ESCOLES EN XARXA

Va ser aquest dilluns, com cada migdia dinava a casa del meu avi.

La presentadora del telenotícies ens tornava a fascinar amb la famosa notícia que ja feia un cert temps que corria, i de la qual tots ens havíem adonat: no fa fred.

És cert, no en fa pas.

La presentadora anava parlant, explicant el perquè d’aquesta situació, encara que tots dos sabíem per on anava la qüestió... però el meu avi sempre ha estat un home a qui li valen poques explicacions científiques:

“Això de l’escalfament global ho trobo una invenció d’aquests coi d’ecologistes moderns d’avui dia. Fa milers de milions d’anys que la terra existeix, i sempre hi ha hagut algun problema d’aquests, és el curs de la natura. Si ara no fa fred, en farà més tard, per això no cal pas patir.”

El petroli s’acaba, els científics pronostiquen que d’aquí un cert temps l’aigua pujarà de nivell ja que els casquets polars es desglacen, però, encara que sembli una bretolada d’allò mes gran, l’aigua es va exhaurint a poc a poc, el temps està més tocat de l’ala dia rere dia, la reserva de peixos es va esfumant... jo, sincerament, no crec que la natura sigui tan summament curta de gambals per fer-se això a ella mateixa.

Però els humans, tot s’ha de dir, som (i òbviament m’hi incloc sense pensar-m’ho dues vegades) éssers egoistes. Parlem, parlem molt i de tot, ens queixem i volem canviar les coses, però qui es mou realment? Tan sols una minoria s’esforça per allò que realment necessita un canvi urgent.

Tots diem que els cotxes i les motos contaminen, anem una vegada a l’any a una pedalada popular i així tothom sap que hi estem en contra, però els 364 dies, 6 hores, 9 minuts i 9’7 segons restants del que considerem un any sideral, agafem el cotxe o, en el seu defecte, la moto, i anem a l’escola, a treballar, a comprar, i a molts més llocs que no enumeraré ara. Llavors és quan ningú no pensa en els transports públics, o en una bicicleta, un monopatí, un tricicle, o fins i tot les dues extremitats unides allà on l’esquena perd el seu noble nom que no (i, per si de cas, hi insisteixo: NO) només serveixen per pitjar l’accelerador, sinó que també tenen una utilitat molt pràctica com ara... ah, sí. caminar!

Jo crec que molta gent no entén la definició de “recurs no renovable”, o pot ser que ni tan sols no n’hagin sentit a parlar mai, o vés a saber, hi ha la possibilitat que es facin els cecs davant d’una evidència tan enormement gran. “Per a alguna cosa existeix la natura, no? – diuen – i a més, és sabia, ella sabrà que fer per no petar.”

Després ve la part més divertida, quan culpem (i m’hi torno a incloure) la tecnologia. “Existeixen milers de comoditats que contaminen, i molt poques que no ho fan, i a més, aquestes últimes són d’allò més cares. No és pas culpa nostra, no creus? Hem d’utilitzar el que tenim a l’abast, si això ens millora les condicions de vida.” Els inventors, els culpables; nosaltres, les pobres víctimes del consumisme que comprem i comprem objectes sense parar, no en tenim cap culpa. No es culpa nostra contaminar l’atmosfera amb gasos brutalment nocius, ni no reciclar, ni banyar-nos en lloc de dutxar-nos, ni...

Perquè, es clar, és el cicle de la natura.