El que passa en el camp
és de riure,
cadascú s´apanye com puga.
Si del raïm no podem viure
tampoc es viu de la lletuga.
Tot el mon vol xuplar del pot
fent-se funcionari de l´estat,
mai porten el pantaló “rot”,
ni treballen agaxats,
entren a l´hora que volen
quan els dona la gana ixen,
perden un hora quan caguen
i dues hores quan pixen.
Ara ja no és el moment
de posar-nos a estudiar!
Veurem si l´ajuntament
de jardiners ens posa demà!
Què estudieu com condemnats
és el nostre millor consell,
si sense sofrir calamitats
voleu a arribar a vells.
Rafael Mira, Lara Vasalo, Judit Jover i Celia Campuzano de 1rA