Bé, començarem posant un poema referit a les dones.

SOM DONES

Som dones

Com fang que pot tenir,

La forma més variada.

Ens adaptem al temps

I al gegant

Que el treballa.

Un despertar lent,

Un mirar encuriosit

Et deixa endevinar

Quina forma t’agrada;

Tenir però la pròpia,

És lluita diària.

Com també en pot ser

El cercar i emprendre el món

Dels sentiments

I el trobar l’espai propi

Per ser, viure i estimar.

El perquè del poema o d’aquesta crònica, ben bé, no el sabem però volíem reivindicar que la dona ha estat sempre reprimida, i no entenem el perquè, ja que la dona també tenia, té i tindrà moltes qualitats, potser sí, diferents a les del home, però les podem explotar de diferent manera.

Trobem també molt injust que, en ple segle XXI encara, ens trobem a homes o fins i tot dones que no es creguin això, i que, pensin que ELLES són inferiors als homes. Si us hi fixeu, algú ens pot tractar de feministes per estar fent aquest escrit, que deu ni do lo feminista que ens està quedant ( :D ), però no entenem el perquè: si una dona escriu alguna cosa a favor de la dona, és una feminista, si un home diu algu, també a favor de les dones, es un “maricon” i si, per altre banda, algú fa un comentari masclista, és tot un “machito”. De debò això ho trobeu just?. Ho trobeu lògic que es diguin aquestes coses?.

Que quedi clar, que amb això no volem dir que les dones siguin millor que els homes, ni molt menys, simplement, som completament diferents però tenim els mateixos drets.