El gran canvi tant fĂsic com de personalitat en els joves es produeix a secundĂ ria en gran part dels alumnes. Teòricament Ă©s     l’ etapa de la nostra vida en la que passem de comportar-nos com a nens i preocupar-nos per coses simples, a veure la vida i percebre la realitat d’ una altra manera. Quan passem de primĂ ria a segona ensenyança, molts encara ens comportem com petits i a mesura que va passant el temps entrem a l’ etapa en què ens “revoltem” i canviem radicalment de visiĂł i Ă©s com una explosiĂł a nivell psicològic que molts la denominen “l’ edat del pavo” en la que ens comportem de forma moguda, comencem a pensar en altres coses i ens surt l’ instint de rebel·lia. Aquesta edat pot influir de moltes maneres segons la persona, fins i tot puc dir que, per alguns, aquesta etapa es pot arribar a fer eterna. Però normalment la maduresa arriba a quart, i molts professors ho noten. Tampoc intento fer estereotips de maduresa segons els cursos de secundĂ ria, perquè aquesta maduresa i personalitat pot variar segons el context i l’ambient en què es viu . Fins i tot es pot donar el cas d’ una immaduresa o rebel·lia sobtada en una franja de generaciĂł determinada que pot ser la causa de repeticions (de curs). Aquestes repeticions tambĂ© depèn de a qui s’ apliquin. En la major part dels casos la repeticiĂł Ă©s una oportunitat i ajuda personal, tant per recuperar com per tenir mĂ©s temps per fer un canvi i evolucionar en la forma de pensar. Quan parlo d’ evolucionar en forma de pensar no em refereixo a pensar diferent, ja que, totes les formes de pensar dels diferents individus sĂłn diferents i mereixen un respecte, sempre i quan es basin en la igualtat i el respecte envers els altres. Evolucionar en la forma de pensar Ă©s obrir-te a noves sensacions, captar la realitat i les informacions de forma objectiva, pensar amb el cap (tot i que no sempre sigui fĂ cil) i començar a posicionar i ubicar la teva vida. Tots aquests canvis els podem fer abans o desprès, de forma rĂ pida o lenta. El que Ă©s cert Ă©s que els farem.Â
Sagrada FamĂlia
Des del meu punt de vista com a adolescent, tinc de di que és una etapa bastant dificil. Sovint tens problemes o bé vas estressat per la feina del col·legi i sempre ho acabes pagant amb els altres, normalment, amb els pares.
Tot i però, no crec k l'adolescència sigui tant "canviant, i dolenta" com tothom la pinta... ja que de fet, tots tenim moments millors que altres!