Com a primera notícia que publiquem ens agradaria explicar-vos un simulacre d'incendi que hi va haver dijous passat al nostre institut. Malgrat que molts de nosaltres ja estàvem assabentats d'aquest esdeveniment, els professors s'ho van prendre seriosament i van donar-nos instruccions en tot moment. Després de sentir l'alarma fins a tres vegades, vam baixar al pati per les escales d'incendis amb molt d'ordre, i ens hi vam quedar durant uns quinze minuts.
Allà, hi va haver un company de batxillerat que va comentar: “Si l'incendi passés de veritat, no seguiríem cap norma, tothom baixaria corrent i ningú no respectaria les instruccions que els professors ens han donat”.
Respecte a l'opinió de grups que pensen que en una situació de pànic ningú no recordaria les indicacions del professorat a l'hora d'evacuar el centre, creiem que s'ha de ser conscient del que fem. I saber que les indicacions i els simulacres es planegen per alguna raó i que aquesta és la manera més adequada de salvar el màxim de vides possible en situacions reals. Creiem que és normal que hi hagi moments de desconcert i egoisme però, tot i així, s'ha de saber reaccionar i estar preparats per a tot. Per tant, en lloc de marxar corrent amb la intenció de trobar la sortida més propera i acabar provocant un embús tràgic, és millor aturar-se un moment i seguir el camí correcte.
Cristina, Meritxell i Ginesta (Grup de Batxillerat) (IES Jaume Vicens Vives) | entreu per a publicar comentaris
Sagrada Família
Estic d´acord amb tu; segurament en cas d´emergència real tot seria més estressant, però si es prevenen els riscos pots disminur la possibilitats de
desgràcies . Al nostre centre es fa cada any , i ,encara que ens fa certa gràcia i és molt engorrós organitzar quasibé 1000 persones, entres professorat personal no docent i alumnes, crec que ´no és inútil.