ESCOLES EN XARXA

Cada vegada quan vaig pel carrer sent més vegades això de “¿Cómo estamos?” o això de “hace buen tiempo hoy”. Bé, doncs jo crec que estem destrossant el nostre segell d’identitat és a dir la nostra llengua. Jo sóc valencià i com a bon valencià parle la meua llengua, el valencià, però hi ha molta gent en la nostra comunitat que no ho fa. Jo no dic que si eres de Madrid i véns a passar un cap de setmana cal que parles valencià però si véns a viure per a sempre ho hauries de fer, i més encara si portes tota la vida ací vivint.

Bé, aquest article es diu PERDENT EL NOSTRE GRAN TRESOR i ara en aquestes línies vaig a explicar-me:

Si es mor algú de la teua família i et deixa d’herència per exemple un anell, tu el tens com un tresor i no vas trencant-lo a trossets i tirant-lo pel carrer, bé doncs la nostra llengua és el nostre gran tresor, és l’herència que des de ben xicotets ens han deixat els nostres pares i no podem anar deixant-lo de banda així com així.

Si tots fiquem un poquet de la nostra part aconseguirem que aquesta, la nostra llengua, perdure per a sempre. Deixeu el que estigueu fent sortiu al carrer i tots a l’hora sens dubtar-ho un sol segon crideu ben fort: VALENCIÀ, CLAR QUE SÍ

Rafa Serra