El diari d'una persona gran
Dia 19 d'octubre de1993.
Avui fa un any que el meu pare es va morir. Ja saps que dos dies abans de la seva mort ell me va donar un quadern, això ets tu Noel el meu amic preferit. El teu nom es Noel, perquè aquest nom era el del meu pare.
Des de la mort del meu pare, la meva mare no està bé. Ella no pot dormir, la feina no li va bé, i jo pens que si començ una feina, nosaltres podem viure més bé i la vida serà més fà cil.
Primer jo treballava com a cangur. Hi vaig treballar un mes, però després aquesta feina no em va anar bé.
Jo començ a cercar una altre feina. A la tercera setmana jo vaig trobar un restaurant molt petit, que necessitava una persona per ajudar a la cuina. El treball era molt bo. Vaig treballar al restaurant 8 anys.
Dia 30 de juny de 2001.
En aquest dia jo he aprovat el batxillerat. Dues setmanes després jo he trobat una feina molt més bona. Aixà comença la nostra vida, la meva mare i jo vivim molt més bé que mai.
Aixà acaba el meu quadern amb la meva història.
Ah, si! Jo som Marta, tenc el nom de la meva mare. Adéu!
Estefan Vanev Sabotinov
3r ESO
Estefan Vanev Sabotinov (IES Berenguer d'Anoia) | entreu per a publicar comentaris
Esta molt bé però és una mica depriment, perquè tot això del pare i la mare que el pare es mor i la mare s'empijora no és gaire agradable.
Â
fins aviat.
       Llorenç
Â