|
||||||||
ESCOLES EN XARXAEscola Sant JosepEscola Sant Josep |
|
|||||||
|
|
||||||||
|
dv, 23/02/2007 - 18:20
| Enllaç permanent
Autora: Anna Poyo i Badia
Va ser aquest dilluns, com cada migdia dinava a casa del meu avi. La presentadora del telenotĂcies ens tornava a fascinar amb la famosa notĂcia que ja feia un cert temps que corria, i de la qual tots ens havĂem adonat: no fa fred. És cert, no en fa pas. La presentadora anava parlant, explicant el perquè d’aquesta situaciĂł, encara que tots dos sabĂem per on anava la qĂĽestiĂł... però el meu avi sempre ha estat un home a qui li valen poques explicacions cientĂfiques: “Això de l’escalfament global ho trobo una invenciĂł d’aquests coi d’ecologistes moderns d’avui dia. Fa milers de milions d’anys que la terra existeix, i sempre hi ha hagut algun problema d’aquests, Ă©s el curs de la natura. Si ara no fa fred, en farĂ mĂ©s tard, per això no cal pas patir.” El petroli s’acaba, els cientĂfics pronostiquen que d’aquĂ un cert temps l’aigua pujarĂ de nivell ja que els casquets polars es desglacen, però, encara que sembli una bretolada d’allò mes gran, l’aigua es va exhaurint a poc a poc, el temps estĂ mĂ©s tocat de l’ala dia rere dia, la reserva de peixos es va esfumant... jo, sincerament, no crec que la natura sigui tan summament curta de gambals per fer-se això a ella mateixa. Però els humans, tot s’ha de dir, som (i òbviament m’hi incloc sense pensar-m’ho dues vegades) Ă©ssers egoistes. Parlem, parlem molt i de tot, ens queixem i volem canviar les coses, però qui es mou realment? Tan sols una minoria s’esforça per allò que realment necessita un canvi urgent. Tots diem que els cotxes i les motos contaminen, anem una vegada a l’any a una pedalada popular i aixĂ tothom sap que hi estem en contra, però els 364 dies, 6 hores, 9 minuts i 9’7 segons restants del que considerem un any sideral, agafem el cotxe o, en el seu defecte, la moto, i anem a l’escola, a treballar, a comprar, i a molts mĂ©s llocs que no enumerarĂ© ara. Llavors Ă©s quan ningĂş no pensa en els transports pĂşblics, o en una bicicleta, un monopatĂ, un tricicle, o fins i tot les dues extremitats unides allĂ on l’esquena perd el seu noble nom que no (i, per si de cas, hi insisteixo: NO) nomĂ©s serveixen per pitjar l’accelerador, sinĂł que tambĂ© tenen una utilitat molt prĂ ctica com ara... ah, sĂ. caminar! Jo crec que molta gent no entĂ©n la definiciĂł de “recurs no renovable”, o pot ser que ni tan sols no n’hagin sentit a parlar mai, o vĂ©s a saber, hi ha la possibilitat que es facin els cecs davant d’una evidència tan enormement gran. “Per a alguna cosa existeix la natura, no? – diuen – i a mĂ©s, Ă©s sabia, ella sabrĂ que fer per no petar.” DesprĂ©s ve la part mĂ©s divertida, quan culpem (i m’hi torno a incloure) la tecnologia. “Existeixen milers de comoditats que contaminen, i molt poques que no ho fan, i a mĂ©s, aquestes Ăşltimes sĂłn d’allò mĂ©s cares. No Ă©s pas culpa nostra, no creus? Hem d’utilitzar el que tenim a l’abast, si això ens millora les condicions de vida.” Els inventors, els culpables; nosaltres, les pobres vĂctimes del consumisme que comprem i comprem objectes sense parar, no en tenim cap culpa. No es culpa nostra contaminar l’atmosfera amb gasos brutalment nocius, ni no reciclar, ni banyar-nos en lloc de dutxar-nos, ni... Perquè, es clar, Ă©s el cicle de la natura. |
Darreres aportacions
Escoles en xarxa - SecundĂ ria
Navega per l'arxiuCerca |
|||||||
|
||||||||
|
||||||||
Home no tot és culpa de la natura, però tampoc tot és culpa nostra, els usuaris.
Si per anar amb transport pĂşblic hem d'arribar tard a tot arreu (perquè si la RENFE cada dia passa a l'hora que li ve de gust...) i a sobre Ă©s mĂ©s car anar amb transport pĂşblic que amb cotxe... home, no et donen cap ventatge i a mĂ©s, Ă©s mĂ©s còmode anar amb el cotxe o la moto, que no depens de ningĂş excepte de tu mateix i, obviament del teu cotxe/moto. Per tant, es contradieixen a ells mateixos: "aneu amb transport pĂşblic" però no tens ni una facilitat.Â
Primer haurien de tenir clar que volen que fem i després impulsar-ho tot el possible, enlloc de gastar-se les peles en anar a les guerres.
I el mateix passa mb el reciclar. Vas a comprar al super ous, perquè amb els horaris i l'estrĂ©s d'avui en dia no es pot anar a comprar al mercat, i tens un cartrĂł on reposen els ous (de vegades plĂ stic) una tapa de plĂ stic, un paperet amb la informaciĂł i encara un altre plĂ stic envoltant-ho. I desprĂ©s hem de reciclar? No Ă©s mĂ©s fĂ cil que tambĂ© les empreses reciclin i redueixin la quantitat de residus que acompanyen al que comprem?Â