ESCOLES EN XARXA

El día 5 de gener, no és un dia qualsevol  del calendari com tots els altres, és un dia de nervis, d’entusiasme, alegries i alguna que altra desil·lusió (carbó de sucre, què hauran fet?), però sobretot els xiquets están ansiosos perquè arribe l’hora de la cavalcada de reis, i sentir el seu nom per part dels patges i ajudants dels reis des de l’altar (Així és com es fa en el meu poble: XALÓ)

En canvi per part dels pares és tot el contrari, saben que s’acosta època de despeses, d’anar amunt i avall per buscar i comprar tot allò que els fills han demanat i així poder veure eixes caretes d’emoció quan obrin les caixes i paquets.

Però què passa quan els petits es fan grans?  Les coses canvien en gran manera. Tot agrada i desagrada, les aficions fan modificar els tipus de regals que volen, els gustos es fan més refinats i més costosos, a saber, tenen de tot i no saben el que triar.

Aleshores… El temps passa i torna a haver en el poble un altre moment d’entusiasme, perquè eixos xiquets que enguany faran els 18 anys… SÓN ELS REIS..

LA QUINTÀ 1990.