ESCOLES EN XARXA

Vivim una emoció especial. Des que vaig comunicar-los que viatjaríem a Terrassa, les coses no han pogut rutllar millor: entusiasme, goig compartit, treball, responsabilitat, esforç per millorar què feien… A més, la resta de la classe també ens acompanyarà a Barcelona. També tenen un projecte compartit de premsa a l'escola. Ells diuen: mestre, sembla que tingues més ganes que nosaltres d'anar a Terrassa. Hi confie plenament en aquesta experiència, en aquesta trobada amb mestres i alumnes de tot el país, de l'ample i llarg del territori. Fins dijous.

 

La falta d'escoles en valencià obliga els xiquets del nostre país a aprendre en castellà.

La perseverància dels pares és el que influeix a l'hora de triar la llengua de l'escola. Per això cada any se celebren les Trobades d'escoles en valencià, que apleguen, en el nostre cas, les escoles de l'Horta Sud. Per passar-ho bé hi ha parades, actuacions, i cada escola organitza els tallers. La primera Trobada es féu en el mes de maig de 1986 a València, i ara ja n'hi ha a moltes comarques valencianes. Cal continuar insistint per a què la següent generació de xiquets aprenga a parlar valencià, almenys des de l'escola.

Les dones dotades de talent científic mai han sigut reconegudes públicament.

Durant la vida, des que existeix la humanitat, les dones han estat apartades i despreciades, han estat a l'ombra dels homes. Heu de saber que hi hagué dones que influiren en el rumbde la humanitat. Però les dones no han tingut tantes oportunitats acadèmiques com els homes, perquè es creia que no podien tenir el mateix coneixement que els homes. A més, en alguns casos es creia que l'educació podia influir perjudicialemnt en el creixement natural de les dones.

La primera dona que es va dedicar a la ciència va ser Hedu'Anna, aprofitant que era princesa, fa més de quatre mil anys. Unes altres dones a tenir en compte van ser Anna Jholls, Marie Curie o Julia Bowman, que va resoldre el problema Hilber. Esperem que mai més no s'esborre el nom de tantes dones de la història.

 

En aquesta vida nosaltres estaríem disposats a pagar molts milions per vàries coses.
Quotidinament ens gastem els diners en ximpleries. Però, la veritat, és que hauríem de gastar-nos-els en evitar la contaminació, o en millorar el món. És clar que molta gent solament pensa en ella mateixa. Hem arribat a la conclusió que la gent no coincideix a voler el mateix.

 

---

Les coses que preferim
Nosaltres ens podríem gastar molts diners per veure Cristiano Ronaldo, Vanessa, Jesse Mccartney, Elsa Pataky, o molts famosos més.
Veure totes aquestes persones, a la llarga, no serveix de gaire. Si ho pensem bé, és millor gastar-se molts diners en els estudis, en aprendre, per tenir un bon futur. Nosaltres no ens interessem pels estudis, preferim de veure aquests famosos. Però pagant molts diners pels estudis, a la llarga ho agrairem.

(Irene, Anna, Marc, Joan)

Molta gent es gasta els diners en capricis. Gastar-se els diners és alguna cosa més que un joc. S’hi ha de pensar. 

Jo em gastaria els diners en coses importants, com salvar el món de tants mals. També me’ls gastaria en l’educació, per tenir bons mestres. Els diners poden ser font de problemes, o també poden ser solució. Per això cal saber utilitzar-los. No es poden gastar els diners sense saber ben bé el que fas amb ells.

 

---

En què ens gastem els diners
Hi ha molta gent que pagaria qualsevol cosa per escriure bé, per aprendre o per fer dibuixos magnífics…
Pagaríem centenars d’euros, que diem centenars, milers d’euros… No, pagaríem milions per raons diverses. Estaríem disposats a pagar molts milions d’euros per una sola causa. Vosaltres pagaríeu milions per alguna cosa? Per a fer realitat els vostres somnis? Per ser feliços tota una vida, com un xiquet amb una piruleta? Nosaltres, sí. Pagaríem molts diners per la pau mundial, encara que no és probable que passe. Pagaríem per repoblar un bosc, o bé perquè no tallaren els boscos tropicals. Pagaríem per aconsegir un món millor.

(Clàudia, Aina, Pau, Pau)

Quant donaries per un món millor? Amb igualtat, sense fam, sense violència. Per tot allò que pot contribuir a tneir un món més feliç…?

Cada dia el món va pitjor. S’hi fan coses bones, però la majoria no ho són. Els diners són la causa de molts problemes. Si donàrem tots els diners, si els férem desaparèixer, s’acabarien els problemes? Nosaltres pensem que no, perquè tot no es pot solucionar amb diners. La violència i la igualtat entre homes i dones, això no és pot solucionar tan fàcilment. Tant de bo fóra així. Nosaltres no dubtaríem a pagar el necessari i molt més.

A partir d'un article aparegut a Presència, el suplement del diari El Punt, sobre un curs per aprendre a escriure que impartia l'escriptor Martin Amis, pel qual cobrava 5.000 euros l'hora, ens preguntem en què ens gastaríem molts diners. Aquestes són les nostres respostes

Jo m'imagine l'armari de la meua vida molt gran. En el primer caixó hi ha el dia del meu naixement, jo de menuda i tots els meus aniversaris. En el segon caixó hi ha la meua família i tots els moments que hem passat. En el tercer caixó els meus amics i amigues i el dia que els vaig conèixer. A les perxes hi ha les coses que m'agraden. I en el lloc de les sabates hi hauria les coses que tinc i que hi ha gent que no pot tenir. Laura j.

Aquest armari espere omplir-lo, ja que encara sóc menuda per tenir-lo molt ple. Per a mi, és un armari ben endreçat, el que significa que és una vida prou endreçada. Començaria dient que, per a mi, els calcetins serien com l'època de bolquer, perquè em recorda quan mos pares me'ls volien posar i jo no els deixava perquè m'agradava anar descalça. En segon lloc diria que els pantalons equivaldrien als meus pares, perquè els veig cada dia. A més, les taques que a voltes se'm fan als pantalons serien les baralles que tinc amb ells. També es pot dir que les sabates serien com l'escola. Elles fan el seu deure, que és protegir-me els peus, i jo el meu, que és aprendre. També hi ha la roba interior, que serien les parts més intimes de la meua vida, tot cal dir-ho. Per últim, les talles grans són el meu futur. Espere que durant tota la meua vida aquest armari vaja omplint-se més i més! Laura P.

L'armari de la meua vida te onze anys, no es ni menut ni gran, però, això sí, està ordenat. Hi ha sis calaixos. Al primer veig el meu naixement i la meua infància. Al segon hi ha els pares, la meua família i jo. Al tercer em veig a mi a l'escola, com treballem; quart, veig com em faig adolescent; cinquè, veig com canvie i les meues preocupacions; finalment, al sisè calaix em veig a mi i a les meues amigues. L'armari de la meua vida és tot el que he viscut des que era menuda. Júlia

Jo crec que l'armari de la meua vida no el tinc gaire endreçat, perquè solament tinc onze anys, aleshores l'armari és petit, i no és ple. En el primer calaix posaria les persones que més vull, com la meua família; al segon calaix posaria persones que també vull molt, com els amics i amigues. De la meua roba les jaquetes serien la meua família, perquè sempre em protegeix; les samarretes em recorden als amics i amigues, perquè m'agrada triar jo les meues samarretes, i els amics també m'agrada triar-los, les sabates serien Nadi, el meu gat, perquè es posava a les sabates del meu pare. Aixi és com jo crec que és l'armari de la meua vida. Anna

L'armari de la meua vida és molt divers. És de fusta i té cinc calaixos, on trobem el magatzem de la meua memòria. Al primer calaix trobem els abrics, que són els pares, perquè sempre estàn per protegir-te i estimar-te. Després, un poc més baix, trobem el segon calaix, on guarde la meua roba interior que, per a mi, són un sentiment, la intimitat… Pau O

L'armari de la meua vida està suficientment endreçat per a què no em coste trobar el que busque. Per a mi, els abrics són els meus pares i amics perquè quan necessite ajuda, són els primers a donar-me-la. L'armari és gairebé buit perquè encara em queda tota la vida per davant. De l'únic que vull que estiga ple és d'experiències. Cada llibre que llegesc és com un armari petit dins el meu garn armari, i que poc a poc em defineix. L'armari es va fent gran conforme ens fem majors. Quan ets un nen només hi ha lloc per a la família, però després per a amics, companys, experiències, etc. En definitiva, el meu armari és ple d'experiències, records, amics, familiars… Però és buit perquè sóc molt jove. Miquel