ESCOLES EN XARXA

Surto al carrer, i encara puc sentir l’ambient del Nadal, que fa poc que ha acabat.

Anem tots ben escurats, d’haver gastat i gastat sense parar durant les festes (regals, dinars, sopars, capricis...). Els petits i grans comerciants s’han enriquit, com cada any, més que mai. Ara que tornem a la rutina, i que hauríem de recuperar-nos de les abusives despeses que es fan en aquestes dates, hi ha rebaixes, com si encara no haguéssim gastat prou... Però el pitjor és que nosaltres, amb la nostra ingenuïtat, caiem en mans del consumisme més que mai. La “VISA ORO” en mà, i a comprar.

La multitud s’acumula a les portes el primer dia, esperant impacientment que s’obrin, i poder arrasar amb tot el possible. Aquell dia sembla que ningú no tingui res més a fer que comprar.

S’obren les portes, i la multitud de gent corre trepitjant-se els uns als altres, empenyent-se, com si es tractés d’una cursa en la qual es juguessin la vida.

Un cop ha acabat la seva cursa, i han arribat a la meta superant tots els obstacles sans i estalvis, ataquen. Dos jerseis al preu d’un, sabates a meitat de preu, uns texans de la temporada passada per només cinc euros... La gent va com boja cap amunt i cap avall.

Busquen, remenen, es barallen, s’estiren dels cabells... i quan aconsegueixen el que volen, cap als emprovadors. Una dona s’emprova uns pantalons de pana que calculo que deuen ser un parell de talles menys de la que utilitza (allà dins no deu poder ni respirar) i unes sabates que no l’afavoreixen gens ni mica. Però com que és una ganga, s’ho emporta tot. Al passadís del costat, una noia jove mira uns jerseis que no es posaria ni la meva àvia, i se’ls emprova. Com que estan a meitat de preu, se’ls emporta. Una altra noia, té al braç un munt de roba de la més actual, que només s’ha rebaixat tres o quatre euros. També ho compra tot.

Vaig al passadís de calçats, i trobo unes botes maquíssimes rebaixades un 20%, me les emprovo, em van una mica justes, però tot i això, les compro, aquesta és la meva única oportunitat d’aconseguir-les.

És com una competició estúpida: qui compri més articles inútils, és el guanyador.