ESCOLES EN XARXA

Hola a tothom! Som dues noies de 15 i 16 anys i totes dues anem a l’esplai. En aquesta crònica us volem donar a conèixer la importància d’anar a un esplai; sí, ara pensareu: a la vostra edat encara aneu a l’esplai?! Doncs sí! I és una de les millors decisions que hem pres en la nostra vida!

Al principi, quan entres a l’esplai (normalment, perquè els pares t’hi han apuntat ) no te n’adones, no ets conscient del que t’està passant, del que estàs vivint i de l’afortunat que ets! Però, quan ja estàs en els dos últims anys d’esplai, després, no vols marxar i vols aprofitar i viure molt més intensament el poc temps que et queda per viure’l. També és veritat, que quan ets petit la colla de l’esplai no està unida; formes grupets amb els amics de sempre del cole, però, quan et vas fent gran (a la nostra edat) doncs la colla s’uneix moltíssim fins al punt que se’t fa molt estrany de pensar que el següent any ja no estaràs amb ells cada dissabte.

L’últim dia de l’esplai és el pitjor, et cau el món a sobre, i penses que tot se t’acaba i que els dissabtes no seran el mateix, perquè es clar, els amics els pots veure sempre que puguis, però els monitors no. Això dels monitors ho diem perquè els acabes apreciant molt.

Ara deveu pensar; però aquestes no acaben de dir que encara van a l’esplai?? Bé, doncs sí, però en el nostre cas, vam començar anant al mateix esplai fins aquest any (ja que ens tocava marxar per edat), i ara una de nosaltres és monitora d’aquest esplai, i l’altra va a un altre esplai.   

En fi, si teniu oportunitat d’apuntar-vos en algun esplai no la deixeu perdre! En sèrio, encara que tingueu quinze o setze anys, ja que aquests anys són els millors! Us ho prometem!!!

Bé, i per deixar una petita conclusió podríem dir que : l’esplai et forma com a persona, et fa tenir un sentit de l’amistat impressionant, et fa motivar per fer moltes coses  i per anar a molts llocs i et fa viure totes les coses amb molta il·lusió i intensitat!

Molts petons de part de dos “monstrus” de sabadell bona pell!

Meerci per llegir aquesta crònica, i apaaa...a escriure força comentaris, ehhhhhhhh, punyeteruss!!!