ESCOLES EN XARXA

Els joves d’avui en dia estem molt obsessionats amb el físic. La majoria, normalment noies, volem tenir cossos esculturals com les models de la televisió i moltes de nosaltres ens arribem a obsessionar, pensant que així estarem més guapes i que agradarem més als nois, i la majoria de vegades no és així, sinó que més aviat arribem a fer fàstic i no agradem a ningú. Una de les malaties que actualment patim moltes joves d’entre 13 i 18 anys és l’anorèxia nerviosa. Es tracta d’una forma d’anorèxia, la qual consisteix en un trastorn alimentari i psicopatològic molt greu, caracteritzat per la presència d’una pèrdua deliberada de pes, fins al punt de sobrepassar els límits de la normalitat. Aquesta pèrdua és provocada pel mateix malalt, a causa d’una preocupació insistent pel seu pes i per la seva alimentació. Algunes característiques d’aquesta conducta són una actitud selectiva davant dels aliments, una intensa por a l’augment de pes i l’alteració de la imatge corporal (el terme anorèxia és equívoc perquè vol dir pèrdua de la gana). Una altra de les malalties, també bastant actual entre les adolescents d’avui en dia, és la bulímia nerviosa. La bulímia nerviosa, o simplement bulímia, és un trastorn de l’alimentació d’origen nerviós. Les persones bulímiques mengen fins que ja no poden més, d’una manera descontrolada i, sobretot, mengen productes d’un immens valor calòric. La bulímia, en molts casos, té el seu origen en un desequilibri nerviós o en d’altres factors similars, com ara malestar, discussions amb la família, etc. Tots aquests elements s’acumulen i es perd el control, s’ingereix gran quantitat de menjar fins que ja no es pot més i, després, es vomita. La bulímia comporta transtorns semblants als de l’anorèxia, però normalment acostumen a ser molt més greus, ja que, si es provoca el vòmit de manera regular, es poden produir lesions a l’estómac i al fetge; també hi ha risc d’hemorràgies, càncer i, fins i tot, es pot arribar a la mort. Aquestes malalties són molt greus, ja que, quan hi entres, és molt difícil fer marxa enrere. Per aixó cal procurar no obsessionar-se tant amb el físic i, si per desgràcia algun cas ens toca de prop, el que s’ha de fer ràpidament és avisar algun familiar o especialista en aquests temes.