ESCOLES EN XARXA

Segon de batxillerat, un bon curs

       Estem en l'any 2008 i com que jo vaig nàixer en el 1990 i he tingut la sort de no haver repetit cap curs, sóc ara un alumne del curs esmentat al títol.
Qualsevol estudiant sap que cada any de la seua trajectòria escolar és un pas més per aconseguir el seu objectiu acadèmic. També és lògic que, any rere any, passar de curs siga una tasca més difícil. Però, per què tothom té tanta por al batxillerat i, més encara, al segon curs d'aquest? Potser siga perquè hi ha un sistema educatiu inadequat al nostre país? Contrastant opinions d'altres persones, especialitzades o no en aquesta matèria, he arribat a la conclusió que és aquest el problema.
És clar que l'àrea d'Educació, malgrat ser un tema constant en política sobretot quan arriben les eleccions, no es treballa com cal. Aquest fet es pot veure molt clarament si ens comparem amb altres països com ara Finlàndia, que tot s'ha dir és la nació amb millor qualitat educativa del món (dada constatada per nombroses enquestes i informes).
La meua experiència ha servit per adonar-me  que l'errada està en el baix nivell de l' ESO. Els quatre anys que dura aquesta etapa són massa fàcils per a persones amb uns hàbits d'estudi bonament adquirits durant la EGB. Jo, que vaig haver de canviar del col.legi a l'institut, em quedava sorprés en veure, per exemple, que hi havia gent al meu grup de 1r d' ESO que no sabia localitzar al mapa d'Espanya les distintes comunitats autònomes.
L'Estat va decidir  baixar el nivell escolar amb la finalitat que la gent jove no deixara els estudis abans dels 16 anys, però no es pararen a pensar que aquesta forma d' incentivar podria tindre algunes conseqüències negatives; per això quan arribem a segon de batxillerat s'ajunten dos fets molt importants: el baix nivell adquirit i la necessitat d'aprendre uns coneixements mínims per a tindre l'opció d'anar a la universitat o, si més no, fer un cicle superior. Vet aquí un problema.