar-hi importància. Un consumidor habitual de drogues les adopta a la seva vida, a la rutina. Quan merament en som observadors, també passen a ser un tema banal, un tema de gresa entre amics. Així doncs, quan adquireixen la importància que se'ls hi és atribuïda? Quan ens adonem de veritat del poder de les drogues? De la seva enorme influència?
Per això crec que la educació a les escoles és fonamental. A la nostra escola, des dels cursos més petits tota la informació necessària sobre el tema ja ens és proporcionada. D'aquesta manera, amb la consienciació que se'ns inculca des de les aules, aprenem a dir 'no', i a saber actuar davant de situacions delicades. Aprenem que la vida s'ho val.
Marina Beltri 1r de Batx.