On ets Mac?  Una tarda d’hivern el meu germà i jo vam sortir a passejar pel bosc amb el nostre gos Mac. El vam deixar anar i de sobte es va ficar en un cau i va desaparèixer.El cridà vem però no tornava aleshores el meu germà i jo  el vam buscar però no el trobà vem. Com que era l’hivern es va fer fosc de seguida i vam haver de tornar a casa perquè sinó els pares es preocuparien. Quan vam arribar a casa els hi vam explicar als pares. Aleshores el meu germà es va escapar i va deixar una nota dient: estimo massa al Mac per deixar-lo sol a la muntanya. La meva mare va començar a patir de debò. El pare va trucar a la policia. Jo sabia que seria al bosc buscant el Mac. Vaig anar cap a la muntanya i em vaig trobar una bamba del meu germà i la bamba era nike i ell mai ha deixat les seves estimades bambes nike. De sobte sento: Josep Maria ajuda!!! ajuda!!! Era el meu germà , reconeix-ho tant bé la seva veu de quan te por, és tan fineta que sembla de nena. Vaig anar cap allà , i quan no m’ho esperava, vaig caure per un forat i allà em vaig trobar al meu germà . Jo li vaig preguntar: i el Mac??? Ell em va respondre: ni idea! L’he estat buscant però no l’he trobat a cap lloc i de sobte he caigut aquÃ, a aquest lloc esgarrifós. Llavors em vaig recordar que tenia la seva bamba nike, que per cert, no feia gaire bona olor!. I li vaig donar la sabata, ell em va dir moltes però moltes gracies!! De sobte vam sentir bordar uns gossos. I vam veure un foradet, amb les mans el vam fer més gros. I amb un esprint de campionat vam arribar a un lloc molt gran, allà hi havia el Mac amb la gosseta de la meva veïna, els vam agafar i vam anar cap a casa. La nostre mare estava molt enfadada perquè l’haviem fet patir molt. Desprès vam anar a tornar la gosseta a la meva veïna i li vam explicar tota la història. I al cap de dos mesos... ja erem més a la famÃlia, el Mac i la seva novieta havien tingut cinc gossets, tots nois, eren els petits Macs.                                Mac trobat conte acabat!!!                                                                                                                                                Clà udia Uberni i Julià    !Â