ESCOLES EN XARXA

Després d’haver estat durant tres anys en obres, la Parròquia de Santa Eulàlia, el passat 16 de Març, l’església d’Alaior tornava a organitzar una missa, la qual va coincidir amb la celebració del Diumenge de Rams.

Aquest edifici ha estat sempre un dels més emblemàtics del nostre poble, ja que al voltant de l’edifici va néixer el poble d’Alaior allà pel 1304, quan ja es va manar que es construir aquesta església. De fet, tot el conjunt de carrers estrets i petits “aferrats” a l’església (sa Muntanyeta, ses Núvies...) són els primers que es construïren en el poble, pel fet de estar tan a prop de l’església i veure’s protegits.

Al llarg d’aquests anys de restauració (2005-2008) l’església ha sofert unes millores únicament interiors, ja que a mitjan dècada dels 90 es van produir unes millores exterior de les façanes. En aquesta ocasió s’han basat en l’interior de l’església, que ha vist com el seu sòl ha canviat, així com s’ha introduït un orgue a l’església i també s’han canviat les campanes, que novament tornen a sonar, cosa que avui dia, nosaltres, la joventut del poble trobem estrany, però que antany era el més comú, entre d’altres millores.

El sòl de l’església ha vist com ha canviat, degut a que s’han substituït les antigues rajoles per unes de més noves. Els devots, curiosos, o simples col·leccionistes van poder-ne quedar amb una de les velles rajoles i així també col·laborar a la Restauració, ja que un gran nombre de rajoles van esser venudes i això va comportar un benefici econòmic amb el que van poder fer front a imprevistos que van sorgir.

D’altra banda, a l’església també es va introduir un orgue restaurat, en substitució d’un  d’antic en el mateix lloc on es trobava, a sobre de la porta mitjana. Aquest orgue fou introduït a l’església el passat mes de novembre, però  fou finalment beneit el passat 6 d’abril en una gran celebració popular.

 Un altre canvi destacat fou el de les campanes, ja que s’han introduït tres noves campanes al campanar: St. Llorenç, Sta. Eulàlia i Sta Àgueda han estat nomenades, el motiu és que els dos primers són els patrons del poble, mentre que el tercer és un nom més simbòlic, degut que en una celebració, al segle XIX, de la festa de Sta. Àgueda, una forta tempesta va caure sobre la ciutat d’Alaior, i no es van produir danys en l’església i per tant, en cap dels veïns (d’aquí el nom, en honor de la santa que els va guarir de la possible catàstrofe). Aquestes campanes foren beneïdes pel propi bisbe al mes de desembre, també en una celebració popular en la que assistiren molts alaiorencs. Des d’aquell moment es van començar a fer proves de so, que a dia d’avui s’han establert de forma permanent, sonant cada quart (amb un repic per cada quart) i cada hora (sonant quatre quarts i el nombre de campanades depenent òbviament de l’hora en qüestió.   El dia elegit per l’inici de les misses quotidianes, que durant aquell temps s’havien dut a terme a l’església de Sant Diego, fou el Diumenge de Rams, dia especial, ja que en aquell dia es beneïen totes les palmes, i és un dels dies (traient Pasqua, els dies de les Primeres Comunions, la de Nadal i la de St Llorenç) en que assisteix més públic a la missa.  Cal mencionar també, que durant la restauració, un fet va interrompre temporalment les obres, ja que es van trobar al mes d’agost una sèrie de cossos humans enterrats a sota del vell enrajolat. Un equip d’arqueòlegs van estudiar els cadàvers, que, al no haver-hi cap inscripció, no van poder esser identificats, però que es va pensar que devien ser com a molt antics, del segle XVII (ja que fou en aquell moment en que es construí l’església tal i com la coneixem avui dia).