ESCOLES EN XARXA

FES-ME UN PETÓ 

A la maternitat de Kedougou, una mare jove juga amb la seva filla acabada de néixer, absent de la gent que l’envolta. Amb els llavis besa al bebè i després se’l posa a l pit per alimentar-lo. La mare està sola, sense ningú de la família que l’acompanyi. És la segona dona d’un home que li dobla l’edat. Al Senegal, el vint per cent dels nens i nenes presenten insuficiència de pes, i només l’onze per cent de les dones té accés a l’escola primària. L’esperança de vida és de 56 anys. Les nenes es fan mares molt aviat, sense poder viure la joventut. Potser  el petó sensual i bell d’aquesta nena mare sigui el petó dels jocs de nenes perduts, tot i que quan vaig prémer el disparador em va semblar que era una dona la que em feia un petó. 

                            Bru Rovira  

                 (Reporter del diari la Vanguàrdia)

A l’Institut tenim l’exposició “Maternitats” de 10 fotografies de diferents països i contextos fetes pel reporter Bru Rovira.  

Aquesta exposició transmet molt bé la idea que Maruja Torres expressa en el pròleg del llibre: “En un món tan difícil com l’actual, els petons i les carícies que les mares ofereixen als seus fills i filles formen una cadena indestructible, una cadena d’existència potent, d’afirmació irrenunciable. Hi ha tants països que no han desaparegut gràcies a les seves dones.  La combativa humanitat d’en Bru Rovira és un regal per als qui hem d’aprendre a mirar i a estimar, aquí, allà, ara i sempre.”