|
||||||||
ESCOLES EN XARXAEscola Andorrana de Segona Ensenyança d'EncampEscola Andorrana de Segona Ensenyança d'Encamp |
|
|||||||
|
|
||||||||
|
dj, 04/05/2006 - 14:10
| Enllaç permanent
MarĂa Galiana, de profe a actriu
Era el que m’agradava. Sempre he tingut vocaciĂł de docent i quan vaig acabar la carrera, immediatament, al setembre, ja feia classes en una escola, primer a la privada i desprĂ©s a la pĂşblica. SĂłc llicenciada en història i he fet classes de tot el relacionat amb la història a l’antic batxillerat, al BUP i al COU. La joventut d’abans era com la d’ara? La diferència mĂ©s important, per a mi, Ă©s que la majoria del jovent amb qui vaig començar consideraven un privilegi poder estudiar. La possibilitat d’estudiar era un regal. Ara, en canvi, Ă©s tot el contrari. Els professors sĂłn els que han d’estar agraĂŻts quan els alumnes es porten bĂ© i els tracten amb respecte. Jo ja m’he jubilat, però sĂ© pels companys que la cosa estĂ fina... I quan un alumne li deia que estudiar no servia per a res, vostè què li responia? M’ho han dit moltes vegades. Aquests alumnes sĂłn gent que s’expressa malament i que no poden fer bĂ© una entrevista de treball. DesprĂ©s, no fan mai la feina del dia... Se’ls ha de fer veure que en el futur necessitaran aquestes coses que haurien d’haver après a l’escola. I l’èxit del “botellĂłn”? Hi ha molts problemes. La feina no abunda i la majoria de llocs de treball no valen gaire. Ja veieu el que estĂ passant a França i que a Espanya ja fa anys que passa. Tothom creu que has de tenir una feina d’acord amb el que has estudiat, i la realitat no Ă©s aixĂ. El que volen estĂ molt per sobre del que els ofereixen i ningĂş no vol passar un temps en situaciĂł precĂ ria. Per anar-se’n de casa volen la seguretat d’una vida regalada. S’ajunten dues coses: que les feines sĂłn molt precĂ ries per al jovent i que els joves no tenen esperit de sacrifici. I com es passa de l’ensenyament a la interpretaciĂł? Per casualitat. Uns nois van obtenir una subvenciĂł per fer una pel.lĂcula i sabien que jo havia fet teatre amateur feia molts anys i em van demanar que els ajudĂ©s en un paperet. DesprĂ©s altres directors em van veure i em van trucar per a petits papers, a les vacances, fins que vaig tornar a fer teatre, ja seriosament. Vaig haver de demanar una excedència de dos anys. Però vaig tornar a fer classes perquè no es podia viure de fer una pel.lĂcula de tant en tant. Fins al salt de Solas i desprĂ©s el pas a la televisiĂł amb CuĂ©ntame. |
Darreres aportacions
Escoles en xarxa - SecundĂ ria
Navega per l'arxiuCerca |
|||||||
|
||||||||
|
||||||||
Sagrada FamĂlia
Aprofito l´entrevista que li heu fet a Maria Galiana per a felicitar-la pel seu paper a Cuéntame. Ha sabut donar al personatge molt de realisme i simpatia.