ESCOLES EN XARXA

No ens adonem que cada cop hi ha menys peixos?

Això és un fet que ens afecta a tots, encara que no ho notem. Hi ha molta gent que viu de la pesca i arribarà algun dia en què aquestes persones no tindran amb què mantenir la seva família. A això li hem d’afegir el fet que els pescadors cada cop han d’anar més lluny a pescar; molts d’ells no tornen fins al cap de setmanes o de mesos i, encara, algunes vegades tornen sense haver pescat res: Si aquestes persones cobren pel que pesquen, com poden arribar a final de mes?
Hi ha temporades en què els pescadors es queden sense treball ja que es fan aturades un parell de mesos per deixar que els peixos creixin.
Cada cop es pesca més i no deixem que els peixos es reprodueixin; a més, tota la brosa que llencem al mar també els afecta.

En molts llocs s’ha hagut de fer piscifactories per criar peixos que ja no creixen al mar amb normalitat.

Els peixos els necessitem per la nostra alimentació, tenen molt de fòsfor, però, si continuem anant al mateix ritme, no quedaran peixos vius ni al mar ni al riu. Una prova que cada cop n’hi ha menys és el seu preu: quan els nostres pares eren petits, les nostres àvies compraven peix perquè era més barat que la carn, ara és a l’inrevés.

En difinitiva, cada cop tenim menys peixos al mar i els paguem més cars a la peixateria.