ESCOLES EN XARXA

   El novembre passat, la Lili Pacheco, l’Anna Pérez i el Sergi Esteves vam fer una entrevista telefònica al grup de rock català Lax’n Busto. Ens agrada la seva música i com són, uns tios enrotllats que ens ho van posar molt i molt fàcil. En aquells moments  s’ acabava d’ incorporar el Salva, el nou cantant, i marxaven cap a Califòrnia a gravar el nou disc que ha sortit el mes d’abril, Relax a l’Americana, que ha estat un èxit. 

Com va sorgir el grup?

L’aventura de Lax va començar cap al mes de juny de l’ any 1986 quan érem molt jovenets; teníem entre 14 i 20 anys. El grup va començar amb en Pemi, en Jesús i jo mateix –Jimmy– i més tard es va afegir el Pemi Fortuny. Vam començar tocant versions de grups que ens agradaven però des del principi vam tocar les nostres cançons. La presentació oficial del grup la vam fer el 30 d’agost  a Albinyana. 

Per què vau decidir cantar en català?

Els nostres amics ja aleshores ens feien la mateixa pregunta ja que quan vam començar estàvem immersos en l’ època de la “movida madrilenya”, del Loquillo i los Trogloditas, Los Rebeldes i altres grups. Nosaltres cantàvem en català perquè ens sortien les lletres així. Ara, ho fem per convicció.  

Lax’n’Busto és el nom d’ un antic medicament laxant. Com és el que el vau triar?

Doncs, estàvem diccionari en mà buscant un nom promocional pel primer concert. En Pemi Fortuny estava jugant amb una capseta petita on la seva tieta hi guardava els botons, perquè assajàvem al soterrani de casa seva. I ens va fer gràcia posar aquest nom pensant que ja el canviaríem però s’ha quedat tota la vida. 

I, en què us inspireu per escriure?

En el que vivim, en el que ens envolta, les coses que ens agraden per poder explicar una història. Escrius una cançó com qui s’ inventa un conte. 

El juliol passat vau actuar a Escaldes. Quina impressió us vau endur del país?

Molt bé! Feia temps que no veníem a tocar a Andorra, i les vegades que havíem tocat estava molt bé, però aquest cop era a l’estiu. La impressió aquest estiu ha estat molt bona.

 Què en penseu de la decisió que ha pres el Pemi Fortuny?

Bé, nosaltres la respectem. Hem estat companys de grup durant vint anys, quan ens ho va plantejar, primer va ser com un gerro d’ aigua freda. És veritat que hi ha altres coses a la vida, que és el que ens deia ell. Per a ell la vida no és només la música, ell té altres projectes, té ganes de fer altres coses, i crec que és perfectament lícit. Nosaltres el que fem és entendre’l, recolzar-lo... 

Salva, com preveus el futur dels Lax amb tu com a vocal?

Bé. És qüestió de treballar i continuar amb la mateixa fermesa i força com els Lax han estat sempre; estem renovats, amb molta energia. Jo només espero que això es tradueixi en el disc  i en els directes. 

Quin consell donaríeu als grups que comencen?

Jo vaig començar com molta gent, als 14-15 anys. De l’ escola anava cap al local del grup, fèiem rock. Els hi diria, endavant, penseu una cosa, la música és un sentiment i si el porteu a dins segurament us funcioni, sempre que sigueu humils i persones. 

I ens quedem amb la darrera frase del Salva. Després de donar-li les gràcies ens va dir....

 “No es mereixen.... Tot per la cultura"