Escriure. Escriure. Escriure

Pensava i pensava. No sabia què posar. M’havien manat escriure, però escriure què? Un conte? Una narració? Un argument? Un poema? O potser, més aviat, alguna cosa de ciència-ficció? No ho sé. Però jo vaig començar a escriure. Tot el que em passava pel cap. Bajanades, coses serioses, problemes, solucions, aventures, desil·lusions... de tot i més. Però de tot aquell entrellat, n’havia de treure alguna cosa. De profit, és clar. Però què posaria? Com ho podria explicar? Hi hauria de posar fantasia o millor que fos realitat? No ho sé. Però jo escrivia i escrivia. Sense solta ni volta. Sense pausa ni frens. Ara que ja havia començat, ningú em podria aturar. Si escrivia tot el que sabia, desitjava, enyorava, odiava, estimava, somniava... em quedava més descansada de mi. Em sentia millor. M’ho treia tot de sobre. Tan sols escrivint. Però escrivint què? No ho sé. El cas és que alguna cosa havia de posar. Però hauria  d’estar ben redactat, és clar. El tema tan feia i, si era un poema o una narració, també. Però hauria d’estar ben fet. Havia d’escriure més. Més. Més. No podia parar. No, ara no. Encara no havia acabat d’explicar-ho tot. Em faltaven pàgines i pàgines, que m’ocuparien segons i minuts, hores i dies, mesos i tot. Un, mai no acaba d’escriure tot allò que vol explicar o expressar. Però què escrivia? No ho sé. No era ni un conte, ni una narració, ni cap fet ni cap explicació. Tampoc no era cap poema, ni res de ciència-ficció. Què era? No ho sé. Però jo havia d’escriure. Però... i si al “profe” no li agrada, i em posa un zero? Tant fa, jo ja he escrit el que he necessitat. I si em posa un deu? Felicitats! El que has escrit té sentit. I si s’avorreix llegint? Mala sort, el text no era interessant. I si ho troba divertit? Enhorabona! Almenys el “profe” entén alguna cosa. I si el troba massa llarg? Culleres! Si ni tan sols he començat! I si el troba massa curt? Ep! Això és que li ha agradat! I què passa? Res. Jo continuaré escrivint sense parar. Sense solta ni volta. Sense pausa ni frens. Però què escriuré? No ho sé.