|
||||||||
ESCOLES EN XARXAUn cor des del cor de CatalunyaEscolania de Montserrat |
|
|||||||
|
|
||||||||
|
dm, 01/01/2008 - 22:29
| Enllaç permanent
Les joguines, els reis.. i el consumJa sabeu que arriben els reis... i amb els reis, les joguines. Molts nens demanen moltes joguines per reis. Això fa que els “reis” vagin molt de bòlit perquè a la vida no es pot tenir tot. Oi? Ara els nens estan molt “mimats”, tot el que veuen a la televisió ho volen, si els nens pensessin en la gent pobre del tercer món, se sentirien molt ben cuidats perquè poden menjar cada dia, poden anar a l’escola i aprendre, es poden vestir amb roba diferent cada dia... en canvi la gent pobra no pot tenir tot això. Aquà hi ha algunes dades sobre el consum del Nadal català : -Els catalans es gastaran prop de 5.500 milions d'euros durant les festes de Nadal i Reis, el que suposa un increment del 7,6% sobre les previsions de la campanya de Nadal del 2006. Aquesta previsió representa una despesa per habitant aproximada de 768 euros i suposa un increment del 4,6% respecte l'any 2006, any en què la despesa per habitant va ser de 734 euros. No ho trobeu foramida?
Bon any 2008!
Ferran i LlorençÂ
|
Darreres aportacions
Escoles en xarxa - SecundĂ ria
Navega per l'arxiuCerca |
|||||||
|
||||||||
|
||||||||
Compartesc completament la teva opiniĂł, crec que la societat del 1r mĂłn Ă©s molt egoista, i en ella m'hi incloeixo, perquè visc en ella i duc a terme totes les activitats que fem. Cada any arriben els reis, i ja no sabem què demanar, demanem regals perquè els hem de demanar, poques vegades veurĂ s a algĂş dient: no vull que em regaleu res, perquè tinc suficient. No, tothom vol mĂ©s, encara que això sigui nomĂ©s una tonteria per engrandir l'habitaciĂł, per passar-t'ho millor. I el pitjor de tot, Ă©s que a mĂ©s de tot això, no som capaços de treure'ns la mirada del melic, no fem res mĂ©s que queixar-nos perquè no ens agrada el dinar, perquè tenim un examen, perquè volĂem una cosa i els reis no ens la han portat... a vegades haurĂem d'aixecar el cap i començar a veure que els nostres problemes no es poden considerar ni tan sols problemes.
Hi ha gent que no sap com vestir-se un dematĂ perquè tĂ© tanta roba que li costa triar-la, altres perquè no en tenen...AIXĂ’ ÉS UN PROBLEMA, la pobresa en el mĂłn, i nosaltres que ens queixem perquè el jersei que volĂem era de color verd, i no blau.
Laia Foguet