Cants de tardor  I a lâalba, els primers raigs de sol resplandeixen damunt la tenda tot escalfant-la. En aquest moment et despertes dâun son profund, ple de somnis, i surts a respirar lâaire dâun nou dia, perquè les primeres llums del dia tâil¡luminin la cara. I quan surts, una brisa fresca et porta la piuladissa dâun munt dâocells, ĂŠs un cant feliç, sembla que sâhan despertat feliços, alegres, i aquesta felicitat se tâencomana, et fa sentir capaç de tot. Aquest mateix so, els ocells cantant, tâacompanyarĂ durant tot el camĂ, serĂ la melodia dâun ball, el ball que ens oferiran les fulles ja esgrogueĂŻdes i seques que, preses per vent, voleiaran per lâaire fins a caure a terra suaument, formant una infinita capa de colors cĂ lids, agradable a la vista, que et farĂ relaxar i fer-te entrar en un estat de tranquil¡litat absoluta. I de sobte, les primeres gotes de pluja et cauran damunt la cara, un cant trist i nostĂ lgic arribarĂ a lâabast de la teva oĂŻda, i farĂ que recordis tota aquella gent que has perdut, però que mai no oblidarĂ s, i en aquell moment les llĂ grimes sâuniran a la pluja. Que gran ĂŠs el poder del cant, encara que sigui dels ocells!