ESCOLES EN XARXA

Sagrada Família

La veritat es que l'annorèxia és de les pitjors malalties que he vist. Crec que aquesta malaltia és fruit de la societat d'avui dia, la qual només en fa annuncis de noies/nois amb cossos 10. Aquest fet és el que provoca que molta gent és preocupe només pel seu físic per tal de que la gent els mire, i és per això, que molts nois/noies vulguen estar prims, i molts d'ells agarren una obessió excessiva... fins que cauen en aquesta terrible malaltia.

jo crec que es cert que l'anorexia s'ha d'evitar.

La meva millor amiga, es prima com un fideu, pero ella es sempre dient que es molt grasa, que te que aprimarse mes... i per molt que jo li dic que es prima, ella segueix dient que si es molt grasa , jo crec que d'aixo tindrien que parlar a tots els llocs del mon, a la radio, a la televiso,als cartells que hi ha a l'autopista...

yo tambe penso que la culpa en part la tenen tots aquests nois i noies que tenen els cosos estilitzats, perque si la gent no fos tan prima, les persones que no ho son tant no s'obsesionarien en estarlo.

 y tambe m'he donat compte de que el govern diu de les persones grases, pero i les persones que son masa primes i estan obsesionades en ser-ho cada cop mes i mes?

ies can vilumara

M'ha agradat que posssin aquest tema , i que la gent que vol ser anorexic que miri les imatges que no són molt agradables i que com som ,som millors que no anorexic , la anorexia es un problema molt gran  i una vegada que ests no  hi ha soloució , es millo ser tu  .

ies can vilumara

M'ha agradat que parleu d'aquest tema perque crec que es un tema que haurien d'estar les persones ben

informades.Perque es una enfermetat que li afecta a molta gent i poden arrivar a morir nomès perque volen ser molt primes i es passen.Perque el que de veritat inporta es l' interior no el fisic.

m'ha agradat molt que possis auqesta informacio pero la gente no sap molt de la anorexia.

et dono la enhorabuena vale

Molts articles als diaris, moltes notícies a la televisió informen del perill que suposa l’anorèxia, ho sabem tots em sentit parlar d’aquesta, però inclús així ningú fa cas a aquest greu problema, del que ens hem de conscienciar no és  que és un perill sinó  que cada dia a cada mitjà de comunicació tenim un exemple a les models i a les passarel·les que ens demostra que no podem fer res per crear un altre cànon de bellesa  perquè l’actual es basa en això, en la simple anorèxia. HEm de tindre força de voluntat per no deixar-nos afectar per aquest cànon, perquè cadascú és com és i ningú no es podrà oposar. Són efectes negatius els que envolten l’anorèxia però estem envoltats d’ella i hem de vèncer-la, tot depèn de nosaltres els joves ,que som el futur i dels quals dependrà el món i les seues circumstàncies. Així que deixem de banda els problemes superficials i centrem-nos en el futur, amb això aconseguirem eradicar problemes que es mostren en un article com aquest.

Carla Garcia

Aquest no es un vertader article digne d'estar en aquesta web, ja que l'únic que ha fet cristina a sigut agafar aquest text d'una pàgina web i pegar-lo, aixina que la pròxima vegada currat un poc més els articles

Una salutació:

"Lector indignat"

Quan he llegit el teu article, he pensat que és molt bona idea tractar el tema de l’anorèxia, perquè és una malaltia i un problema que estem vivint en l’actualitat, i que és molt perillós, però del qual no sabem i no tenim massa informació. Pense que és un tema interessant per tractar i que a tots ens pot interessar assabentar-nos més sobre aquesta malaltia. Actualment, als col·legis i instituts hi ha xerrades sobre l’anorèxia, però quan tractem aquest problema, la majoria de persones es troben indiferents sobre aquesta malaltia, perquè ningú es deixa influir.Hem de començar a preocupar-nos més per aquestes coses, perquè qualsevol dia, aquest problema el podem tindre ben a prop, i no sabrem que fer, ni com tractar-lo.  L’anorèxia és, en realitat, un problema que tots podem tindre i que hem de saber afrontar, per això és necessari escoltar les xerrades que ens fan, i buscar informació per saber més d’aquest tema. Perdre pes no és una qüestió d’imatge, sinó de salut, perquè seguint una dieta sana i equilibrada, podem aconseguir arribar al nostre pes ideal. Hem de sentir-nos còmodes amb nosaltres mateixos, perquè per poder ser una persona bonica per fora primer hem de ser-ho per dins, per sentir-nos còmodes amb els altres ho hem d’estar primer amb nosaltres mateixos.

Carla Garcia, 2n ESO

Aquest article,  tracta sobre l’anorèxia, una malaltia, que cada vegada més apareix en les vides dels adolescents. Pot aplegar a ser mortal, però, per moltes campanyes que es fan cada vegada hi ha mes joves bulímics o, simplement, que no tenen la imatge “ideal”  i açò és un greu problema per a la societat. La meua opinió és, que cada dia més, la publicitat  als mitjans de comunicació ens porten a un concepte de “cos ideal”  però, parem-nos a pensar, quina és la imatge ideal? Una imatge prima, broncejada, sana? Jo diria una imatge sana, ja que cada persona té el cos diferent,  i no tots poden estar igual de prims o amb la mateixa altura, no podem morir-nos de fam simplement per què volem ser igual que les suposades persones del cos ideal. Fa uns anys aprenguérem en una explicació, que la publicitat no és tan bonica com la imaginem, que moltes vegades, són muntatges fets per ordinador. El text explica molt bé tot allò del que tracta l’enfermentat, normalment la pateixen els adolescents que són els que més es preocupen per la seva imatge, i  que també hi ha de diferents tipus, com per exemple la bulímia.De que ens val canviar la nostra imatge si podem aplegar a destorcionar el nostre cos?   Moltes vegades ens va molt bé vore la realitat per a poder previndre malalties com ara l’anorèxia. Pensem, si els que porten el concepte de cos ideal, ens enganyen, serà perquè, fins i tot ells, saben que no hi ha un concepte ideal.Cadascú és com és i ens hem de sentir feliços per això!  

Anna Bueno, 2n ESO

He llegit el teu article i m’ha paregut molt interessant, em pareix una bona manera de que la gent s’assabente que aquest és un problema molt greu i és mot difícil poder eixir d’aquesta enfermetat. És un tema pel que val la pena escriure un comentari perquè molta gent el pateix, i també perquè és un tema del que no tenim massa informació. De vagades sense adonar-nos-en tenim a alguna persona a prop que el pateix i no sabem com ajudar-la  o que fer per a què puga ixir.La veritat és que molta gent no pot comprendre el que aquestes persones estan passant, llavors és molt difícil poder-les ajudar encara que facin tot el possible, i la veritat ens sentim culpables de no poder-los ajudar.Actualment aquests temes es tracten molt a les escoles i instituts. 

En fi que sàpigues que m´ha paregut molt interessant, i que aquest article obrirà els ulls a molta gent. 

Andrea Montañana, 2n ESO