ESCOLES EN XARXA

De fet, us escric el dijous 19 de gener. Són les 16.10 hores i aquesta és la darrera tarda que passo en aquest centre, on he estat treballant els darrers nou anys. Demà divendres pleguem trastes i dilluns ja comencem al nou edifici (vegeu-ne les fotos).

Per tal de fer-li un comiat digne, vaig decidir organitzar una gimcana amb els meus alumnes de 2n B (en sóc el tutor). Tot va començar una tarda familiar amb la meua filla gran, treballant la comprensió lectora. Li vaig muntar una mena de Joc del Tresor amb notes amagades per tota la casa que acabaven remetent a un tresor en forma de llepolies. Com que em va resultar, vaig decidir adaptar-ne el joc amb el meu alumnat.

Us estic parlant d'un alumnat amb un nivell d'aprenentatge baix.  El nostre és un centre d'aquells que en diuen 'd'Atenció Educativa Preferent', amb unes característiques ben especials. I la comprensió lectora, tant en català com en espanyol, presenta uns dèficits importants.

Es tractava de omplir tot el recinte del centre de notes escrites en català, unes pistes que remeten a d'altres pistes, fins trobar un dau. Divideixes la classe en dos equips i a veure quin dels dos porta primer el dau al professor, per tal de demostrar-li que has completat a la perfecció tot el recorregut. No us podeu ni imaginar l'entusiasme dels nanos amunt i avall, trobant-se obertes portes que mai no n'estaven.

I parlo d'un joc de comiat perquè les notes, les pistes, els remetien a llocs del centre on mai no havien entrat i on mai més ja no entraran: la vella cuina, racons inexplorats del gimnàs, el taller d'electricitat, els lavabos de l'aula de teatre...

Espero que aquest joc de comprensió lectora us doni alguna idea per tal d'oferir-la al vostre alumnat. El pròxim escrit ja serà des del nou edifici, davant del Fòrum 2004. Fins sempre, vell edifici del carrer de Ponent de la Mina, fins sempre.

                                                              Agustí Clua