ESCOLES EN XARXA

La gran majoria de les activitats que es realitzen en el dia a dia impliquen el consum de recursos naturals (energia, aigua, fusta, etc.), la generació de residus i l’ocupació d’un espai on pot portar a terme aquestes accions. La nostra llar requereix d’un consum d’energia per tal que els electrodomèstics i els aparells elèctrics funcionin. Quan mengem, o quan ens desplacem d’un lloc a un altre, requerim d’un consum d’energia i recursos. Al mateix temps, el consum de productes relacionats amb l’alimentació, la neteja o l’oci, també implica el consum de recursos i la generació de tot un seguit de residus. Totes aquestes activitats "ocupen" un espai físic en el nostre planeta. Aquest espai físic és el que anomenem petjada ecològica o, dit d’altra manera, la superfície biològicament productiva (boscos, prats, cultius i mars) necessària per produir els recursos que consumim i absorbir els residus que generem.

El concepte de la petjada ecològica va ser creat al principi dels anys noranta per William Rees i Mathis Wackernagel, dos estudiosos de l'ecologia.

Amb aquest concepte pretenien elaborar un indicador que permetés unir en un sol valor la superfície necessària per produir els recursos consumits per una determinada comunitat humana, així com la necessària per absorbir els residus que genera, independentment de la localització d’aquestes àrees.

D’aquesta manera, la petjada ecològica integra tant l'impacte que la comunitat realitza sobre la seva pròpia regió o país, com el que realitza en altres parts del món, a través de la importació de materials i energia, i l’exportació de residus.

 Els resultats obtinguts a través d’aquest indicador s’expressen en hectàrees per persona i any. Us animem des d’aquí a calcular la vostra petjada ecològica de manera aproximada a aquesta web, fixeu-vos en les dades globals, però també en les dades particulars de transports, serveis alimentació, etc. Per tal de veure quin és la categoria en la que més hectàrees necessiteu visiteu: www.myfootprint.org