VILAWEB Escola Catalana ÒMNIUM - LLENGUA CULTURA PAÍS

Accés de l'autor

dl, 23/01/2006 - 13:37 | Enllaç permanent

SANG, SUOR I LLÀGRIMES


SANG, SUOR I LLÀGRIMES

 

Ja estem de nou aquĂ­. Som el trio del segle: el Pol, el Kevin i el Tony ja estan llestos per explicar-vos una altra histĂČria.

 

Tot va començar una mica abans de les esperades vacances de Nadal. El nostre professor de Tecnologia Ă©s un bon home, perĂČ va decidir destruir-nos els dies de descans. Les paraules mĂ giques van ser: “Heu de fer-me una maqueta d’una casa a escala”. Vam rebre la notĂ­cia amb una gran riallada. “QuĂš graciĂłs” vam pensar. “Quin professor mĂ©s catxondo!” PerĂČ no, no era una broma, i al final, el que mĂ©s va riure va ser ell.

HavĂ­em de construir una casa. DisposĂ vem de 3 setmanes.

 

Al principi vam pensar que era impossible. Fusta, cartró ploma, serretes, pintura, cola blanca... Havíem de buidar totes les fusteries i papereries de Barcelona. Un cop comprats tots els materials (havent gastat la meitat del sou dels nostres pares) vam arribar a casa carregats com mules. La maqueta havia de ser començada.

 

Les maquetes van començar a prendre forma molt d’hora en alguns casos. D’altres, necessitĂ vem mĂ©s temps per fer-nos la idea que estarĂ­em totes les vacances empresonats a casa.

 

Dibuixar, serrar, enganxar, pintar i decorar va suposar un treball horrible. Tots tenĂ­em grans expectatives en les nostres maquetes.

Coneixeu aquella sensaciĂł que minuts abans d’entrar a classe penses que la teva maqueta estĂ  prou bĂ©, i que al veure la del “crack” de torn et vĂ©nen ganes de cremar la teva maqueta (o la seva)? Doncs mĂ©s o menys, Ă©s aixĂČ el que ens va passar a la majoria. PerĂČ bĂ©, no va anar tan malament com esperĂ vem. Un BĂ© alt, un BĂ© i un BĂ© baix van passar a formar part de la nostra col·lecciĂł de notes. Bravo.

 

Per acabar, volem donar-li les grĂ cies al nostre professor de Tecnologia per haver-nos fet perdre la major part de les nostres estimades vacances de Nadal. GrĂ cies professor.

 

 

Pol RodrĂ­guez

Kevin Corredera

Tony Torralba

 


MAQUETA NADALENCA

 

Una setmana abans de Nadal i amb els objectius dels temes complerts, el professor de Tecnologia ens va encomanar la feina de construir una maqueta. Durant la setmana del 12 de desembre, en dues classes, vam començar l’entretinguda obra arquitectĂČnica. En aquelles hores vam planificar la manera de construir-la i decorar-la. I va arribar el Nadal! Durant les dues setmanes festives escolars la dedicaciĂł a aquesta va anar en augment.

Els torrons i les neules es van veure contaminats pel cartró ploma i altres materials emprats. Els regals van compartir lloc amb la caseta de nines en construcció. Mentre les cadires i parets es queien una rera l’altra ,els reis ens visitaven.

Els dies abans de l’entrega de la majestuosa maqueta, els nervis s’aguditzaven i els problemes augmentaven. PerĂČ... els Ășltims minuts, abans de la presentaciĂł, van arribar i la qualificaciĂł de la maqueta va ser gratificant per tots. PerĂČ la feina no va acabar aquĂ­, la histĂČria continua, l’informe ens esperava impacient!

 

 

Carme del Hoyo

Anna Motos

Paula Ortega

 

UN FANTÀSTIC NADAL

 

Mentre nosaltres esperĂ vem amb il·lusiĂł i entusiasme les vacances de Nadal per estar tirats a casa sense fer res, i oblidar-nos d’aquell edifici anomenat escola que apareix en tots els nostres malsons, el nostre estimat professor Josep, ens va comunicar la meravellosa i sensacional notĂ­cia que va acabar de sobte amb la nostre innocent il·lusiĂł:

”Estimats alumnes, com que sabeu que us aprecio i us estimo molt, us volia fer saber que durant el temps en quĂš estarĂ­eu dormint o bavejant davant la tele, estareu condemnats a realitzar una preciosa maqueta d’ultradisseny que haureu de lliurar quan torneu. Espero amb Ă nsia que els resultats siguin molt bons ja que si no, em veurĂ© obligat a suspendre-us despietadament i no tindrĂ© compassiĂł de vosaltres. Dit aixĂČ us desitjo un feliç Nadal i que us sigui lleu.”

En fi, el Nadal del 2006 ha estat inoblidable, ja que l’hem passat asseguts en una cadira fent llitets i mobles microscĂČpics que mĂ©s tard rebrien un final trĂ gic i lamentable: les ESCOMBRARIES.

PerĂČ almenys l’esforç va valer la pena, ja que el nostre estimat Josep va saber valorar l’esforç realitzat i les hores invertides i ens va posar molt bona nota. Al cap i a la fi tampoc va estar tan malament.

 

Carol Barraca

Estela Bravo

Andrea Velez

 

Alumnes de 3r d'ESO (Escola Voramar) | entreu per a publicar comentaris
Enviat per escmontserrat el dj, 15/11/2007 - 09:54.

Hola

us escric des de l'escolania de montserrat, sapigueu que per a mi aquesta histĂČria Ă©s molt divertida i et fa distreure, jo encara no n'he fet cap de maqueta perĂČ suposo que us ha hagut de costar moltTongue out. Tinc 13 anys, adeu i fins aviat.

Xavier Anglarill Solé. 

Enviat per mauxiliadora el dj, 14/12/2006 - 14:14.

¥Hola! Laughing 

Soc Laia una alumna de l'escola de Maria Auxiliadora de 4t d'ESO. Nosaltres tambĂ© ens va dir que fĂ©rem una maqueta d'una casa.. perĂČ no a escala real!! Quina feina!!Surprised I ara Ă©s millor, ja que alguns ja no tenim tecnologia (et lleves un pes de damunt, Tongue outla veritat) perĂČ quan anĂ vem a 1r d'ESO si que ens fĂ©ren fer uns circuits pels quals havia de passar una canica... un desastreInnocent, us ho asegure, jeje. Els millor que es pot fer quan et manen un treball rotllo aquest es agafar-lo amb antelaciĂł, per quĂš sinĂł... Acabem totes fent-lo a Ășltima hora!!

El vostre article ha sigtu molt divertit, i m'ha fet riure una bona estona:

Kiss -Laiaaa!- Kiss

Enviat per thos el ds, 08/04/2006 - 17:41.

Hola companys, el primer de tot felicitar-vos pel vostre treball tan dur. I dic aixĂČ perquĂš jo, l’any passat, quan feia tercer, tambĂ© vaig haver de fer una maqueta d’una casa als quatre vents.

Cap a l’octubre, el nostre professor de Tecnologia,  Sergio Suitino, ens va dir que per aquell curs, com a prĂ ctica, havĂ­em de fer un projecte arquitectĂČnic. Primer, vam posar en comĂș les normes, mesures, distĂ ncies, alçades de la casa.

Segon, vam començar a dibuixar els plĂ nols, exactament, tres plĂ nols, el de distribuciĂł, els alçats i la coberta. Haig d’admetre, que la realitzaciĂł d’aquells plĂ nols, encara que dura i treballosa, va ser molt gratificant; vam haver de dibuixar els plĂ nols, i pintar-los, i en el cas del plĂ nol de distribuciĂł, vam haver de pintar els mobles, els electrodomĂšstics, la xemeneia i les portes, perquĂš quedĂ©s mĂ©s real.

I com a vosaltres us va passar, el nostre professor ens va dir que, desprĂ©s de les vacances de Nadal, havĂ­em d’entregar el primer plĂ nol, el de distribuciĂł, el mĂ©s difĂ­cil i costĂłs de tots. De manera que em vaig estar tots els matins de Nadal fent aquest plĂ nol que, per cert, em va quedar molt bĂ©, ja que vaig assolir un 10. Ja estĂ vem a finals de febrer, i va ser llavors quan vam entregar els plĂ nols restants, els alçats i el de coberta. Aquests tambĂ© em van sortir molt bĂ©, tambĂ© vaig assolir per a cadascun un 10.

Tercer, vam començar a aixecar la nostra estimada  casa amb planxes de cartrĂł ploma, ens vam estar fent aixĂČ del març fins al juny, uns tres mesos i mig. I, creieu-me el que us dic, que sĂ© perfectament el que dieu, Ă©s mĂ©s, jo, durant l’antepenĂșltima i la penĂșltima setmana abans d’entregar-la, em vaig anar a dormir cada nit a dos quarts de dues, tots els dies, de dilluns a divendres! I l’Ășltima setmana, va ser la pera, em vaig anar a dormir tambĂ© a dos quarts de dues, perĂČ la nit abans d’entregar la maqueta, em vaig anar a fer nones a dos quarts de quatre, i em vaig haver d’aixecar a dis quarts de vuit. NomĂ©s vaig dormir 4 hores! I encara me’n recordo, allĂ , al meu escriptori, amb les peces de la piscina, suant com si estiguĂ©s corrent 1500 metres. I Ă©s que la meva maqueta era una casa, amb les seves parets, portes, sense mobles per aixĂČ, al terra, hi vam posar el plĂ nol de distribuciĂł; doncs la meva maqueta tambĂ© portava una piscina de 20cm x 10cm; un garatge tambĂ© grosset, arbres, arbustos i un mur envoltant la finca. Fins i tot, les planxes de cartrĂł ploma del sostre, les vaig cobrir amb cartolina marrĂł ondulada, imitant les teules.

Per tant, companys, sĂ© el que Ă©s fer una maqueta  d’aquest tipus, i els plĂ nols corresponents, sĂ© quĂš costa i que Ă©s molt dur, perĂČ tambĂ© sabem tots, que la recompensa, moral i qualificativa, sempre Ă©s confortant. En el meu cas, vaig treure un Excel·lent. Amb el comentari: Habitatge molt ben fet, amb molta destresa i il·lusiĂł.

I com podreu suposar, des de llavors jo vull ser arquitecte. Doncs apa, companys, adĂ©u, fins una altra, i des d’aquĂ­ us animo a tirar endavant el vostre bloc.

Enviat per IES Penyagolosa el dj, 04/05/2006 - 14:02.

Hola! sĂłc Alba i el meu grup de tecnologia  i jo  tambĂ© estem  fent una  maqueta d'una casa amb alarma. És molt costos peró tambĂ© divertit. Nosaltres ho pasĂ©m molt bĂ©. AdĂ©u.

Enviat per gavina el dm, 14/02/2006 - 15:00.

Nosaltres som 3 alumnes de 4t d'ESO de l'escola Gavina. L'any passat ens tocà fer per a l'àrea de plàstica una casa en miniatura. Havíem de dissenyar el que seria la casa dels nostres somnis (amb els seus plànols i tot) i a més a més, construir-la.
El material de construcciĂł era de lliure elecciĂł per aixĂČ al final
s'exposaren cases de fusta, de cartrolina, cartrĂł ploma, prefabricades...
TreballĂ rem durant 2 mesos fent plĂ nols, pintant, retallant, dibuixant.... per a que a la fĂ­ muntĂ rem una exposiciĂł imitant una "pseudo-urbanitzaciĂł" composta per les nostres cases (cadascuna d'una manera).
Bé, quan arribà l'hora d'exposar-les tinguérem la mateixa sensació que vosaltres (o destruir la nostra casa, o cremar la del costat).
En fí, al final de la currada tothom tingué una bona nota de trimestre...

Bona sort per a aquest curs!



Escoles en xarxa - SecundĂ ria

Navega per l'arxiu

« juliol 2008  
dl dt dc dj dv ds dm
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31