ESCOLES EN XARXA

Per què es va fer professora?

Era el que m’agradava. Sempre he tingut vocació de docent i quan vaig acabar la carrera, immediatament, al setembre, ja feia classes en una escola, primer a la privada i després a la pública. Sóc llicenciada en història i he fet classes de tot el relacionat amb la història a l’antic batxillerat, al BUP i al COU.

La joventut d’abans era com la d’ara?

La diferència més important, per a mi, és que la majoria del jovent amb qui vaig començar consideraven un privilegi poder estudiar. La possibilitat d’estudiar era un regal. Ara, en canvi, és tot el contrari. Els professors són els que han d’estar agraïts quan els alumnes es porten bé i els tracten amb respecte. Jo ja m’he jubilat, però sé pels companys que la cosa està fina...

I quan un alumne li deia que estudiar no servia per a res, vostè què li responia?

M’ho han dit moltes vegades. Aquests alumnes són gent que s’expressa malament i que no poden fer bé una entrevista de treball. Després, no fan mai la feina del dia... Se’ls ha de fer veure que en el futur necessitaran aquestes coses que haurien d’haver après a l’escola.

I l’èxit del “botellón”?

Hi ha molts problemes. La feina no abunda i la majoria de llocs de treball no valen gaire. Ja veieu el que està passant a França i que a Espanya ja fa anys que passa. Tothom creu que has de tenir una feina d’acord amb el que has estudiat, i la realitat no és així. El que volen està molt per sobre del que els ofereixen i ningú no vol passar un temps en situació precària. Per anar-se’n de casa volen la seguretat d’una vida regalada. S’ajunten dues coses: que les feines són molt precàries per al jovent i que els joves no tenen esperit de sacrifici.

I com es passa de l’ensenyament a la interpretació?

Per casualitat. Uns nois van obtenir una subvenció per fer una pel.lícula i sabien que jo havia fet teatre amateur feia molts anys i em van demanar que els ajudés en un paperet. Després altres directors em van veure i em van trucar per a petits papers, a les vacances, fins que vaig tornar a fer teatre, ja seriosament. Vaig haver de demanar una excedència de dos anys. Però vaig tornar a fer classes perquè no es podia viure de fer una pel.lícula de tant en tant. Fins al salt de Solas i després el pas a la televisió amb Cuéntame.