ESCOLES EN XARXA

Les alumnes de 2n BAT-C; Maria Anguera, Sílvia Climent i Evelina Nikolaeva, vam assistir el dissabte 11 de novembre al “Museum Cafè” on l’associació “La Pell del Llavi”, va oferir un acte que portava com a títol, Nit de la Pell del Llavi”.

Aquest acte es va iniciar amb l’explicació i a la vegada la crítica d’aquells factors que van influenciar i influencien a la societat.

Inicialment un noi es va aixecar tot reivindicant aquelles opressions que han sorgit al llarg de la història de l’ésser humà (les dictadures, les guerres, les ideologies polítiques,...) i la forta influència que han tingut. Tot seguit va aixecar-se una noia tota exaltada, explicant el sexe com un concepte poderós que tan sols es practica per plaer i per “expulsar” tot aquell estrès que oprimeix a un mateix, i que ja no es practica aquest acte com una expressió de sentiments entre dues persones. Per últim va aixecar-se un noi, va explicar el poder que encara té l’església sobre la societat i que encara segueix escampant que “Déu tot poderós enviarà a l’infern” totes aquelles persones que utilitzen els anticonceptius, que avortin i tot aquell que no segueixi la Santa Bíblia. Després d’aquesta explicació i crítica dels principals factors d’influència de la societat van llegir uns poemes escrits per les mateixes persones que formen part de la Associació La Pell del Llavi que van ser: Calla, Passejar feixugament, Mail de la mort a la vida i Epístola de la senyora X (escriptora de mena) a qui correspongui. Aquests poemes fan un seguit d’explicacions objectives sobre els factors que influencien i que formen part de la societat del segle XXI, i són de caire contemporani. Aquests estan recollits en el segon exemplar de la revista Papers del Llavi de l'associació La Pell del Llavi. En finalitzar l’acte literari, hi va haver una exposició fotogràfica que portava com a títol “Accions mínimes urbanes brossianes” on apareix reflectida la vida quotidiana del segle XXI. Aquesta associació té com a objectiu homenatjar el poeta Joan Brossa (1919-1998; moviment literari del qual forma part: Avantguardisme) i agafaran com a lema el vers del poeta “sóc com sóc i no vull ser model de res”.

CLOENDA: A continuació trancrivim un dels poemes que va ser recitat al llarg de l'acte.

PASSEJAR FEIXUGAMENT

És feixuc el pas del temps

i no poder-lo parar.

És feixuc caure en la monotonia

i elidir la varietat.

És feixuc intentar ser quelcom

i esdevenir ningú.

Tot és feixuc.

No tinc memòria

i no puc recordar

on he deixat el sac de les idees.

Sabeu? Era marró i un xic aspre.

Sí, com aquestes fulles seques

que giragonsen mentre cauen.

Ja fa estona que les observo

i cadascuna és diferent.

Algú em va dir que, elles,

tot ho saben. Sí, sí.

Ho saben tot de la veïna ,

ho saben tot de mi…

ho saben tot de tu també.

M’agrada caminar

tranquil·lament

pel passeig de la platja

ara que tot és quiet.

Fer un cop d’ull al meu voltant

i ser conscient que l’únic que em bufa els cabells

i m’acarona la mà és el vent.

I aquest vent que xiula i bufa,

xiuxiueja paraules a cau d’orella

i subtilment aixeca la catifa de fullaraca seca

que roman sota els meus peus

i que a l’instant és escampada

com si de trossos de paper esgrogueïts,

rogencs, marronosos i ataronjats es tractés.

Passejar, passejar, passejar…

o romandre quieta, silent,

amb els ulls closos

envoltada de llàgrimes

d’arbres caducifolis.

Obro els ulls i miro enlaire.

El cel està trist

i comença a plorar.

Aquesta és la seva carta de presentació.

Adéu-siau, estiu. Benvinguda tardor.

Íngrid Ventura