ESCOLES EN XARXA

¡ Hola, de nou!

Aquesta vegada us contarem que el passat dia 5 de maig, tres alumnes de 6é d’EPO assistírem a l’Olimpíada Matemàtica que es celebrava a Sueca. En aquesta has de demostrar que eres molt àgil mentalment per tal de resoldre enigmes i proves matemàtiques. Us explicarem com va anar el dia.

Només arribar ens donaren una samarreta i una carpeta; a continuació ens van explicar en què consistien les proves que ens farien passar al llarg del dia.Primerament una prova individual on havies de resoldre uns problemes de lògica en menys d’un hora.Per suposat, després d’aquest esforç paràrem a esmorzar.Seguidament férem una prova per equips de quatre participants; en ella havíem de resoldre 10 problemes en 5 minuts cadascun.

Ara era hora de dinar, i què penseu que menjàrem?  Una fenomenal

PAEEEELLAAAA! Gegant.Després participarem en un rally, recorreguent el poble de Sueca.A les 17h assistírem a l’entrega de Premis; i a més a més de que tots tinguérem el nostre regal; el millor va ser quant ens comunicaren que un company nostre es classificava per a la fase provincial.¡¡¡¡¡¡ VISCA, VISCA, VISCA !!!!!! 

El dietista Salva Llàcer, molt conegut a la ciutat d'Algemesí, va assistir el passat 23 de març al Col.legi Maria Auxiluiadora, per poder aconsellar-nos sobre l'alimentació adequada per a la nostra salut.

Aquest projecte consistia en anotar a un full què és el que desdijunàvem, esmorzàvem, dinàvem, berenàvem i sopàvem durant tota la setmana per tal d'analitzar-ho i esbrinar si la quantitat d'aliments que menjàvem al llarg del dia eren correctes, i a més, si proporcionaven al nostre cos energia necessaria per poder funcionar perfectament.

Salva, ens aconsellà a tots els alumnes el què haviem de menjar al llarg del nostre cicle vital per a evitar enfermetats com per exemple l'obesitat, i així poder dur una vida més sana.

La conclusió a la que arribarem fou que un tant per cent d'alumnes bastant gran, no menjava la quantitat de vitamines que cal i que deurien prendre més fruites i verdures.

Algemesí aleshores tan sols era un caseriu quan entre el portal de Berca i per on hui passa el riu, es trobava un llaurador, la nostra Verge enfonsada dins d'una buida morera, pel verd ramatge tapada.

La va vore tan bonica, amb la cara tan morena, els grans ulls que li parlaven amb sonrisa tan serena. Entre els seus braços, el fill en la mà daurada espera, com a regina asentada, per dir-nos que ens espera.

A la casa del rector es clavava en quatre bots i amb grans crits ho pregonava per assabentar a tots. Els veïns com a formant ramets, a vore a la Verge anaven i en tornar en processó a l'església. tan gran soroll s'armà al poble, que els d'Alzira s'alarmaren i llavors  a la Verge s'enportaren. El poblet d'Algemesí, es quedà ple de tristor: del mig del cor li arrancaven la Mare del seu amor!

Alzira estava de festa i Algemesí sense conhort,, tots dos volien la Verge, mes sempre guanya el més fort. Era Alzira llavors l'ama i Algemesí son vasall.

A l'endemà a l'escola la porta obria matí, perquè la gent vera bé la Verge d'Algemesí. I restà amb la boca oberta, quan albirà tot l'altar i la Verge que allí estava, la va trobar a faltar.

Es guarden per totes bandes, creent-se que l'han furtat i no troben cap senyal que ningú no haja entrat.

En sò de guerra els d'Alzira prenen ardits, la drecera d'Algemesí on se la troben altra volta en la morera.

Dos voltes més la portaren a Alzira ben custodiada: l'església en vetla tingueren de dia i de nit rodejada. Les dues voltes la Verge a l'endemà de matí, com de primer la trobaren, en son lloc: ALGEMESÏ.

Es donaren els d'Alzira en vore la volutat de la Verge, que tres voltes ho va dir en claredat, Algemesí més content que quan l'encontrà restava, puig la Verge, sense dubte, voler-lo li demostrava.

Hui en dia, molta gent diu que a la processó de la Mare de Déu quan a l'església va a entrar, entra i ix tres vegades pel que va passar. I altra gent diu que ho fa, perquè està tant contenta d'eixir a passetjar per Algemesí, que no vol entrar.

Visca la Mare de Déu de la Salut!!

Vaig realitzar una presentació en Power Point per explicar a la classe com es produeix l'embaràs i el part. Espere que us agrade.

Varem anar d'excursió a la Serra d'Espadà. Ferem una caminada molt llarga. Veguerem sureres i una mina de mercuri tancada. Ens ho passarem molt bé.

EXCURSIÓ A VALÈNCIA              El dia 24- 10- 06 els xiquets i les xiquetes del tercer cicle de primària, es a dir., de cinquè i sisè, anàrem a València d’excursió. L’excursió tractava de “La València antiga”. En arribar al col·legi ens repartiren el “picnic” als xiquets del menjador. Després eixirem del col·legi i agafarem l’autobús. El trajecte no va ser avorrit, sobretot perquè ens el passarem cantant i contant acudits.            En arribar a Valencia, ens reberen uns monitors d’EDUCO, que els deien Mònica, Aida i Jorge. Ens dividirem en grups, a mi em va tocar amb Aida. Ens seguérem per grups i començarem a esmorzar. Quan acabarem ens repartiren un quadern i pujarem a les torres de Serrans. Ja dalt descobrirem qui va fer les torres, i va ser Pere Balaguer, com ja molts  vosaltres sabreu.            Després de les torres de Serrans, anàrem al Micalet, mare meva, 270 escalons! Arribarem dalt rendits i damunt quan ens seguérem a descansar es posà a tocar la campana, que per què? Doncs perquè ja eren les dotze.            Baixant quasi es va caure un xiqueta, però sols va ser un ensurt, quan ja estàvem baix anàrem a una mena de Mc Donals per a anar al bany.            Després del Micalet anàrem a la plaça dels coloms que dic jo, però es diu la Plaça de la Verge. Allí seguérem a parlar del Tribunal de les Aigües. També anàrem al mercat de la Plaça Rodona. Donarem una volta i qui portava diners es va comprar alguna cosa.            Acabat de mirar això, anàrem a dinar a l’antic llit del riu Túria, jugarem una estona però també descansarem. A continuació férem un joc. Es tractava de les coses que havíem deprés avui. Ximo, que era un monitor al que encara no havia nomenat, feia unes preguntes per grup, si l’encertàvem ens donava una pista per saber on es trobava el tresor del “legat del mercader” que és una cosa antiga de València i si no ho encertàvem hi havia rebot pel grup següent. Però això no va passar, quan s’acabaren les preguntes havíem de resoldre l’enigma del tresor. No va ser el meu grup qui l’endevinà, però sabeu quin era l’enigma?? El coordinador té el tresor. A que us heu quedat “flipats”? Doncs nosaltres, també ens quedarem així. Va repartir el tresor entre tots.             Bo, això va ser tot el que férem el dia 24- 10- 06, encara que no ho vàrem poder fruir tots els de la classe.JOSE, SI  HAGUERES VINGUT HAVERA ESTAT MÉS DIVERTIT!!! 

Mireia Argente Moreno

El dia 20 d´octubre, els alumnes de 5è de primària realitzàrem una prova escrita, sobre els nostres coneixements de llengua i matemàtiques.

Amb aquesta prova, la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, pretenia realitzar, una Avaluació Diagnòstica, del nivell que havíem assolit, els alumnes que l´any passat, havíem cursat 4t. de primària.

Com sempre arribàrem a l´escola a les nou del matí, estàvem nerviosos i espantats per veure el que anàvem a fer, però aquest dia ens haguerem d´esperar al pati fins que el director, Josep, ens va cridar per a que entràrem a l´aula.Una vegada allí, Eliseo, el nostre mestre ens explicà com anava a ser la prova.

Començàrem amb l´examen de matemàtiques, hi havien diversos apartats i els havíem d´anar fent amb el temps que ens anava indicant Eliseo, això no ens va fer molta gràcia ja que deixaven molt de temps per a cada apartat i si ho acabaves abans d´aquest temps t´avorries.Mentre Júlia, mestra de música i Josep, estaven per la classe, per si en algun moment algun alumne, tenia algun dubte per poder aclarir-lo.Aquest control va durar un poc més de l´hora d´eixir al pati, quan el vam acabar, sortírem i ens quedàrem més temps del normal, ja que havíem eixit més tard.

Després férem l´examen de valencià, al igual que el de matemàtiques, aquest tenia, diversos apartats i els havíem d´anar fent en un temps determinat.Com féiem durar molt els exàmens vam eixir a les 12:30, mig hora més tard.

Però amb tot açò, va estar bé, no era molt difícil i passàrem un dia diferent al que féiem de normal.Encara que, ens haguera agradat que Jose, el nostre company, també  estaguera.