|
||||||||
ESCOLES EN XARXASardineta frescaCEIP Enric Grau Fontseré |
|
|||||||
|
|
||||||||
|
dm, 27/03/2007 - 16:30
| Enllaç permanent
Visita al refugi antiaeri de Flix Els nens i nenes de 2CS a la tarda del dia 2 de març vam anar a visitar un refugi antiaeri de la guerra civil. Ens van explicar que aquell refugi es va fer al 1937 perquè els ciutadans de Flix s’hi poguessin amagar durant els bombardejos. El primer bombardeig va ser al 23 de febrer de 1937 quan els refugis encara no estaven construĂŻts i la gent s’amagava on podia, als canals de “FECSA”, a davall de roques, als masos... Com que l’Ajuntament es va donar compte de què els bombardejos eren continus van decidir construir nou refugis, els quals van ser construĂŻts amb les mĂ quines que estaven fent el canal de navegaciĂł i el de força de “FECSA”. Els de la central hidroelèctrica, els van deixar les mĂ quines perquè havien aturat la construcciĂł dels canals degut a la guerra. Al refugi encara es poden observar moltes coses de fa setanta anys, els forats de les barrines, un dibuix de dos milicians fent guĂ rdia, els claus del cablejat elèctric, dos textos, un que hi deia “1937 GN Di 23 de FRERO Vonvadearon Filx GM” i l’altre que hi deia “NO FUMAR”. TambĂ© ens van explicar que al refugi s’havia  trobat una bala, una moneda i un collaret. Ens van dir que al refugi no hi havia porta hi feien una mena de corralets amb sacs plens de terra per evitar que entres dins al refugi la metralla de les bombes per si en queia alguna de molt a prop.Â
Tot seguit vam anar a veure l’exposiciĂł de fotografies dels bombardejos, ens van explicar que van bombardejar Flix perquè creien que a la fĂ brica hi feien productes quĂmics per la guerra com ara el gas mostassa. El que va passar va ser els que bombardejaven es pensaven que la fĂ brica estava al poble i no es aixĂ perquè estĂ a la “colònia la fĂ brica” o al “barri”. L’ Ajuntament de Flix a part de construir els refugis va demanar ajuda a la Generalitat de Catalunya i van instal·lar dos canons antiaeris, un a la punta del canĂł i l’altre a Sebes, estaven un a cada costat del riu per disparar amb encreuament, aixĂ obligaven a que els avions volessin mĂ©s alts, i per tant tenien menys punteria i encertaven menys. Es veu que hi havia bombes de molts pesos des de 25kg fins a 300kg. En una fotografia s’hi pot observar molt bĂ© els forats de les bombes sobre el terme de Flix que semblaven els crĂ ters de la lluna i es veia com el diĂ metre del crĂ ter d’una bomba era mĂ©s gran que el diĂ metre de la torre gran del Castell Nou. |
Darreres aportacions
Escoles en xarxa - SecundĂ ria
Navega per l'arxiuCerca |
|||||||
|
||||||||
|
||||||||