VILAWEB Escola Catalana 襇NIUM - LLENGUA CULTURA PA蚐

Acc茅s de l'autor

dj, 20/12/2007 - 09:24 | Enllaç permanent

Dieta mediterr脿nia. Evoluci贸

L鈥檕rigen

La dieta mediterr谩nea es va iniciar en l鈥 antiga Mesopotamia i Palestina,聽 aproxidament fa uns 6000 anys.En un sentit general, inclou tots els aliments propis d鈥檜na regi贸 geogr脿fica en聽 qu猫 tradicionalment no s鈥檋a pogut disposar de grans quantitats d鈥檃liments per貌 en qu猫 aquestos s鈥檋an utilitzats d鈥檜na forma ampla i diversa.La dieta mediterr脿nia s鈥檋a anat evolucionat al llarg del temps, i 茅s fruit de l鈥檌nflu猫ncia que ens han deixat tots els pobles que han passat per aquests pa茂sos: ibers, celtes, grecs, romans, b脿rbars i 脿rabs. Grecs i romans assentaren les bases del que actualment coneixem com dieta mediterr脿nia amb la 鈥渢rilogia mediterr脿nia鈥; pa, oli i vi, presents desde sempre en la nostra cultura.Per Homero ser menjador de pa era sin貌nim de home. Aquests elements continuen en el cristianisme, on el pa i el vi eren fonamentals. M茅s tard la relaci贸 amb els pobles germ脿nics incorpora la carn a l鈥檃limentaci贸; i per finalitzar els 脿rabs introduirien aliments nous com les alberg铆nies o les carxofes, i d鈥檃ltres tan importants com l鈥檃rr貌s o la pasta..
A tot aquest bagatge cultural hi ha que afegir el descobriment d鈥橝m猫rica, d鈥檕n coneixem aliments tant importants en l鈥檈laboraci贸 de gran part dels nostres plats com la cre茂lla, el pebre o la tomaca.

La dieta mediterr脿nia no pot ser 煤nica ja que s贸n varis els pa茂sos que la gaudeixen, i per tant cadasc煤 d鈥檈lls aporta les seves peculiaritats; per貌 s铆 que hi ha una s猫rie de caracter铆stiques que s贸n comuns a totes elles:

  • Oli d鈥檕liva com a principal font de greixos.
  • Consum elevat d鈥檃liments rics en fibra com fruites, verdures, llegums i hortalisses; les ensalades estan presents en tots els menjars, i aquests acaben amb fruita com a postra, la majoria de vegades. Preparacions culin脿ries senzilles: bullits, rostits.
  • Textures fermes; fregits, pa, fruites, verdures, fruits secs i hortalisses crues. El consum de pa fresc, arr貌s, i pasta segueix sent alt; i es va incrementant el de pasta fresca.
  • Pastes i arrossos s鈥檋an de prendre de tres a quatre cops per setmana.
  • Esc脿s consum d鈥檃liments proteics, sobre tot carns vermelles, i m茅s de peixos i aus de corral.
  • 脷s de productes com l鈥檃ll o la ceba, i algunes esp猫cies i herbes arom脿tiques.
  • Gust pels 脿cids; les ensalades s鈥檃maneixen generosament amb vinagre i l鈥櫭簊 de llimones i c铆trics en general es molt important. La taronja figura entre les fruites preferides per la poblaci贸.
  • Vi en els menjars principals en quantitats moderades (uns 150cc en cada menjar).
  • 脷s de gran quantitat de productes frescs.

El model de consum alimentari tradicional dels pa茂sos de la conca mediterr脿nia, avui dia 茅s un model de prescripci贸 diet猫tica en els pa茂sos m茅s desenvolupats.

L'evid猫ncia cient铆fica demostra, desde sempre, els beneficis innombrables que el patr贸 alimentari mediterrani t茅 per a la salut.

En les 煤ltimes d猫cades, s'han produ茂t canvis socioculturals profunds en les poblacions mediterr脿nies, els quals impliquen modificacions del patr贸 alimentari tradicional i del perfil dels indicadors de salut d'aquestes poblacions.

Per tant,haurem de dur a terme accions intersectorials que garanteixin la superviv猫ncia de la bona salut de la dieta mediterr脿nia i, a aquest efecte, 茅s necessari divulgar-ne les virtuts ja que ac铆 passem a exposar alguns canvis que s鈥檋an produ茂t.
La dieta d鈥檃lguns adolescents al s-XXI

Fa uns anys aquesta banda, que l鈥 alimentaci贸 ha perdut molt铆ssim en qualitat i bons costums. Els governs i la sanitat es preocupen per貌 la gent cada volta menja pitjor i est脿 agarrant uns h脿bits dolents en l鈥 alimentaci贸 que a la llargaperjudicar脿 a tothom..
Molts del xiquets de hui en dia sols volen menjar carn i plats fregits el que per la cuina d鈥檜n lloc es deteriora i molts plats es perden. Amb la conseq眉猫ncia , que multinacionals com Mc Donalds o Burger King s鈥檕mplin les butxaques baixant dr脿sticament la qualitat i el control del seus productes pel que cada volta 茅s un menjar m茅s r脿pid i que no 茅s gens bo per a nosaltres i els nostres organismes. Est脿 clar que per menjar-se una hamburguesa a un Mc Donalds no moriries ni res per el estil, per貌 a la llarga si que pot ser greu el haver anat a menjar al Mc Donalds durant un mes o m茅s temps perqu猫 茅s barat i est脿 bo. I per qu猫 el menjar del burgers est脿 bo? Perqu猫 li afegeixen condiments encara per a donar-li sabor mentre li lleven qualitat al producte.
Pot ser aquestos Nadals seria un bon moments per reflexionar sobre la nostra alimentaci贸. Bones聽 festes i despr茅s de聽 sobrealimentar-nos aquestes vacances聽 intentarem seguir la dieta mediterr脿nia.
_______________________________________________________________

IES Barri del Carme | entreu per a publicar comentaris


Escoles en xarxa - Secund脿ria

Navega per l'arxiu

juliol 2008 聽
dl dt dc dj dv ds dm
  1 2 4 5 6
7 8 9 10 11 13
15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31