ESCOLES EN XARXA

DONES A L’AFGANISTAN: UNA VIDA ESCLAVITZADA

                 Desenes de dones intenten immolar-se cada any a l’Afganistan calant-se foc amb gasolina. La majoria semblen mòmies, cobertes amb benes de cap a peus. Per intentar suïcidar-se s’immolen ruixant-se amb líquid inflamable i tot el cos crema en flames. Les que arriben amb més del 70% del cos cremat difícilment se salven. Les dones afganeses arriben a aquests intents de suïcidi després d’estar vivint en una situació d’extrema agonia, després d’haver-se hagut de casar molt jóvens forçadament, amb algú que no volien o que ni tan sols havien vist en la seua vida.

                 Durant el 2005, La Comissió Independent de Drets Humans de l’Afganistan va registrar un total de 112 casos d’immolacions de dones afganeses. Enguany aquest nombre ha disminuït, però tot i així, segueix sent molt alt. La majoria de dones que intenten immolar-se són molt jóvens, de divuit a vint anys, i la principal raó del suïcidi és la dels casaments forçats. Es calcula que el 95% dels casaments a L’Afganistan són forçats. Els pares trien el marit per a la seua filla, que normalment és un home que ella no ha vist mai o que ha vist en comptades vegades, i amb el qual no manté cap mena de relació fins al dia de l’enllaç. Les famílies les casen per conveniència, és a dir, per raons de seguretat i sobretot per diners. El dot pot anar dels 1000 dòlars fins als 6000 dòlars. Pensen que els fan un bé, i no s’adonen de les conseqüències nefastes per a elles.

                 Els matrimonis infantils també tenen un paper important en aquest fenomen. Es poden donar, fins i tot, aberracions com ara xiquetes casades a l’edat dels dos o tres anys amb xics de divuit, o adolescents de setze amb hòmens de cinquanta. A l’Afganistan es considera una xica de vint anys massa gran per casar-se, i a les zones rurals es pot considerar que una xiqueta d’onze ja pot deixar la casa paterna. Aquestes nenes, quan es casen, deixen d’anar a l’escola i sovint moren quan tenen fills perquè pareixen quan estan a la pubertat i el seu cos no està preparat. La violència contra les dones al país és endèmica i són habituals i generalitzats els maltractaments de dones a mans del marit, però també de qualsevol altre familiar, ja siguen hòmens o dones. Qualsevol dona a l’Afganistan és víctima de violència sexista. Es calcula que el 33’8% de les dones pateixen violència física i el 24% sexual. A més a més, és tradició que la dona se’n vaja a viure a casa dels pares del marit i que després del casament no puga visitar la seua família durant un mes.

                 Així doncs, aquesta extrema situació de vida esclavitzada de les dones afganeses, col·loca l’Afganistan al primer o a uns dels primers llocs a la llista dels països on pitjor situació es troben les dones moralment. No sols per la discriminació i falta de respecte o desconsideració, sinó també per aquesta obligació de casar-se forçadament quan són molt jóvens o adolescents, que ja s’ha convertit en un costum de la cultura respectable i que sembla completament normal. Per aquesta situació a la qual es veuen obligades quan estan en un moment de la seua vida en què se suposa que haurien d’estar aprenent i fent tot el que els correspon a la seua edat, desenes s’intenten suïcidar cremant-se vives cada any. En tracta, per tant, d’un fet aberrant que només pot entendre la persona que es troba en aquest estat i arriba fins a tal punt de desesperació que necessita fer-ho.