ESCOLES EN XARXA

DIARI DE TRES

Tati: Erika (festa)Laia: Jess (narradora)Laura: Hilary  (amiga)   Era un matí d’hivern, d’aquells en els quals mai no surt el sol. Al carrer, la protagonista era una boira espessíssima. Vam decidir fer una festa aprofitant que els pares de l' Erika estaven uns dies fora. Ho teníem tot preparat: les begudes, el menjar, la música, etc. Només faltava que fossin les nou per tal que els convidats anessin arribant.  Els primers  van ser el Tom i el Jerry, dos que sempre ho enreden tot, a continuació van arribar la resta. La festa anava molt bé, ballàvem, bevíem, rèiem,....A partir de les dotze, vam notar que cada cop hi havia menys gent a casa i vam sortir al carrer per a veure què passava. Aleshores ens vam adonar que a la casa de la Catherine hi havia molt més ambient. Quan vam tornar a casa, vam veure que no hi havia ningú, així que vam decidir anar a la festa de la Catherine.La casa havia quedat una mica desordenada i les llums del pis de dalt estaven enceses, l' Erika les va anar a apagar i la Hilary i jo vam recollir tot el pis de baix. De sobte vam sentir un crit i ens vam adonar que havien saltat els ploms.  Pocs segons més tard l' Erika, espantada, va baixar amb una llanterna i va anar a activar els ploms, la Hilary la va acompanyar. Mentrestant em vaig asseure al sofà, estava esgotada. Què era allò groc que sortia del calaix? Em vaig apropar ansiosament i ho vaig agafar. En veure-ho vaig fer un crit tant fort que les meves amigues van aparèixer ràpidament i em van comunicar que els ploms estaven cremats, per  tant era impossible que tornés la llum. La Hilary em va preguntar per què havia cridat i li vaig explicar tot assenyalant-la que la samarreta groga era del Dani i que estava tacada de sang. Tot seguit, vam córrer cap a la porta principal i ens vam adonar que estava tancada amb clau,  llavors vam anar cap a la porta que dóna al jardí i vam adonar-nos espantades que també estava tancada. Després vam pujar al pis de dalt a buscar les claus a la bossa de l' Erika, però no les vam trobar. Com que teníem por, vam decidir baixar per les escales del balcó.  Quan vam haver baixat vam veure que el carrer estava fosc i que a la casa de la Catherine estava abandonada. Ens vam decidir a buscar-la per aquella misteriosa casa abandonada. Vam començar pel menjador, ens vam anar apropant lentament. Tot just véiem amb la llum d’ aquella estranya lluna plena. De sobte la televisió es va encendre i ens vam espantar, al veure la mateixa casa on estàvem amb una ombra trucant a la porta. En aquell mateix moment algú va picar a la porta. Ens vam sobresaltar, vam anar a obrir molt espantades, però no hi havia ningú. Llavors vam anar al pis de dalt a veure si trobàvem a l’ Erika. Quan vam començar a pujar, vam sentir com si caigués aigua d’una dutxa, que començava a baixar per les escales i ens estava mullant els peus. Vam continuar pujant fins arribar a la porta del bany, des d’on sortia l’aigua. La Hilary i jo vam obrir la porta lentament, sense saber el que ens esperava.Quan per fi vam poder entrar ens vam trobar la banyera plena de sang,  ens vam espantar tant que les dos vam fer un crit terrible al apropar-nos, ens va sorprendre no trobar allà a l’Erika.El millor que podíem fer era sortir d’aquell lloc espantós.Vam començar a córrer com dos boges, espantades pels perills d’aquella casa.Quan vaig sortir al carrer em vaig girar per parlar amb la Hilary, però ella no estava per enlloc. Vaig intentar tornar a entrar a la casa, però la porta estava tancada amb clau. Les llums es van començar a encendre i apagar, i de sobte vaig sentir un crit terrible que venia del pis de dalt i era de la Hilary. No sé què em va passar, ja no recordo res més. Quan em vaig despertar, estava envoltada de quatre parets blanques en un llit, vaig sentir que trucaven a la porta. Era un home alt, amb una bata blanca i ja devia tenir uns quants anys. Em va dir que estava en un centre de salut mental i que  havia de quedar-me allí per un temps. Poc temps després, em vaig assabentar que l’ Erika estava desapareguda i la Hilary morta.  

Diumenge, 27 de novembre de 1907