ESCOLES EN XARXA

Premiem la ignorància. Però, què podem esperar d'un país on cobra més el seleccionador nacional de futbol que el president del govern? Ignorància, en aquest país premiem la ignorància, i en cap lloc açò es fa tan palés com en aqueixa "granja" anomenada televisió. Periodistes incompetents es preocupen més de la seua imatge que de tenir un vocabulari variat que concorde amb la seua dubtosa preparació. Incompetència, en aquest país premiem la incompetència; i és que no pot ser que un mateix tertulià puga ser capaç de parlar amb propietat dels avortaments, de la violència de gènere, de la immigració i de la violència a les aules. Són admirats aquells que més poden cridar, els més mal educats, els escandalosos, els malparlats i els ximples. Ximpleria, en aquest país premiem la ximpleria. Tots coneixem Belén Esteban, però qui recorda el nom del darrer premi planeta? Hem d'admetre la realitat: que poca gent llig més d'un llibre a l'any. Incultura, en aquest país premiem la incultura. Incultes tots, o més bé quasi tots, ja que alguns arribem a llegir algun llibre, mentre que d'altres no passen del diari esportiu o de les esqueles al diari.Definitivament, la intel·ligència està menyspreada a favor de la ignorància; i el pitjor del cas és que sembla que, a més, n'estem orgullosos fins i tot. Ens atrevim a mirar estranyats  aquell que veu pel·lícules en versió original, menyspreem aquell que "perd el temps" encaparrant-se en llibres gruixuts, i per suposat, no dubtem en marginar aquell que fa la impressió de ser culte perquè "és massa estirat".Però, al país dels cecs no sempre el tort és el rei. Tot depén de les circumstàncies, i ser tartamut i patir de sordesa no t'assegura arribar a ser emperador romà.