ESCOLES EN XARXA

LE PORTRAIT DE MON AMI MYSTÉRIEUX

Des fois il me fait me fâcher pour un rien.

Parfois il m’observe avec son regard tendre,

Parce qu’il se sent coupable,

Mais je l’ignore.

Puis il me serre dans ses bras et il me bécote.

Si je l’ignore il se fâche aussi.

Alors nous restons fâchés sur le canapé,

Mais il ne peut pas arrêter de me regarder et

Finalement je lui pardonne et nous nous bécotons.

Traducció:

RETRAT DEL MEU AMIC MISTERIÓS

De vegades em fa enfadar per res.
De vegades m'observa amb la seva mirada tendra,

Perquè se sent culpable,
però l’ignoro.
Després m'estreny als seus braços i em fa petons.
Si l’ignoro també s'enfada.
Llavors continuem estant enfadats sobre el sofà,

Però no pot parar de mirar-me i

Finalment el perdono i ens fem petons.

Aquest és un poema que vaig presentar al concurs de Sant Jordi del meu institut. El vaig fer un dia com a deures de francès i la meva professora em va dir que si el volia presentar al concurs literari de Sant Jordi del meu institut, vaig acceptar i vaig guanyar el segon premi que consistia en un val de 30€ per gastar en material didàctic en una llibreria del meu poble.

És un poema dedicat al meu estimat, que és una descripció del nostre dia a dia.

Us ha agradat?

Una abraçada!