|
||||||||
ESCOLES EN XARXAEscola VoramarEscola Voramar |
|
|||||||
|
|
||||||||
|
dl, 23/01/2006 - 13:37
| Enllaç permanent
SANG, SUOR I LLĂGRIMES
SANG, SUOR I LLĂGRIMES  Ja estem de nou aquĂ. Som el trio del segle: el Pol, el Kevin i el Tony ja estan llestos per explicar-vos una altra histĂČria.  Tot va començar una mica abans de les esperades vacances de Nadal. El nostre professor de Tecnologia Ă©s un bon home, perĂČ va decidir destruir-nos els dies de descans. Les paraules mĂ giques van ser: âHeu de fer-me una maqueta dâuna casa a escalaâ. Vam rebre la notĂcia amb una gran riallada. âQuĂš graciĂłsâ vam pensar. âQuin professor mĂ©s catxondo!â PerĂČ no, no era una broma, i al final, el que mĂ©s va riure va ser ell. HavĂem de construir una casa. DisposĂ vem de 3 setmanes.  Al principi vam pensar que era impossible. Fusta, cartrĂł ploma, serretes, pintura, cola blanca... HavĂem de buidar totes les fusteries i papereries de Barcelona. Un cop comprats tots els materials (havent gastat la meitat del sou dels nostres pares) vam arribar a casa carregats com mules. La maqueta havia de ser començada.  Les maquetes van començar a prendre forma molt dâhora en alguns casos. Dâaltres, necessitĂ vem mĂ©s temps per fer-nos la idea que estarĂem totes les vacances empresonats a casa.  Dibuixar, serrar, enganxar, pintar i decorar va suposar un treball horrible. Tots tenĂem grans expectatives en les nostres maquetes. Coneixeu aquella sensaciĂł que minuts abans dâentrar a classe penses que la teva maqueta estĂ prou bĂ©, i que al veure la del âcrackâ de torn et vĂ©nen ganes de cremar la teva maqueta (o la seva)? Doncs mĂ©s o menys, Ă©s aixĂČ el que ens va passar a la majoria. PerĂČ bĂ©, no va anar tan malament com esperĂ vem. Un BĂ© alt, un BĂ© i un BĂ© baix van passar a formar part de la nostra col·lecciĂł de notes. Bravo.  Per acabar, volem donar-li les grĂ cies al nostre professor de Tecnologia per haver-nos fet perdre la major part de les nostres estimades vacances de Nadal. GrĂ cies professor.   Pol RodrĂguez Kevin Corredera Tony Torralba  MAQUETA NADALENCA  Una setmana abans de Nadal i amb els objectius dels temes complerts, el professor de Tecnologia ens va encomanar la feina de construir una maqueta. Durant la setmana del 12 de desembre, en dues classes, vam començar lâentretinguda obra arquitectĂČnica. En aquelles hores vam planificar la manera de construir-la i decorar-la. I va arribar el Nadal! Durant les dues setmanes festives escolars la dedicaciĂł a aquesta va anar en augment. Els torrons i les neules es van veure contaminats pel cartrĂł ploma i altres materials emprats. Els regals van compartir lloc amb la caseta de nines en construcciĂł. Mentre les cadires i parets es queien una rera lâaltra ,els reis ens visitaven. Els dies abans de lâentrega de la majestuosa maqueta, els nervis sâaguditzaven i els problemes augmentaven. PerĂČ... els Ășltims minuts, abans de la presentaciĂł, van arribar i la qualificaciĂł de la maqueta va ser gratificant per tots. PerĂČ la feina no va acabar aquĂ, la histĂČria continua, lâinforme ens esperava impacient!   Carme del Hoyo Anna Motos Paula Ortega  UN FANTĂSTIC NADAL  Mentre nosaltres esperĂ vem amb il·lusiĂł i entusiasme les vacances de Nadal per estar tirats a casa sense fer res, i oblidar-nos dâaquell edifici anomenat escola que apareix en tots els nostres malsons, el nostre estimat professor Josep, ens va comunicar la meravellosa i sensacional notĂcia que va acabar de sobte amb la nostre innocent il·lusiĂł: âEstimats alumnes, com que sabeu que us aprecio i us estimo molt, us volia fer saber que durant el temps en quĂš estarĂeu dormint o bavejant davant la tele, estareu condemnats a realitzar una preciosa maqueta dâultradisseny que haureu de lliurar quan torneu. Espero amb Ă nsia que els resultats siguin molt bons ja que si no, em veurĂ© obligat a suspendre-us despietadament i no tindrĂ© compassiĂł de vosaltres. Dit aixĂČ us desitjo un feliç Nadal i que us sigui lleu.â En fi, el Nadal del 2006 ha estat inoblidable, ja que lâhem passat asseguts en una cadira fent llitets i mobles microscĂČpics que mĂ©s tard rebrien un final trĂ gic i lamentable: les ESCOMBRARIES. PerĂČ almenys lâesforç va valer la pena, ja que el nostre estimat Josep va saber valorar lâesforç realitzat i les hores invertides i ens va posar molt bona nota. Al cap i a la fi tampoc va estar tan malament.  Carol Barraca Estela Bravo Andrea Velez ÂĄHola! Soc Laia una alumna de l'escola de Maria Auxiliadora de 4t d'ESO. Nosaltres tambĂ© ens va dir que fĂ©rem una maqueta d'una casa.. perĂČ no a escala real!! Quina feina!! El vostre article ha sigtu molt divertit, i m'ha fet riure una bona estona:
entreu per a publicar comentaris
Hola companys, el primer de tot felicitar-vos pel vostre treball tan dur. I dic aixĂČ perquĂš jo, lâany passat, quan feia tercer, tambĂ© vaig haver de fer una maqueta dâuna casa als quatre vents. Cap a lâoctubre, el nostre professor de Tecnologia,  Sergio Suitino, ens va dir que per aquell curs, com a prĂ ctica, havĂem de fer un projecte arquitectĂČnic. Primer, vam posar en comĂș les normes, mesures, distĂ ncies, alçades de la casa. Segon, vam començar a dibuixar els plĂ nols, exactament, tres plĂ nols, el de distribuciĂł, els alçats i la coberta. Haig dâadmetre, que la realitzaciĂł dâaquells plĂ nols, encara que dura i treballosa, va ser molt gratificant; vam haver de dibuixar els plĂ nols, i pintar-los, i en el cas del plĂ nol de distribuciĂł, vam haver de pintar els mobles, els electrodomĂšstics, la xemeneia i les portes, perquĂš quedĂ©s mĂ©s real. I com a vosaltres us va passar, el nostre professor ens va dir que, desprĂ©s de les vacances de Nadal, havĂem dâentregar el primer plĂ nol, el de distribuciĂł, el mĂ©s difĂcil i costĂłs de tots. De manera que em vaig estar tots els matins de Nadal fent aquest plĂ nol que, per cert, em va quedar molt bĂ©, ja que vaig assolir un 10. Ja estĂ vem a finals de febrer, i va ser llavors quan vam entregar els plĂ nols restants, els alçats i el de coberta. Aquests tambĂ© em van sortir molt bĂ©, tambĂ© vaig assolir per a cadascun un 10. Tercer, vam començar a aixecar la nostra estimada  casa amb planxes de cartrĂł ploma, ens vam estar fent aixĂČ del març fins al juny, uns tres mesos i mig. I, creieu-me el que us dic, que sĂ© perfectament el que dieu, Ă©s mĂ©s, jo, durant lâantepenĂșltima i la penĂșltima setmana abans dâentregar-la, em vaig anar a dormir cada nit a dos quarts de dues, tots els dies, de dilluns a divendres! I lâĂșltima setmana, va ser la pera, em vaig anar a dormir tambĂ© a dos quarts de dues, perĂČ la nit abans dâentregar la maqueta, em vaig anar a fer nones a dos quarts de quatre, i em vaig haver dâaixecar a dis quarts de vuit. NomĂ©s vaig dormir 4 hores! I encara meân recordo, allĂ , al meu escriptori, amb les peces de la piscina, suant com si estiguĂ©s corrent Per tant, companys, sĂ© el que Ă©s fer una maqueta  dâaquest tipus, i els plĂ nols corresponents, sĂ© quĂš costa i que Ă©s molt dur, perĂČ tambĂ© sabem tots, que la recompensa, moral i qualificativa, sempre Ă©s confortant. En el meu cas, vaig treure un Excel·lent. Amb el comentari: Habitatge molt ben fet, amb molta destresa i il·lusiĂł. I com podreu suposar, des de llavors jo vull ser arquitecte. Doncs apa, companys, adĂ©u, fins una altra, i des dâaquĂ us animo a tirar endavant el vostre bloc. entreu per a publicar comentaris
Hola! sĂłc Alba i el meu grup de tecnologia i jo tambĂ© estem fent una maqueta d'una casa amb alarma. Ăs molt costos peró tambĂ© divertit. Nosaltres ho pasĂ©m molt bĂ©. AdĂ©u. entreu per a publicar comentaris
Nosaltres som 3 alumnes de 4t d'ESO de l'escola Gavina. L'any passat ens tocĂ fer per a l'Ă rea de plĂ stica una casa en miniatura. HavĂem de dissenyar el que seria la casa dels nostres somnis (amb els seus plĂ nols i tot) i a mĂ©s a mĂ©s, construir-la. Bona sort per a aquest curs! entreu per a publicar comentaris
|
Darreres aportacions
Escoles en xarxa - SecundĂ ria
Navega per l'arxiuCerca |
|||||||
|
||||||||
|
||||||||
Hola
us escric des de l'escolania de montserrat, sapigueu que per a mi aquesta histĂČria Ă©s molt divertida i et fa distreure, jo encara no n'he fet cap de maqueta perĂČ suposo que us ha hagut de costar molt
. Tinc 13 anys, adeu i fins aviat.
Xavier Anglarill SolĂ©.Â